ASSUMPTES PROPIS

Máximo Huerta: «Em nego a carregar amb la motxilla de la rancúnia»

La seva novel·la 'Con el amor bastaba', escrita després de la seva dimissió del Ministeri de Cultura i publicada en la fase 1, va per la quarta edició. Un antídot contra amargors

zentauroepp54102201 navarrisme200716113941

zentauroepp54102201 navarrisme200716113941

3
Es llegeix en minuts
Núria Navarro
Núria Navarro

Periodista

ver +

La senyora Clara, la mare de Máximo Huerta (Utiel, València, 1971), dorm més tranquil·la sabent que el seu únic fill no és el ministre de Cultura de la catastròfica era Covid. La literatura sempre li ha donat menys maldecaps. La seva vuitena i última novel·la, ‘Con el amor bastaba’ (Planeta), publicada durant la fase 1 del desconfinament, ja va per la quarta edició a l’espera de l’estrany –una altra vegada– Sant Jordi.

-Comparteix l’alleujament de la seva mare, és clar

. -Com que no hi soc, no ho sé.

-Ho pot imaginar. La cultura passa per hores molt baixes.

M’hauria agradat que, sent ministre, m’haguéssiu preguntat per la cultura, però tots parlàveu de l’«home de la tele».

«M’hauria agradat que em preguntessin per la cultura quan era ministre, però era l’‘home de la tele’»

-Disculpi. Semblava una pregunta raonable.

-La cultura és el que ens sobreviu a tots. És la rondalla, la recepta, el conte.

-¿Aprova la gestió del seu excap?

-La meva responsabilitat ciutadana no és només portar mascareta, és ser prudent, no avivar focs, no generar soroll.

-Les mudances li costen poc. Fins i tot va deixar Màxim per ser Máximo.

-Em dic Máximo des de 1971.

-Fa menys que va perdre l’empremta valenciana.

-Vaig perdre el meu pare el 31 d’agost del 2017 i vaig voler portar el seu nom. El que passa és que no em venia de gust donar explicacions. Em nego a estar donant-ne en tot moment.

-En els rigors de la Covid també ‘va perdre’ el seu programa, ‘A partir de hoy’

-Vam entrar en un erto i, al final, el van cancel·lar. Va quedar clar, almenys, que no m’havien ‘col·locat’ [a canvi de la dimissió]. Era un molt bon programa. Em fa molt mal per les famílies de tot l’equip, que estava esperant tornar i no ha tornat.

-¿Com ha viscut l’aturada?

-A casa, sense terrassa ni balcó. Entre aquarel·les –pinto des que era jovenet–, llibres, sèries i moltes trucades.

«He passat el confinament a casa –sense balcó– entre aquarel·les, llibres i trucades»

-60 dies ¿sol?

-Sí.

-S’ha dit que estava «enamorat»

. -No hi ha novetat en aquest aspecte.

-‘Con el amor bastaba’ és el títol de la seva novel·la. ¿N’hi ha prou?

-Amb la salut n’hi ha prou. Ara tots els dies són 22 de desembre. Però l’amor resumeix moltes coses: la felicitat, la tranquil·litat, el viure.

-¿Què fa atractiu un candidat?

-Ui, que difícil... La paraula, potser.

-Esculli una a l’atzar.

-‘Tombarella’.

«La meva capacitat de resiliència és gegantina. Soc fort i elàstic»

-¿De debò?

-M’agraden les paraules que tenen una imatge. Des de petit jo n’he donat unes quantes.

-Ho confirma la seva biografia, sí.

-El present és incert. No hi ha futur. Cal inventar la vida perquè acaba sent veritat. I oblidar segons què, perquè una de les maneres de sobreviure és oblidar. Em nego a portar a sobre la motxilla del rancor. No pensar en negatiu compta també com a felicitat. Cal insistir en l’alegria.

-¿És un home fort?

-Més del que creia. Sí, sí, sí. Soc fort i elàstic. La meva capacitat de resiliència és gegantina.

-¿Res pot amb vostè?

-Les inclemències del temps i de la família. Fora d’això, la vida és una competició i penso participar-hi fins a l’últim dia.

-I exigeix el dret de ser un mateix

. -Absolutament.

«Tots som únics i rars, i en això consisteix la bellesa»

-Defineixi el seu ‘mateixitat’

. -No em psicoanalitzo. De fet, el que penso avui segurament podria canviar demà. Diria que tots som persones en trànsit al que volem ser. I allà on et sents feliç, t’hi quedes un temps.

-Que ara és..

. -La tranquil·litat, entesa com a absència de dolor i de preocupacions.

-Modest plantejament.

-És el meu. Jo reivindico el valor de la diferència davant el que anomenen ‘normalitat’. Tots som únics i estranys, i en això rau la bellesa. Si ens n’adonéssim, disfrutaríem més i seríem molt més lliures.

Notícies relacionades

-¿Com va de llibertat?

-D’aeroport en aeroport, tot i que sempre hi ha una torre de control que mana que aterris.