Xuan Lan, ‘influencer’ de ioga: «Convido Putin a una classe gratuïta, la necessita»

¿D’on surt vostè?

Els meus pares van anar a estudiar a França a finals dels 60 –ell, enginyeria i ella, llengües–, però no van poder tornar al Vietnam per la guerra. La meva germana i jo vam ser la primera generació com a immigrants. Sabia que era vietnamita sense haver estat mai al Vietnam.  

¿Conflicte d’identitat?

No el tenia fins que als 6 anys un grup de nens em van anomenar «xineta». Ho vaig explicar a casa i la meva mare em va dir: «Mira’t al mirall i veuràs que no ets exactament com ells; ets una vietnamita en un país estranger».

Una ració de realitat sense edulcorant.

Vaig tenir una infància feliç, però molt poc emocional. Vaig entendre el valor de la discreció. Vaig fer poc soroll i vaig estudiar el que volien els meus pares. Per a ells era important l’èxit dins d’una organització. Vaig fer direcció d’empresa en el novíssim sector d’internet a finals dels 90. A Nova York, abans de l’aparició dels ‘smartphones’, vaig treballar en una xarxa social per a joves.

L’antítesi de la serenitat.

Tenia 24 anys, vivia a Manhattan, em guanyava bé la vida. 

Va tenir sort.

La sort no existeix si no obres els ulls i estàs atent. Cal sortir fora. En aquella primera empresa novaiorquesa, un dia em van cridar de recursos humans i em van dir que tenia una hora per ficar les meves coses en una caixa i marxar.

Llavors va aparèixer el ioga...

No, no. Em vaig posar a enviar currículums i en 10 dies vaig aconseguir feina. El ioga va arribar perquè un amic parisenc –actualment el meu marit– em va convidar a una classe. Va començar sent una manera de tenir vida social.

¡Fins que es va il·luminar!

¡I ara! Em vaig enganxar, fa 20 anys, i mai ho vaig deixar. Va ser progressiu. 

¿En què l’ha fet millor?

M’ha fet florir com a persona, ser allò que no se’m va permetre en la infància. Però això va passar 10 anys més tard, quan vivia a Barcelona i vaig decidir deixar la meva feina en banca ‘online’ en una entitat catalana important per dedicar-me a ensenyar ioga.

¿I per què?

Hi havia molta pressió, no n’entenia la política interna, no podia evolucionar en un entorn tan jeràrquic. Vaig contractar un ‘coach’ per conèixer les meves qualitats i enfocar els arguments per demanar un canvi als meus caps. Em va fer adonar que tota l'estona li parlava de ioga. Després de 9 anys, vaig deixar la feina.

Llavors va passar a donar una classe a Operación Triunfo i, després, a la patacada del confinament.

No va ser d’un dia per l’altre. Tot va començar amb el meu canal de ioga en castellà de YouTube, que ha anat creixent orgànicament. Ja tenia mig milió de subscriptors quan, tres dies abans de l’inici de l’estat d’alarma, vaig pensar que havia d’ajudar a canalitzar l’ansietat.

Ara té 1,7 milions de seguidors.

El primer dia, de cop, s’hi van connectar milers de persones. Vaig fer 75 classes en 75 dies, cosa que va suposar un gran esforç, però vaig rebre missatges molt bonics. Una dona em va dir: «He estat al costat del meu pare i, gràcies a les teves meditacions, he acceptat la seva mort».

«Inhala pau, exhala amor». ¿Li funciona sempre?

Res m’altera profundament. Tinc salut, tinc un propòsit a la vida, m’apassiona la meva feina. Hem aconseguit tenir 14 empleats en dos anys, muntar grans esdeveniments per recaptar fons per a la Confederació Salut Mental Espanya i per als refugiats de la guerra d’Ucraïna.

Putin va manifestar interès pel ioga. ¿Admetria Putin com a alumne?

¡Seria una oportunitat de millorar el món! Convido gratuïtament Putin a una classe, ho necessita. Si té aquesta actitud és que té un sofriment interior. Li faria practicar la meditació del «metta bhavana», l’amor benèvol, amb la qual aprens a donar-te amor a tu i als altres.

¿Qui l’hi dona a vostè?

El Fabián, el millor marit del món.

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

És una guru molt sòbria.

Tinc les qualitats per ser una guru –paciència, disciplina i do de comunicació–, però només pretenc ser una bona guia de viatge.