Jaume Plensa, la conquesta de l'aire

Fa un parell d’anys, a l’equip de la Filmoteca se li va ocórrer la idea de convidar gent de la cultura, a noms llampants, a compartir amb el públic el seu gustos cinèfils, estenent-los una carta blanca per compilar un cicle amb 10 de les seves pel·lícules referides. Així, amb aquest magnífic pretext, ens vam poder colar al cau creatiu de Jaume Plensa, escultor universal, situat en una immensa nau industrial de Sant Feliu de Llobregat, on conviuen en un entreson els seus caps pensants, abstrets, bussejant en els seus silencis. Com l’artista que les va crear.

Tot just iniciar la xerrada, Plensa encén una espelma blanca, que amb la seva llum tènue crea un ambient propici a la introspecció. Som en el que deuria ser l’oficina del magatzem industrial, en una modesta cuina, asseguts a una taula de fusta crua, de tacte agradable. Explica que va ser Octavi Martí, director adjunt de la Filmo i el seu amic des que els dos van viure a París, qui el va convidar a participar en l’experiència, que s’estrena aquest dijous, a les vuit, amb ‘Tinker Tailor Soldier Spy’ (‘El talp’, de Tomas Alfredson, 2011), una joia sobre la guerra freda basada en la novel·la de John Le Carré. Abans de la projecció, l’artista presentarà a la sala la seva carta blanca, que es podrà disfrutar fins al 27 de març.

Molt amant del setè art i de les seves bandes sonores –cita sobretot Alexandre Desplat–, crida l’atenció que a Jaume Plensa, un home que irradia calma, que sembla amo d’un equilibri interior granític, li hagi sortit un cicle molt ‘noir’, ple de ‘thrillers’ de trames intricades, amb detectius, espies, homes corruptes i persecucions de mort, una selecció en la qual es barregen títols boníssims, com ‘El son etern’, de Howard Hawks (1946), ‘Mort entre les flors’, dels germans Coen (1990), ‘Sed de mal’, d’Orson Welles (1958), amb aquest magnífic pla-seqüència de l’arrencada, i ‘Els ocells’, d’Alfred Hitchcock, (1963) ... ¿Com s’explica que el geni del suspens mai guanyés un Oscar? De la pel·lícula 'Promeses de l’est '(de David Cronenberg, 2007), sobre la màfia russa infiltrada a Londres, l’escultor destaca l’escena de la baralla amb ganivets a la sauna, crua però estèticament bellíssima.

Fascinat per Hammett

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

La fascinació pel cine d’acció i el ‘thriller’ li ve de lluny, des de la joventut, des que es va acostar a la novel·la negra i va tenir una mena d’epifania amb el descobriment de Dashiell Hammett i la seva ‘Collita roja’. Ja sigui a la gran pantalla o en la narrativa, perviu en el gènere, al·lega, una recerca incansable d’alguna cosa, un punt d’interrogació, un malentès, un dubte sobre el qual planejar, com li passa a ell a l’estudi. Precisament de Hammett i de la seva obra ‘El falcó maltès’ va extreure Plensa una metàfora que li ha servit per perseverar en la seva conquesta de l’aire: un dels personatges s’esfuma en el no-res i, després de construir-se una altra vida, d’ell es diu que va desaparèixer «com un puny quan s’obre la mà». Aquesta és una immillorable definició de l’art, diu, de com, amb un petit moviment, pot exercir un canvi extraordinari. «L’art té una capacitat enorme de despertar objectes que s’havien quedat adormits, d’avivar sensibilitats, d’acompanyar-nos en la recerca de coses que no sabíem que estàvem buscant».

L’artista es troba ara embarcat en dos grans projectes: un cap de nena de 22 metres, que s’inaugurarà l’octubre, en un dels molls del Hudson, a Nova York, i que serà «una celebració de l’aigua com a base de la vida»; i una «peça mental», per al Meijer Gardens & Sculpture Park de Grand Rapids (Michigan), un mirador, un baix relleu dividit en quatre parets de 26 metres d’amplada per 6 d’alt, 400 tones de marbre blanc del Vietnam. Jaume Plensa, un home cap a dins i etern, com la pedra.