ASSUMPTES PROPIS

Miguel Bosé: «Vaig haver de sobreviure a un déu i a la dona més bonica del món»

L’artista revela a la novel·la biogràfica ‘El hijo del Capitán Trueno’ aspectes mai explicats de la seva infància i adolescència (amors inclosos)

Miguel Bosé: «Vaig haver de sobreviure a un déu i a la dona més bonica del món»

DAVID CASTRO

4
Es llegeix en minuts
Núria Navarro
Núria Navarro

Periodista

ver +

Miguel Bosé ha ‘desconfinat’ la seva infància i la seva adolescència en un llibre, ‘El hijo del Capitán Trueno’ (Espasa). I no compon un retrat ensucrat. Parla de la decepció del seu pare, el torero Luis Miguel Dominguín –«jo era un pusil·lànime que el treia de polleguera»–, del fons i la forma de la ruptura del matrimoni amb Lucía Bosé, la posterior penúria econòmica, la relació amb Picasso, la pèrdua de la virginitat... Una porció d’intimitat ne 480 pàgines que donarà per a hores de debat.

¿Tocava una sortida de tots els armaris possibles?

El moment t’elegeix, no el busques tu. Per molt que em vaig asseure en el passat a intentar-ho, no va poder ser.

¿Per pudor?

Perquè les històries han de fluir.

¿S’ha alliberat d’un pes?

És un gest generós més que una teràpia. Explico la història d’un nen, el Miguelito, i d’un adolescent dels quals no teníeu noticia perquè l’atenció mediàtica estava posada en dos déus. És un record bonic, sense rancors, sense brutícia. Vaig haver de sobreviure segons les coses anaven passant.

En la relació amb el seu pare van passar coses que qualificaríem de maltractament.

A veure, si vol que ens entenguem, posi les paraules justes i no intenti fer sensacionalisme.

No ho pretenc. Se’l va emportar de safari a Moçambic amb 10 anys perquè temia que sortís ‘maricon’.

No hi va haver violència. No hi va haver maltractament. ¡Per l’amor de Déu!

No li va donar quinina, va emmalaltir de paludisme i el va obligar a seguir.

Hi havia molta falta d’entesa perquè jo no responia a les expectatives de ser com ell: un caçador, un pescador, un brut, un mascle. Es va trobar amb un fill que tenia una línia de sang molt més de la Llombardia, més sensible. Amb el temps, el pare es va adonar que aquell fill que volia reformar havia crescut i volat sense mai demanar-li res. Això va ser el que el va dignificar.

¿Picasso va ser la figura paterna que no va tenir?

Picasso va ser l’avi. Era una persona que em feia sentir important. Jo no rebia atenció de ningú, i ell me la donava. Quan als estius parlàvem, per exemple d’art, sempre em preguntava: «¿I per tu què és?». Li interessava la meva opinió, tot el que li deia li semblava fascinant. Ell no recordava haver sigut nen potser mai.

Ningú recorda que Lucía Bosé i els seus fills passessin estretors.

En aquella Espanya moltes famílies havien de mantenir les aparences. Si havies tingut i deixaves de tenir, calia fingir i calia mentir. I nosaltres, després de la separació dels meus pares, ho vam viure. Quan em van dir «cal fingir», vaig preguntar què era això. No tenia prou dosis de malícia com per caminar a la corda fluixa entre la veritat i la mentida. Va ser horriblement desagradable.

¿Tot això va deixar empremta?

És clar. Capa rere capa, de forma geològica, tot va modelar la meva personalitat. Però era més important sobreviure a les figures d’un déu a l’Espanya del règim i de la dona més bonica del món, la nòvia d’Itàlia, amb un caràcter de tigressa. El primer era no deixar-se ofegar per aquestes personalitats tan poderoses.

¿Ho va aconseguir, sobreviure?

Digui-m’ho vostè.

Emocionalment, dic.

Tot allò ha sigut apaivagat. Les coses passen, arrasant amb tota la força, i quan els dones l’esquena i s’allunyen, els dius: «Que et vagi bé, maco». Ja no tinc sang per continuar arrossegant problemes. L’únic que vull és simplificar.

¿I confessar que va perdre la virginitat amb Amanda Lear a casa de Dalí?

[Riu] Ho recordo amb carinyo.

Expliqui.

No explicaré més del que és al llibre.

També explica que Helmut Berger, amant de Luchino Visconti, va ser el seu primer amor.

El meu primer amor va ser una nena que es deia Bárbara Blasco i avui continua sent íntima amiga. Anàvem de la mà per les comunions dient que érem nòvios.

Em referia a l’amor carnal.

¿Creu que l’hi explicaré ara?

Ho explica al llibre.

Explico el que hi surt i si no explico més és perquè no ho he de fer. Va passar de forma bonica.

En tot cas, és la primera vegada que posa per escrit la seva orientació sexual.

M’han dit que a Catalunya hi ha tempesta, ¿és cert?

D’acord. ¿Creu que el llibre tindrà un efecte reparador després d’un any de polèmiques?

No sé a què es refereix.

Al negacionisme de la Covid, a la batalla judicial amb la seva exparella...

Que cadascú interpreti el llibre com vulgui. El mateix m’ha passat amb les cançons. No es pot imaginar la quantitat d’interpretacions que van desencadenar cançons com ‘Si tu no vuelves’, una de les més conegudes del meu repertori.

Notícies relacionades

Alguna versió correcta de vostè deu voler projectar.

Quan les coses surten d’un ja no li pertanyen. No vull manejar les voluntats.