Syra Madad: «Quan vaig veure el brot de Wuhan, vaig suspendre la meva baixa maternal»

‘Pandemic’ és una docusèrie que Netflix va estrenar –atenció– el 22 de gener. En aquesta sèrie, un grup de científics instaven a preparar-se per a l’arribada d’una versió assassina de la grip. «¡Bah, alarmistes!», va ser la reacció general. La Covid-19 els ha donat la raó. Una de les protagonistes és Syra Madad, directora del Programa de Patògens Especials del NYC Health + Hospital i martell de DonaldTrump. [Interromp la seva endimoniada agenda per a aquesta entrevista].

–¿Què feia vostè l’11 de març, quan l’OMS va fer oficial la pandèmia?

–Vaig tenir el meu tercer fill a mitjans de gener i vaig suspendre la baixa maternal dues setmanes després del part, perquè, al veure el brot de Wuhan, sabia que acabaria arribant a Nova York. Vaig començar a preparar el sistema d’atenció mèdica per a una eventual allau de casos.

–Confessi-ho. Va pensar: «Us ho vaig dir i no em fèieu cas».

–Era només qüestió de temps que es desencadenés un brot d’una malaltia infecciosa d’aquesta magnitud.

–¿Per què estava tan clar?

–Per la conjunció de factors: el canvi microbià, el clima, el desenvolupament econòmic, la demografia, el comportament humà, els viatges i el comerç internacional, la falta de voluntat política i la desigualtat social.

–Ningú va veure el còctel.

–La complaença, el negacionisme i la falta de preparació van obstruir el millor de nosaltres.

–¿La realitat ha resultat ser pitjor que el simulacre?

–En malalties que es propaguen d’humà a humà, com la Covid-19, hi ha un marge limitat d’acció després que comenci un brot. La transparència, l’intercanvi d’informació i la confiança en la salut pública són vitals. Són lamentables com de mal preparats que estan molts països per respondre a l’amenaça. Aquesta pandèmia no només posa a prova les infraestructures de salut, també el lideratge polític.

–A part de la seva invitació al didalet de lleixiu, ¿què no li perdona a Trump?

–Les seves accions impulsives i sense rigor científic han anat en contra de la resposta dels EUA a la pandèmia. No només dissemina la desinformació, tampoc segueix els consells dels experts en salut pública. Va proposar prendre hidroxicloroquina, els efectes col·laterals nocius de la qual són molt coneguts, per exemple. El seu comportament és molt perillós per a la ciutadania.

–Ell pot ser que se’n vagi al novembre. ¿Quan se n’anirà el virus?

–Desafortunadament, això no és com una tempesta, que passa després d’un curt període de temps. Cada virus dicta la línia de temps. I n’hi ha 200 més que es poden activar. És només qüestió de temps que comenci la pròxima pandèmia.

–¿No està angoixada?

–Estic entossudida a recalcar que ha arribat l’hora d’invertir en vigilància d’epidèmies i prendre mesures fermes de salut pública i de comunicació de riscos. «Aquests patògens poden ser més potents que la guerra convencional. Hem d’estar preparats per respondre. 

–¿Hi ha molts especialistes en 'patògens especials’ com vostè?

–N’hi ha pocs.

–Pensar que l’origen de la seva vocació va ser una pel·lícula, ‘Epidemia’

–La vaig veure quan tenia 13 anys i va despertar la meva passió per les malalties altament infeccioses. Després, a l’escola secundària, un professor de ciències em va suggerir que llegís ‘Zona caliente’ (1994 ), de Richard Preston.

–Una novel·la de suspens científic, amb l’Ebola donant guerra.

–Sí. Per comprendre millor els agents altament infecciosos, vaig fer un màster en biotecnologia especialitzat en biodefensa i bioseguretat. I després em vaig doctorar en ciències de la salut, centrant-me en la salut global.

–Un ofici inquietant, el seu. Abans no explicava a què es dedicava.

–La sèrie ‘Pandemic’ va acabar amb el ‘secret’. I estic rodant un altre documental sobre com responem a la pandèmia real.

–És musulmana practicant. ¿Li ha complicat el lideratge?

–En la meva professió, la religió, la raça o el color de la pell no importen. El que compta és l’intel·lecte, la capacitat per treballar sota una intensa pressió i l’agilitat a donar respostes.

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

–Per descomptat.

–La meva religió és la que em va inspirar a fer el que faig. Ensenya la importància de retribuir la societat.