Oscar Pierre: «Els problemes del món se solucionaran amb tecnologia»

En els dies mortífers del coronavirus, els ‘riders’ de Glovo eren dels pocs que circulaven pels carrers deserts. A hores d’ara, més de set milions de trajectes, només a Espanya. Al capdavant, Oscar Pierre (Barcelona, 1992), un enginyer aeronàutic que fa cinc anys va deixar Airbus per fundar la ‘start-up’ de repartiment a domicili que avui valoren en mil milions d’euros.

-Ha de ser dels pocs empresaris que dorm com un soc.

-Els primers dies vaig sentir vertigen. Treballem amb uns 10.000 comerços locals i no sabíem si podríem operar.

-La incògnita es va aclarir aviat.

-El 30% d’ells van aconseguir mantenir-se oberts gràcies al ‘delivery’ i, en molts casos, van duplicar les seves vendes ‘online’. A més, gent com els meus pares, que no utilitzaven ‘apps’, se la van descarregar, i s’hi van apuntar més comerços. Vam al·lucinar quan el xef David Muñoz ens va trucar per fer entregues. Però no tot ha sigut negoci.

-¿No?

-Vam posar la plataforma a disposició de les oenagés –vam firmar amb Fesbal, Save the Children, Fundació Esplai– i vam entregar 80.000 comandes amb finalitat social.

-¿Quin ha sigut el ‘hit’ absolut?

-En els primers 25 dies del confinament, vam entreguar 7.500 paquets de farina i 4.000 de llevat.

-¿I ‘satisfyers’?-

Uns 3.000.

-També han ‘repartit’ droga.

-Qualsevol missatger entrega droga. No pots saber què hi ha en un paquet. Vam notar que el fenomen va créixer i, per primera vegada, vam començar a col·laborar amb la policia per activar un procés ràpid de detecció.

-Hi ha qui no ha volgut utilitzar Glovo per no participar en l’‘explotació’

. -La realitat és que molts dels nostres repartidors han decidit canviar un contracte laboral per treballar a Glovo. Segons una enquesta de l’Associació d’Internautes del juliol passat, el 88% dels repartidors prefereixen l’autonomia i flexibilitat del nostre model.

-Hi ha queixes. ¿Vostè agafa la bici alguna vegada?

-Almenys una vegada al mes, més durant el confinament. Se n’aprèn un ou.

-¿Dona crèdit a la seva sort?-

Quan vaig començar, jo m’escapava d’una feina a Airbus.

-¿I això

?-No soc la persona més social del món. Des de petit he evitat les tendències. Ja a l’escola [Betania-Patmos] vaig veure que la majoria s’encaminava a Empresarials o Industrials. Jo vaig triar Aeronàutica, però el quart any vaig dir a casa: «Que sapigueu que trauré males notes, ja no em motiva». Vaig començar a fer petits projectes, el tercer va ser Glovo. La reacció dels meus pares no va ser bona.

-Ara n’estaran orgullosos. És ric abans dels 30

.-Tinc una part d’un pastís que valoren en més de mil milions d’euros. Però les valoracions són fum fins que no surts a borsa. Els inversors van decidir fa tres anys pagar-me un sou i amb això vaig més que sobrat.

-¿Un mil·lennista de manual?

-No tinc somnis que es puguin comprar amb diners. Jo inverteixo en aficions, com les bicis. 

-¿Quantes ‘apps’ té al mòbil?

-No gaires. Unes 100. I entre elles no hi ha Instagram. No m’agrada gens l’impacte que té en els meus amics i germans. I sé que em faria bastant addicte i molt ràpid.

-¿Tinder sí?

-No el necessito. Estic amb la meva nòvia, l’Elena [és anestesista], des dels 16 anys.

-Sona tot molt de pel·lícul

a.-Glovo és un somni fet realitat. No només per la mida de l’empresa, que és la pera –en som 1.800–, sinó per la naturalesa del negoci. És un producte des de Barcelona que ofereix la possibilitat de generar ingressos a més de 50.000 persones a 22 països, alguns de superremots com el Kazakhstan. 

-¿La seva autoconfiança és imbatible?

-El que més m’ha funcionat és ser superconscient del que no sé. Jo no sabia res de màrqueting, tecnologia o finances. El meu paper a Glovo és atraure i retenir talent. Si ho aconsegueixes, la majoria de coses passen soles.

-¿En què consisteix el talent?

-Jo vull gent que no busqui una feina, sinó una aventura i que des del dia u tingui passió.

-¿Quantes vegades s’ha penedit de tenir base a Barcelona?

-N’estem superorgullosos. Ha jugat en contra per accedir al capital –el 2017 ens vam presentar a 117 fons i tots ens van dir que no, perquè no es creien que poguéssim competir contra gegants com Amazon i Google–, però això ens ha fet més llestos i ràpids.

-El lema de Jeff Bezos és: «Treballa molt, diverteix-te, fes història». ¿El seu?-

«Treballa mentre els altres dormen i viu el que els altres somien».

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

-¿No vol fer història

?-Crec que els problemes del món se solucionaran amb tecnologia. La pobresa, la fam, tot. I confio que Barcelona es converteixi en un referent, però falten exemples d’èxit. Som la tecnològica més gran del sud d’Europa i ens agradaria ser un exemple d’èxit per a molts joves.