Set segles de memòria

L’exposició Documents de la Barcelona històrica reuneix un centenar de lligalls de diferents tipologies que no només reflecteixen detalls de l’esdevingut sinó que evidencien, amb orgull, el que el centre amaga: una gran quantitat de documents, tants que posats en fila ocuparien l’avinguda Diagonal sencera i que són la memòria del municipi. Una memòria que no és sempre complaent. Vet aquí unes dades: al segle XIX 6 de cada 10 treballadors a les indústries d’indianes eren nens o dones, i entre els petits, n’hi havia de tres i quatre anys. N’hi ha més: la meitat de les criatures nascudes entre 1861 i 1880 no van arribar als cinc anys.

La ciutadania requeria arrelament

Però aquesta memòria també pot resultar sorprenent: a la Barcelona medieval no n’hi havia prou amb néixer a la ciutat per ser barceloní. Calia demostrar arrelament. I en això va haver d’esforçar-se el jove mariner Gabriel Salvador que, orfe de pare i amb la seva mare i germans a càrrec, va necessitar el testimoni dels seus veïns per acreditar bonhomia i dret de ciutadania. Una altra curiositat: a la Barcelona de principis del XX era fàcil trobar un ramat de cabres circulant per la Rambla. I a la de 1705 ja es lliuraven guerres de llaços, grocs per als austriacistes i blaus per als borbònics.

L’evolució urbana de la ciutat també és present als documents de l’exposició. Hi ha, per descomptat, els plans de Cerdà, tot i que no són els que més criden l’atenció, potser per coneguts. Des de l’actual complexitat dels 73 barris i 10 districtes administratius de la ciutat, és més interessant centrar-se en la simplicitat de la Barcelona de 1359 que en l’Eixample. Així, al segle XIV el centre estava en la desapareguda (sota la Via Laietana) plaça del Blat i al voltant d’aquesta es desplegaven quatre barris, el de Sant Pere, el del Pi, el del Mar i el de Frares Menors. Punt. Entreté, també, la història de la Barceloneta, el primer barri fora murada, la pedra seminal de la qual es va posar el 23 de febrer de 1753. Quatre anys després, el raval comptava ja amb 200 cases i mil habitants. Igual que distreu veure que al segle XVIII tot eren camps de cultius, alguns dels quals sobrevivien encara el 1974 a la Verneda. Ho mostren les fotos.

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

No és tota la història de Barcelona és només una part, la part que explica una petita selecció del que acull l’Arxiu Històric, el custodi de tota la documentació generada pel govern municipal des de 1249 fins al segle XIX.

Fitxa:Arxiu Històric de la CiutatCalle de Santa Llúcia, 1De dilluns a divendres, de 9.00 a 19.30 hores Dissabte, de 10.00 a 19.30 hores