Que ells recuperin el riu

Desconec si el conductor temia la propagació de la Covid i per això va decidir no posar l’aire condicionat, o potser només s’havia espatllat, però ni la insuportable calor ni la suor que queia rere la mascareta em van treure el somriure de veure les siluetes de l’ermita de Sant Ramon i de l’església de Sant Baldiri.

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

A Sant Boi tot ha canviat i res ho ha fet. És una sensació curiosa, que veig compartida amb moltes altres persones. El nostre ajuntament s’ha posat bastant soviètic i s’ha dedicat a pintar per les voreres la direcció per on has de caminar. Una d’anada i una altra de tornada. Al veure-ho i trobar-me amb gent més o menys respectant-ho em venien al cap els nens del videoclip aquell de ‘The Wall’ de Pink Floyd. Amb el pas dels dies i les onades de calor he anat comprovant que malgrat la bona fe del consistori, la gent prefereix anar esquivant els uns als altres mentre busquem l’ombra. 

Un altre punt que ha tornat a ser neuràlgic ha sigut la zona del riu, quan ens van començar a desconfinar i Fernando Simón ens va començar a deixar sortir a estirar les cames i fer esport. Va ser divertit com al riu ens vam començar a retrobar passejant amb companys d’escola i institut. Sobretot perquè allà era on en els nostres anys joves (joveníssims) ens trobàvem els caps de setmana per fer ‘botellon’ (que ara està prohibit però no recordo que en aquell moment estigués pas permès). I ara ens retrobàvem 10 anys després, amb mascareta, fent esport, o fent veure que el fèiem, on fa uns anys bevíem, fumàvem, ballàvem, rèiem, ens abraçàvem i ens petonejàvem. I que lluny queda tot, no només pels anys que han passat, sinó també per aquest virus que ens ha prohibit la diversió. I somric per dins i penso que tant de bo els joves recuperin aviat el riu.