El centre del món

No fa gaire que visc aquí, i no vaig trigar gaire a entendre el que em va dir un amic quan li vaig comentar que em mudava. El millor de Gràcia és alhora el pitjor: una vegada vius aquí, mai et ve de gust trepitjar la resta de Barcelona. I m’hi he integrat ràpidament, tot i que no arribo als extrems d’un amic gracienc que se’n va a Nàpols i afirma sense rubor que no ha provat cap pizza millor que la del carrer Verdi.

És un estiu diferent, l’escapada ha sigut breu. Quan torno la nevera tremola, així que baixo al japonès. Tenen una terrassa d’una única filera amb quatre taules. Plena. És el costat afortunat de la Travessera de Gràcia, aquell on no caus al carrer quan et creues amb algú. Obriran tot l’agost, m’anuncien. No ha de ser l’únic.

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

Al carrer, la mascareta combinada amb les ulleres de sol fa impossible identificar els veïns, una cosa que no suposa una gran diferència per a una nouvinguda però sí per a aquells de tota la vida, aquells que van saludant els amics de la infància, del cau o ara de l’escola dels fills. Perquè és en aquestes converses casuals en què s’assabenten que la Carol de l’Escorial tanca la fruiteria. I tot i que les en les estadístiques constarà com un de tants negocis que no van resistir el maleït virus, el cert és que simplement s’ha cansat. De lluites contra les grans superfícies, de tirar endavant un negoci dur i d’intentar conciliar.

Un dels efectes secundaris del confinament va ser que estem més atents als detalls que ens envolten. Al meu paisatge s’ha afegit la bandera de l’Europa. Va aparèixer poc abans del ‘play-off’’ en què aspiraven a pujar Segona B. No va ser possible, però l’escapulada segueix allà. Els edificis de davant van ser família durant tres mesos i ara ja els tinc ubicats: aquest és el del tercer. Tampoc m’ha passat desapercebut que ja no surt a tocar la guitarra el jove del primer. Al setembre tornarà, com tots, per recuperar la nostra normalitat, aquella en què fa mandra baixar al centre, perquè el centre és Gràcia.