QUE NO PARI LA MÚSICA

Cultura de club sobre la sorra

El Monumental Club, a l'antiga plaça de toros, evoca l'imaginari pop generacional canviant la nit pel dia en el seu cicle de concerts

zentauroepp55254823 opi201004170124

Els veterans de la intrahistòria pop barcelonina recordaran com, als anys 90, el carrer d’Escudellers va passar de ser la passarel·la del pecat a poblar-se de locals on es distingia la música indie, fins i tot conservant molts dels seus neons i les seves tapisseries d’escai vermell, per a alegria morbosa de l’afició. Tot va començar amb el New York, el cabaret en què Dalí havia caigut corprès d’Amanda Lear (llavors era Peki d’Oslo) i on Bibi Andersen va brindar alguns dels seus primers números de ‘striptease’. Allà, orquestrant l’audaç reconversió, hi havia Borja Malet, pioner de la cultura de club a la ciutat i discjòquei de la primeríssima fornada electrònica, que avui se situa al capdavant, amb el seu soci, fill del seu cosí Pepe Malet, d’una altra classe de club, el que va obrir el 2017 a la plaça de toros Monumental, amb un destí que encara s’ha de revelar.

Monumental Club,el cicle de concerts, fa lliscar des del seu nom una picada d’ullet a aquell imaginari de música de ball sintètica i matinada eterna, quan el pop es va fondre amb el house i el techno, i la paraula discoteca es va deixar en suspens, per a ús de la generació anterior. «Juguem amb la idea del club nocturn, però també delclub social, amb el seu ambient acollidor, fàcil, on es barreja gent de diferents edats», explica Borja Malet. Aquells ‘clubbers’ són avui, almenys, quarantins, i han descobertles bondats de la vida diürna i els rajos del sol. Com els que cauen sobre la plaça quan arrenquen els concerts del cicle, els dissabtes en horari de capvespre (i al migdia, en els concerts expressament familiars de la parcel·la Monumental Kids).

Les albes del Touché Club

Notícies relacionades

Borja Malet il·lustra per si mateix aquest viatge generacional de la nit al dia, ja que es va inflar de cremar albes des de la seva cabina de DJ com aintegrant del col·lectiu Touché Club. Formava allà equip amb el totèmicDJ Frai amb altres discjòqueis amb unes trajectòries que tenen molla: DJ Lui, Luis Costa,avui vinculat a la sala Razzmatazz (i autor d’un important llibre sobre la ruta del bacallà), iDJ Loe, Eloy Martín, el primer resident (i director) de la sala Moog, i que seria responsable del Monegros Desert Festival. El Touché Club en va fer una de grossa iva operar al Sónar i a Benicàssim,però va arribar un dia en què Borja Malet, que havia estudiat Economia i havia fet un màster en gestió cultural, va albirar altres objectius: treballar en esdeveniments i festivals, prescriure per a marques... «Em vaig cansar d’hipotecar nits i caps de setmana punxant. Mai he sigut de dormir durant el dia».

I aquí el tenim, parlant-me de pop, d’indie i d’electrònica al despatx més ultramuntà de Barcelona: una sala dalt d’una de les torres de la Monumental que lluu congelada en el temps, amb una caixa forta de còmic en un racó (la combinació de la qual ningú sembla conèixer), fotos en blanc i negre de remotes gestes taurines i uns quants caps dissecats de bèsties immolades a la sorra. En un contrast molt boig, mentre conversem, de fons ja ens arriben les candoroses cançons pop dePapá Topo (‘Lo que me gusta del verano es poder tomar helado’). Aquest grup va obrir dissabte el nou Monumental Club, i seguiran, les setmanes vinents,Dani Nel·lo i Los Saxofonistas Salvajes, Manel, Delafé, La Bien Querida... Amb totes les garanties. «800 persones d’aforament i entorn segur». Ningú podrà amb la cultura de club.

Temes:

Que no pari la música Concerts

Inicia sessió 0 Comentaris

Les albes del Touché Club

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal