Ken Follett, autor de ‘thrillers’ supervendes: «Odiaria veure’m en una situació de perill»

Només faltava que Ken Follett vegi un risc real d’apocalipsi... 

La vida mai va ser tan perillosa com ara. Durant gran part de la meva només vam tenir por d’una guerra amb l’URSS, però les amenaces s’han multiplicat. La pitjor és nuclear, tot i que el canvi climàtic o una nova pandèmia podrien acabar amb molts de nosaltres. Som molt lents a abordar-los.

¿Vostè no era optimista?

Ho soc, és cert. Quan jugo, sempre penso que guanyaré. El que ha canviat no soc jo, és el món. I ara mateix, no veig raons per a l’optimisme.

«Tota catàstrofe comença per un petit problema», diu un dels seus personatges.

Un assassinat a Sarajevo va desencadenar la Primera Guerra Mundial. Més de nou milions de combatents i set milions de civils hi van perdre la vida. Avui hi ha una tensió enorme entre la Xina i els EUA. És com un foc a l’espera que algú l’encengui. I l’espurna podria ser Bielorússia. Per sufocar aquesta possibilitat, les potències no han de pensar «som els més forts, no necessitem ningú» –¡ho odio!–, sinó «serem assenyats».

Té amics influents. ¿Alguna informació privilegiada a compartir?

¿En quin sentit? 

Si li han aconsellat comprar-se un refugi nuclear, o alguna cosa així.

Un no se’n pot construir un, perquè ha d’estar entre 25 i 30 metres sota terra i tenir un sistema potent de purificació d’aire i milions de litres d’aigua. 

A part de xampany, que el torna boig, ¿què s’hi emportaria en cas d’emergència?

Muntanyes de llibres i l’ordinador, per escriure una altra novel·la, tot i que no quedés ningú viu per llegir-la.

Abans que passi això, expliqui la seva fórmula de l’èxit.

El veritablement important és que el lector connecti amb les emocions, que senti el que senten els personatges, fins i tot sabent que és ficció. Aquest és l’encanteri que ha de llançar l’escriptor. 

Molts ho fan, no tots venen 170 milions de llibres.

¡No ho sé! Sé que soc escriptor perquè vaig començar a llegir des de molt petit i sé que tinc una imaginació vigorosa. També diria que penso amb més intensitat que altres en el lector. Sempre em pregunto: «¿Això s’ho creurà? ¿Voldrà passar la pàgina per veure què passa?». Conec molts autors que asseguren escriure per complaure’s a si mateixos. Aquest no és el meu cas.

¿Qui li agrada?

Charles Dickens. He llegit tots els seus llibres diverses vegades. No tinc la seva potència ni la seva mestria en l’ús de l’idioma, però ell volia, com jo, que el llegissin milions.

Si el personatge principal de la novel·la fos vostè, ¿quina trama en sortiria?

¡Oh, Gosh! Potser el personatge es ficaria en alguna situació perillosa i la gestionaria molt malament. En sortiria una comèdia. 

¿No confia en si mateix com a heroi? 

No hi ha cap element novel·lesc en la meva vida. La major part del temps soc a casa [una vella rectoria de Hertfordshireen], davant de l’ordinador, escrivint sobre un món emocionant que només és a la meva ment. A la nit prenc una copa de vi i final de la història. Mai he estat en una institució militar. Odiaria veure’m en una situació de perill. Si no fos a casa, seria en una biblioteca.

La seva dona va ser parlamentària laborista i va rebre amenaces de mort.

La Barbara [Hubbard] sí que ha assumit riscos. No només en la seva vida parlamentària. En la seva adolescència a Sud-àfrica va fer campanya contra l’apartheid, que en aquells dies era molt perillós. Alguns activistes van ser torturats i assassinats per la policia, i ella va rebre un tret. Des de ‘L’illa de les tempestes’ a les meves novel·les apareixen dones com ella. 

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

¿És l’encarregada d’abaixar-li l’ego?

No soc una persona gaire modesta, la veritat. Però tampoc soc dels que discuteix amb els veïns, o baralla a la porta del pub. Només pretenc estar a l’altura de la meva reputació.