Passió oriental a Horta

Envoltada de plumiers, llibretes i gomes d’esborrar, la senyora Teresa, que així es deia una de les caps –es va jubilar fa res, ¡als 81 anys!–, va anar delegant a poc a poc la secció llibresca a la seva jove empleada, que no va tardar a omplir-li la botiga d’expositors giratoris. Llavors no es publicava tantíssim; només de tant en tant arribava una caixa amb la nova aventura d’‘Els cinc’, d’Enid Blyton, i algun ‘best-seller’, sobretot els mítics volums de la col·lecció Reno de Plaza & Janés, amb aquelles cobertes tan cinematogràfiques, firmades per Sanromà o Samper. ¿Quina casa no va acollir un exemplar de ‘Cuerpos y almas’? ¿O de ‘Lola, espejo oscuro’

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

Havia començat a aficionar-se als llibres precisament amb aquesta col·lecció, de la qual llampurnegen dos títols, titil·lants com fars en la seva memòria, dues novel·les d’aquelles que no dubtaria a emportar-se a la feliç illa deserta: ‘Jane Eyre’, de Charlotte Brontë, i ‘Viento del este, viento del oeste’, ambientada en una Xina llegendària anterior a la revolució maoista. La lectura de la nord-americana Pearl S. Buck, filla de missioners presbiterians establerts al país asiàtic, va obrir encara un altre forat del pany en l’historial de Maria Caminal, el de la seva passió desafurada per la literatura oriental, majoritàriament, xinesos i japonesos: Mo Yan, Murakami, Yoko Ogawa, Kawabata, Banana Yoshimoto, Mishima... D’aquí, la recomanació llibresca d’avui: ‘L’illa de les dones del mar’ (Univers / Salamandra), de Lisa See, un relat sobre l’amistat entre dues dones ‘haenyeo’, bussejadores a pulmó per buscar-se l’aliment a l’illa sud-coreana de Jeju. Entre moltes altres deglucions, cada mes cauen almenys un parell de llibres asiàtics, llegits en els quatre trajectes d’autobús diaris. De casa (a Gràcia), a la plaça d’Eivissa.

Llibretera i llibreria són una. Durant aquest mig segle, les comptades ocasions en què, de jove, a Maria Caminal li va passar pel cap un canvi de feina, el destí es va encarregar de dissuadir-la, com la vegada en què un tall profund en un dit li va impedir assistir a una prova de mecanografia. I allà segueix, a la seva illa, al peu del canó, assessorant una legió de clients a qui sempre encerta el gust, lectors fidels que no es desesperen si l’encàrrec tarda un parell de dies. ¿Per què tanta urgència? Llibrers de barri contra l’ansietat amazònica de voler-ho ara mateix.