'Don't f**k with cats', el vici de treure el cap a la 'deep' Netflix

‘Don’t f**k with cats’, un títol enganyós sobre les aventures criminals de Magnotta, és un dels èxits més notables recents de la ‘deep’ Netflix. Són només tres capítols. Un vist i no vist seriòfil. Els dos primers són interessants. El tercer és sorprenent. Addictius, tots tres, malgrat el que s’hi mostra. ¿Per què? Aquesta pregunta la va respondre Tomàs d’Aquino en el segle XIII i, molt abans, Tertulià, un altre rosegaaltars, al segle II. El que tots dos van dir ho trobaran al final del text. Els impacients poden anar-hi directament si ho desitgen, però es perdran un parell d’humils consideracions.

Vegem-les. D’una banda hi ha la Netflix de ‘Roma’, que amb 10 nominacions es va emportar tres premis Oscar. És la mateixa plataforma que, amb ‘Historia de un matrimonio’, un altre tros de pel·lícula, va recollir una de les sis estatuetes a què aspirava. No cal oblidar, és clar, de la Netflix que per capítols gratament sorprèn amb ‘Unorthodox’, el que enamora amb ‘El método Kominsky’ i el que trenca motllos amb l’última relectura de ‘Drácula’. Netflix aspira a ser la Biblioteca d’Alexandria de l’audiovisual. Però després hi ha la seva altra ànima, la telecinquera, la que ja ha posat en el punt de mira el mercat mundial de consumidors de ‘reality show’, la que vol suplantar la tele convencional fins i tot en la pitjor de les seves versions. En aquesta trenta-tresena entrega de ‘Molt en sèrie’ es pretenia inicialment fer una immersió a pulmó en un fangar anomenat ‘To hot to handle’, l’últim ‘reality’ de moda, sis mossos i sis mosses amb un intel·lecte inversament proporcional a les seves ganes de fornici, tots reunits en una luxosa mansió de platja, als quals es tempta per sorpresa amb un premi de 100.000 dòlars si resisteixen un mes d’abstinència sexual. L’apnea, què hi farem, va durar només un capítol. El final serà probablement imaginable. Hi ha bonobos més castos que aquella dotzena de concursants.

Hi ha més subproductes semblants a la ‘deep’ Netflix. ‘The circle’ i ‘Love is blind’, per exemple. Vostès mateixos. El cas és que a punt de llançar la tovallola en el propòsit d’enjogassar-se en el fang va arribar un suggeriment des de l’altra banda de l’Atlàntic (gràcies de nou, Idoya), ja que sembla que la fama de ‘Don’t f**k with cats’ està creixent exponencialment als Estats Units, entre altres raons perquè ‘Tiger King’ al seu costat sembla un documental de David Attenborough, cosa que es diu aviat.

Luka Rocco Magnotta va ser detingut per la policia de Berlín el 5 de juny del 2012. La seva fotografia, amb el corresponent ‘es busca’, va aparèixer a les portades d’Europa. L’amo d’un cibercafè berlinès el va reconèixer. La recerca i captura d’un aspirant a assassí en sèrie és, per al periodisme de successos, la grossa. Magnotta, a més, era un paio llest. Abans de viatjar a Berlín va passar primer per París. Va tornar bojos els gendarmes, ja que (i això és una cosa que no s’esmenta en la sèrie) va deixar entremaliadament el seu telèfon mòbil en un vagó de metro i els agents anaven de punta a punta de la ciutat perseguint un fantasma. Finalment va caure perquè la fama que tant desitjava aconseguir va girar-se-li en contra.

Notícies relacionades

'Tiger King', una docusèrie demencial

Marià Cubí, el nostre 'Mindhunter'

L’essència de la sèrie, no obstant, no és la tasca policial en aquest sòrdid cas, ja que la resolució no va ser precisament brillant, sinó la recerca que des de dos anys abans van dur a terme un parell d’internautes ofesos amb els primers passos que Magnotta va fer com a assassí de gats. Sorprèn l’astúcia detectivesca que tots dos van demostrar tenir. La policia va ignorar les seves advertències fins que ja va ser massa tard. Intuïen que, com li va passar a Ed Kemper, aviat passaria a preses grans, deixaria en pau els gats i buscaria satisfacció amb la mort de persones. Magnotta sempre va saber que aquells internautes anaven rere seu i, desafiador, va anar deixant un rastre de molles de pa, cançons i pel·lícules, sobretot, un Cluedo de pistes que van tenir poca o nul·la importància durant el judici que el va condemnar per assassinat, ja que la resta de proves eren aclaparadores, però que ara, reunides per Netflix, muntades com un puzle a la sala d’edició, ofereixen una perspectiva inèdita sobre aquell insensat aspirant a assassí en sèrie. El que s’ha dit abans, el tercer capítol és sorprenent, amb un clímax desopilatiu, amb Magnotta revisitat pels guionistes com una còpia paròdica de Sharon Stone en una de les seves pel·lícules més celebrades. No diguem res més.

Cal ser conseqüent si un decideix treure el cap a l’abisme de la ‘deep’ Netflix, saber per endavant que la contemplació dels aiguamolls de la societat té alguna cosa irresistible. És el que van explicar Tertulià i Tomàs d’Aquino en segles diferents però amb enfocaments idèntics, que el paradís, o el cel, com es prefereixi anomenar-lo, no és agradable per la companyia dels éssers estimats i l’aleteig d’àngels i querubins, sinó perquè des d’allà és possible contemplar els sofriments dels maleïts a l’infern, ja siguin Joe Exotic, Luka Rocco Magnotta o els 12 tontos bonobos de ‘To hot to handle’.