'The Great': els Romanov i els Borbonov

‘The Great’, una sèrie recòndita, es mereixeria una estrofa a ‘You’re the Top’, si els sembla bé, amb la veu que a aquesta immillorable cançó d’amor li posava Ella Fitzgerald. «‘You’re the Top, you’re the Coliseum, you’re the Top, you’re the Louvre Museum...’», i així seguia, amb formidables dedicatòries amb rima, el Nil, la torre de Pisa, la Mona Lisa, un sonet de Shakespeare, un conyac Napoleon i fins i tot una nit d’estiu a Espanya. Doncs això, que també «‘you’re The Great’», una sèrie a la qual fa un parell de setmanes Juan Manuel Freire dedicava uns entusiastes elogis: «És una delícia fosca i verinosa, també emotiva i fins i tot inspiradora, una de les grans sèries del 2020». Caram! Va ser llegir-ho i començar a buscar ‘The Great’, una recreació lliure, maleducada i brètola de la vida de Caterina la Gran de Rússia, una dona majúscula que va sublimar el concepte del cop d’Estat, ja que el va fer ni més ni menys que contra el seu marit, Pere III. De vegades ve de gust que un llibre, una pel·lícula, un meló en el seu punt just de maduresa o, en aquest cas, una sèrie, no s’acabin mai. Ha sigut una d’aquestes ocasions.

Aquesta versió de Catalina II s’ha d’anar a buscar a Starzplay, una plataforma amb poca parròquia per aquestes latituds i amb alguns hàndicaps tècnics bastant incomprensibles. En el primer intent de descàrrega de l’aplicació, la versió instal·lada en el dispositiu va resultar ser la dels països àrabs. Té el seu què. Potser la família reial saudita no li trobi la gràcia a algun dels episodis perquè creurà que el tracte que es dispensava als serfs al segle XVIII rus és l’adequat encara avui dia. El cas és que, després d’aquest primer intent fallit, la recerca va arribar a bon port, amb el plus que la primera setmana de subscripció és gratuïta. ‘You’re The Great’. 

D’aquest ou de Fabergé de les sèries se subratlla amb insistència que és una versió minúsculament fidel a la realitat, una cosa que ja s’accepta en els títols de crèdit amb un asterisc, «*una història ocasionalment veritable», s’assenyala abans de començar cada capítol. Permetin-me que discrepi.

Rere el guió de ‘The Great’ hi ha Tony McNamara, autor també de la trama i els diàlegs espurnejants de la multipremiada ‘La favorita’, pel·lícula indispensable del 2018 que també girava al voltant d’una monarca, en aquest cas, la reina Anna de la Gran Bretanya, l’última Estuard. McNamara, un murri, es col·loca davant la història dels Romanov com si fos un bufet lliure i omple el plat narratiu amb els moments més gustosos d’aquesta dinastia, de vegades sagnants, sovint etílics, gairebé sempre luxuriosos, amb l’al·licient que aquesta saga reial va aconseguir que l’edat mitjana s’allargués a Rússia fins a 1917, que es diu aviat. No és cap exageració. Quan Nicolau II, l’últim dels tsars, va emplenar el full del cens de 1897, va escriure a la casella dedicada al seu ofici la simple veritat: «Amo de la terra de Rússia».

Si volen una immersió més profunda en la depravació dels Romanov, a les llibreries trobaran la biografia completa que Simon Sebag Montefiere els va dedicar sense cap misericòrdia. Pere III no era realment com el retrata McNamara a ‘The Great’. Pren prestades extravagàncies del seu avi, Pere el Gran, aficionat a les monges, no precisament en el sentit espiritual del terme, i que va rebatejar el seu cercle íntim de govern amb un nom que sembla molt fidel a la realitat, el Sínode dels Bojos, Bromistes i Borratxos. L’avi i el net van coincidir, això sí, en algunes decisions mostrades a la sèrie, com la prohibició de les barbes sota pena de càstigs severs.

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

Deia Karl Marx que «el secret de la noblesa és la zoologia», vaja, la simple reproducció i supervivència, una cosa descarnadament retratada a ‘The Great’. Les llicències narratives de la sèrie semblaran, d’entrada, moltes, però en essència utilitza Catalina, tot i que per sang no fos una Romanov, per explicar una manera de governar, és a dir, com si algun McNamara d’aquí fes que un mateix monarca anés despullat i deixat pel palau, com Felip V, causés el desmai de la seva primera dona quan va contemplar la seva hipertròfia sexual, com va aconseguir Ferran VII amb la seva cosina Maria Antònia, fos un dels negrers més grans del segle XIX, com Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, fugís per cames, per cert, bastant curtes, del seu país, com Isabel II, fos mecenes del cine porno, com Alfons XIII, o, més recentment en el temps, patís una irrefrenable ludopatia comissionista o disfrutés d’una lluna de mel de luxe a compte de relacions encara inexplicades.