Cayetana Guillén Cuervo: «Tinc les ales més obertes i més netes»

Són dies tràgics a la platja de El Tarajal, i a Gaza. ¿Des de l’obra es guanya més consciència?

A través de la meva parella, i del seu pare –un palestí que va venir a Espanya a estudiar Medicina–, ja n’era conscient. Soc propalestina, és clar. Però amb ‘Puertas abiertas’ m’està passant una cosa...

-¿Quina cosa?

Ayoub El Hilali, el meu company de repartiment, que és un referent per als seus germans i germanes musulmans, m’ha presentat segones generacions d’immigrants que lluiten per una convivència sana en la nostra societat, que normalment els mira des de la supèrbia occidental.

-Li ha ‘obert la porta’.

-Sí. I l’obra està sent una experiència intel·lectual i vital. No s’imagina quin munt de coses boniques vivim. Ens esperen a la porta per dir-nos: «Gràcies, mai més pensaré com pensava, m’heu tombat els prejudicis». Una de les coses que més estimo del meu ofici és el poder de la paraula transformadora. Canviar el cor i el cap de l’espectador, encara que només sigui un.

-Un problema diferent és ser la víctima d’un prejudici.

-Fujo de les coses que etiqueten, que estigmatitzen. He fet un treball espiritual. Fa un temps, per exemple, vaig decidir no parlar més de política, perquè em vaig sentir utilitzada pels uns i pels altres.

-Sí que té una posició al món.

-Soc progressista. Soc feminista. I recolzo la causa LGTBI. Sempre he sigut sensible al que la societat defineix com a diferència i que a mi no m’ho sembla. Soc una dona absolutament oberta de ment. He heretat del meu pare –l’home més intel·ligent que he conegut– el no jutjar, l’escoltar l’altre per entendre les seves raons.

-Una rara qualitat, certament.

-Tinc un entorn d’amics molt dispar, d’edats, classes i oficis diferents. Una vegada al mes faig uns bullits boníssims, a l’hivern, i uns gaspatxos, a l’estiu, i barrejo gent diversa. D’aquí surten coses meravelloses.

-¿Coneix la por?

-Hi ha poques coses que em bloquegin. Soc una persona valenta. Em tiro a la piscina. El que sí que tinc és una alerta molt desenvolupada cap a la gent tòxica. La meva intel·ligència emocional ha treballat molt per posar-la a distància. 

-És que sempre sembla tan continguda, tan al seu lloc.

-Si hi ha contenció és per prudència, per respecte als altres, per no envair espais, per voler portar el meu Guillén Cuervo –uns pares intel·lectuals que van vorejar l’excel·lència– de manera digna i amb orgull.

-A MasterChef la vam veure despentinada i deixant anar renecs, i va funcionar.

-A MasterChef vaig entrar sense aquesta prudència i, com que soc gamberra i molt divertida, van sortir els meus renecs, els meus nervis, els meus talls als dits. I em vaig adonar que eren coses que enamoraven Espanya. Vaig veure que no traïa el llegat per comportar-me així. Va ser alliberador. Em va omplir d’amor i em va reforçar l’autoestima.

-¿Li ha fallat l’autoestima alguna vegada?

-Fins als vint-i-molts no em vaig sentir gens bé amb el meu físic. El meu lloc de confort era la intel·lectualitat.

-Veient Irene Larra, la reclutadora del Ministerio, ningú ho diria.

-No soc Irene Larra per res del món. Soc zero agosarada per lligar. Ser un personatge públic des que vaig néixer m’ha marcat: sempre penso que un tio o una tia em miren perquè em coneixen. Necessito molts més senyals que qualsevol altra persona.

-¿Ara en quin punt està?

-Estic en un moment en què tinc les ales més obertes i més netes; es mouen amb lleugeresa.

-I volant, volant, ¿on va?

-El que més m’importa és envoltar-me de bona gent, l’hi juro.

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

-Una obsessió.

-Una necessitat. I després, com que soc molt inquieta, m’enganxo a coses diferents. Vaig fent el que la vida em va oferint. M’agraden els projectes per la relació humana. I per la possibilitat d’aprendre.