Filmin, viatges sense sortir de casa

Primera proposta. Que el títol i la matèria no els faci desistir. ‘Halt and Catch Fire’. Així s’anomena aquest inclassificable retrat de l’efervescència de la informàtica en els anys 80 a través de mitja dotzena de personatges als quals incomprensiblement s’acaba estimant. El nom de la sèrie fa referència a un comando d’execució del llenguatge màquina de programació. És el menys important. També podria dir-se ‘Surt i torna a entrar’, l’abecé de la informàtica, i no passaria res. La qüestió és que, tot just declarar-se la pandèmia, Filmin va repescar per al seu catàleg les quatre temporades d’aquell formidable retrat del començament dels ordinadors domèstics que, llavors, fa 40 anys, se suposava que havien de crear una era de comoditats en la feina i més coneixement en general i que, com més tard van ser carregats amb la munició d’internet, han donat peu a aquest present tan distòpic en què més contagioses són les fake news que el mateix coronavirus. Aquesta malaltia social va ser diagnosticada fa una dotzena d’anys per Rob Pommer, que va concloure que la lectura d’informació a internet influeix segons l’opinió de les persones. «Passen de no tenir cap opinió a tenir-la equivocada», va dir Pommer.

‘Halt and Catch Fire’ no explora aquesta evolució. Es queda en aquell moment germinal en què, almenys aquí a Espanya, es considerava que la quitxalla que no estudiés llenguatge de programació, BASIC, Cobol, Pascal o, els molt avesats, màquina, es quedaria ancorada en una mena de prehistòria analògica i condemnada a l’extinció laboral. La matèria, com hem dit, pot resultar poc seductora. Però la sèrie és una joia. L’han batejat de vegades com el ‘Mad Men’ de la informàtica. És un error. En realitat, és tan sòlida que no necessita que la comparin amb res.

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

Segona proposta. Durant el segon mes de confinament, Filmin, gràcies, va estrenar la setena temporada d’‘Endeavour, nom de pila de l’agent Morse de Scotland Yard, observador i deductiu com un Sherlock Holmes a l’Oxford dels anys 60. És un altre deliciós viatge en el temps. Cada capítol és un homenatge a Patricia Highsmith, no tant pel verinós estil narratiu de l’escriptora nord-americana sinó perquè com aquesta va dir en una ocasió, «la vida no té sentit si no hi ha delicte». Cada capítol d’‘Endeavour’ satisfaria una o diverses vegades els desitjos de Highsmith, però el fenomenal d’aquesta joia, igual que a ‘Halt and Catch Fire’, no és tant el que explica com el que retrata, aquells deliciosos anys 60 anglesos, en els quals la formalitat social que havia sobreviscut a la segona guerra mundial (ja saben, l’hora del te i les pastes) començava a conviure amb una desinhibició cultural a través de la música i altres arts. Endeavour Morse és, com la colla de ‘Halt and Catch Fire’, un altre personatge al que s’acaba per estimar.

Filmin, ja s’ha dit en altres ocasions, és una feliç anomalia europea en un mercat mundialment dominat pels Estats Units. És, a més, la botiga del barri. De vegades ve de gust, amb sabates vermelles i els ulls tancats, donar tres cops amb els talons i reconèixer que la Dorothy tenia raó. «Enlloc s’està millor que a casa».