Investigant Perry Mason

La tornada de Perry Mason, no com a advocat d’impecables vestits i implacables resultats a la sala de vistes en la sèrie dels anys 60, sinó com a deslluït detectiu a la seva joventut, vestit amb roba comprada de sotamà al dipòsit de cadàvers i brutes formes de treballar, ha sigut saludat per la germandat seriòfila amb enorme entusiasme. Potser és perquè aquesta revisió del personatge és una estrena d’HBO, marca de qualitat, però és imprudent aplaudir-la tan aviat, perquè aquesta plataforma, com és el seu costum, dosifica les seves estrenes i amb prou feines estan disponibles ara per ara una tercera part dels vuit capítols previstos. Tot i que només sigui per parafrasejar un altre referent del gènere de la novel·la negra, l’entusiasme per una sèrie de vegades s’esfuma «com desapareix un puny quan s’obre la mà». Sàvies paraules de Sam Spade. El cas és que, a l’espera de comprovar si aquest revisitat Perry Mason amb aires de film noir ascendeix als altars del culte, val la pena endinsar-se en alguns detalls poc coneguts del personatge i els seus intèrprets. Vet aquí, en aquesta quaranta-tresena entrega de ‘Molt en sèrie’, unes quantes indagacions de detectiu rastrejador.

La primera pista estava ben oculta en una altra plataforma, Apple Tv, que tot i que desastrosa en oferta i presentació, impròpies d’aquesta marca, acull un interessantíssim documental, ‘Visibilidad: LGTBI en la televisión’, que segueix el rastre de l’homosexualitat en la història de la petita pantalla. Per a alguns dels allà entrevistats, als quals se’ls suposa molt ben informats sobre la història dels armaris als Estats Units, i no precisament sobre la seva fusteria, resulta una majúscula sorpresa saber que Raymond Burr, el Perry Mason per antonomàsia, era gai, sembla que un secret a veus als estudis de la CBS, però que mai va arribar a les llars en les quals es van disfrutar amb passió els 271 episodis d’aquella sèrie.

Burr era, en el paper d’advocat de casos impossibles de guanyar, una icona de la masculinitat, tot i que alguna cosa hauria d’haver portat a sospitar el fet que durant nou temporades flirtegés amb Barbara Hale, que interpretava la seva secretària Della Street, i la cosa mai anés a més. Burr, pel que sembla, era un tipus formidable. Robert Benevides, 13 anys menor que ell, va ser la seva parella de tota vida. En el documental d’Apple explica com van ocultar la seva relació. Junts van cultivar vinyes (les ampolles encara s’etiqueten amb el nom de Raymond Burr) i van creuar varietats d’orquídies fins a trobar-ne una de tan perfecta que, en un bonic homenatge, la van anomenar Barbara Hale.

La segona pista potser és un atzucac, però en aquesta preqüela d’HBO de les aventures de Perry Mason com a detectiu privat a la ciutat de Los Angeles del 1931 es cola un diàleg intrigant. «Em van dir que vostè era un soldat condecorat, però el van expulsar per conducta inapropiada, una cosa només pròpia de soldats menyspreables, com homosexuals i negres, i vostè no és negre, ¿oi?». I Mason respon: «No, soc mig gal·lès i marica en una sola ocasió». Sens dubte, això no estava en el perfil original del personatge creat per Erle Stanley Gardner als anys 30. Potser és un homenatge a Burr, però més misteriós és, a hores d’ara, com d’aquest Mason detectiu deshonrós i amb taques d’ou a la corbata, un capoll (perdó per l’expressió), emergirà en pròxims capítols, com si fos una crisàlide del dret processal, un advocat modèlic.

Un fiscal triturat

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

Burr, per concloure ja aquestes primeres indagacions, no estava previst que interpretés inicialment Perry Mason. Per a aquesta tasca es va pensar inicialment en William Talman, però durant les audicions es va decidir que aquest tenia millor ‘punch’ en pantalla com el catastròfic fiscal Hamilton Burger (sí, Ham Burger, la cosa tènia el seu acudit implícit), que només va guanyar dos casos en tota la sèrie. Quan s’escriu sobre Talman, el comú és recordar que la CBS va prescindir dels seus serveis temporalment quan la policia de Berverly Hills va entrar en una mansió i allà estava ell, en companyia de sis tipus nus, compartint com a mínim cigarrets de marihuana. Es va sobreposar a aquell escàndol i va tornar a la sèrie, però ensurts més grans l’esperaven en el seu horitzó vital. Un càncer de pulmó va escurçar la seva vida. Va ser el primer actor a protagonitzar un anunci contra el consum de tabac. El va gravar en vida i es va emetre després de la seva mort. Encara fa caure d’esquena la seva enteresa. Hauria sigut, també sens dubte, un gran Perry Mason.

Fins aquí les primeres indagacions. Un altre dia, més.