Fins al turó de la Magarola

A pocs metres de la plaça d’Alfons Comín, al barri de Vallcarca-Penitents, on viu Víctor Pérez, uns graus de temperatura per sota dels que marca el termòmetre al centre de la ciutat fan més suportables els dies de juliol. Amb l’avantatge afegit que, quan el sol es retira, a molt pocs metres de començar a córrer des de casa seva, aquest ‘runner’ ja s’eleva muntanya amunt. Com si corrent, les cames li activessin una progressiva desconnexió, dins de la ciutat, amb els peus a la terra. «Quan enfilo per davant del CosmoCaixa, pel carrer de Teodoro Roviralta, travesso, amb la vista i les orelles, la bullícia de trànsit a la ronda de Dalt, i m’endinso al primer sender sobre terra d’aquesta ruta, trepitjo la natura i sento l’encreuament en paral·lel de les dues realitats tan diferents», explica el corredor, de 52 anys.

Ja són 10 els que fa que integra les carreres urbanes en les seves setmanes laborables. Els caps de setmana es regala altres paisatges, també de muntanya, però amb vista al mar, a Arenys de Mar. Amb la seva música –David Getta, Alan Walker i més– enllaça amb la carretera de les Aigües des del Pla dels Maduixers, ascendeix pel camí de Can Borni cap amunt i arriba a una esplanada al costat de la carretera de l’Arrabassada, allà on es bifurca cap a Sant Cugat o cap al Tibidabo. La creua, i per un camí de terra, arriba a la Font Groga, i puja un altre tros de la carretera de les Aigües, pel qual surt al turó de la Magarola. En ple parc natural de Collserola, la Magarola és el punt de trobada d’aficionats a l’ornitologia. «Sempre hi trobes algú observant. Jo solc parar, faig alguna foto i continuo», diu.

En direcció a Sant Cugat

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

Després de dos o tres quilòmetres de carrera més en direcció a Sant Cugat, torna a passar per la Font Groga i la rodeja per darrere per un corriol amb escales, per on arriba a una altra font on gira la pista a l’esquerra i dona al pàrquing del Tibidabo. Continua fins a la nòria del parc lúdic i després de passar-hi per davant, inicia el descens per la carretera de Vallvidrera a Barcelona, corre davant del Gran Hotel La Florida, arriba de nou a l’esplanada al costat de la carretera de les Aigües i continua baixant cap al camí de Can Borni fins a trobar una trialera que porta al primer mirador de la carretera de les Aigües. Des d’allà, fent ziga-zagues, segueix pel sender que porta fins al carrer de Teodoro Roviralta i CosmoCaixa per pujar de nou cap a l’avinguda del Tibidabo i la plaça d’Alfons Comín, per arribar al seu portal a l’avinguda d’Esteve Terradas. La dutxa espera.

Cada ‘input’ d’aquest itinerari vespertí que el Víctor realitza és un raig de salut, d’aire, de naturalesa, i corrent sobre terra posa a resguard el benestar dels seus genolls. Combina córrer amb la bici i exercici d’esquena, tors i càrdio al gimnàs. «Però música i ‘running’ són la meva gran vàlvula d’escapament, desconnecto així de l’estrès laboral. Em concentro en la ruta i en l’entorn». Dos capvespres a la setmana és allà. «Solc sortir a les set. A l’hivern, amb un frontal potent».