Incertesa. La paraula

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

És dur viure així. Ens adonem ara que tenim molt limitada la llibertat. Per això continuem buscant on agafar-nos i convertim les normes contradictòries que ens dicten en els dubtes raonables que ens alteren. Podem asseure’ns a la taula d’un bar a esmorzar acompanyats, però no podem prendre sols un cafè ràpid a la barra buida. Podem anar a treballar en un transport públic ple, però no podem reunir-nos més de sis de família. Hem de portar els nens a l’escola que no ha pogut complir la limitació pretesa sense gairebé perill per a ells per la seva condició, però tanquem els parcs públics on juguen a la sortida per precaució. Practiquem esport en zones tancades de gimnasos i sense mascareta a ritme de zumba, però no podem anar a la discoteca. Capítol, aquest, que demostra com els malentesos no fan més que avalar la idea ja generalitzada que les decisions es prenen per impuls més que per coneixement. En conseqüència, si la pretensió és tranquil·litzar-nos amb normes de suposada seguretat en temps d’angoixa, el que s’aconsegueix és descol·locar el respectuós i provocar el temerari. Afegim la decisió judicial de Madrid i la benedicció de Donald Trump al virus per concloure que no sembla que hàgim après set mesos després d’aquella gran lliçó que ens havia d’impartir l’alarma mundial.     

L’ambient està estrany, i les ciutats, tristes. El neguit es palpa en l’aire, ara de nou sospitós. La sobredosi d’informació ens confon mentre els polítics s’esforcen a donar-nos els ànims que ells tampoc tenen. I per millorar el país moix ens fan promeses que no saben si podran complir ni per capacitat, ni per conjuntura ni per l’incert canvi permanent de rumb. Ja res no és estable. Ho està constatant Pedro Sánchez a costa del gir judicial que afecta Madrid o Pablo Iglesias. I cada país, amb la seva peculiaritat. Ningú se’n salva. Ni l’altre Iglesias, Julio, que al final de la seva carrera descobreix que la vida ja no continua igual.