Yaiza Rubio, la ‘top’ de les ‘hackers’: «La gent voldrà estar en el metavers»

I pensar que anava encaminada cap a tennista d’elit.

¿Oi? De petita entrenava a Albacete i molts estius anava a l’acadèmia de Juan Carlos Ferrero, Equelite, a Villena. Als 13 anys era la campiona absoluta de Castella-la Manxa. Als 16 vam portar a Albacete un entrenador i un preparador físic de renom i passava les rondes prèvies dels campionats d’Espanya.

¿Què va passar?

Que també era una bona estudiant. Als 17 anys va arribar el moment de prendre una decisió. També hi va tenir a veure l’esforç econòmic que feia el meu pare.

El seu pare és militar. 

Vaig néixer en una base militar. Soc filla única i el meu pare, a part de la seva carrera, es va bolcar en mi.

No va ser tennista, ni militar. Va estudiar Ciències de la Informació.

Mentre estudiava, no em va semblar una carrera pràctica i vaig viure experiències com a periodista esportiva que no em van empoderar. Com que el meu pare coneixia molts perfils de la seguretat pública, vaig tenir la sort de parlar amb analistes d’intel·ligència. Així que, després de viure un temps a Londres, vaig començar a formar-me.

El món ‘hacker’ és un molt masculí.

No he tingut cap problema. Vaig treballar en una empresa de seguretat informàtica i el 2013 vaig entrar a la unitat de ciberintel·ligència de Telefónica. L’equip era molt tècnic, em van ajudar a comprendre la tecnologia i vaig començar a programar.

¿Així, sobre la marxa?

L’òptim és estudiar una enginyeria, sí. Però en la primera unitat en la qual vaig treballar, l’analista de codi maliciós més brillant no s’havia tret quart de l’ESO. En el meu cas, vaig fer formacions de ‘hacking’ i anàlisi forense, un màster en Anàlisi d’Intel·ligència, un altre en Logística i Economia de la Defensa i un en Dret Tecnològic.

¡És una màquina!

Dedico moltes hores al que m’agrada, simplement. Examino els racons de la tecnologia, buscant-ne les vulnerabilitats, perquè ningú es vegi impactat. Ara estic en el meravellós món del metavers.

¿Què té de «meravellós»?

La gent voldrà estar en el metavers, segur. Podrà viure experiències que no tindrà en el món físic. Té les funcionalitats típiques d’una xarxa social, tot i que potser a vostè i a mi ens costarà entendre-ho.

A mi, segur. A vostè...

Preveiem que la mitjana d’edat que utilitzarà les tecnologies de realitat augmentada estigui entre els 20 i els 32 anys.

¿Quins riscos correran?

Hi haurà riscos que encara no sabem per on vindran, però la contactabilitat continuarà sent clau. És a dir, les opcions de privacitat que haurem d’assegurar. Però no crec que estiguem més exposats que ara.

¿Com d’exposats estem ara?

Hem de ser responsables de la informació sobre nosaltres que hi ha a internet, perquè d’aquí venen els atacs més creïbles. Exemple: si reps un ‘phishing’ [suplantació d’identitat] de Correus i esperes un paquet, potser dones la informació que et demanen i així accedeixen al teu ordinador.

¿Passaran coses importants en el futur?

Bé, ja hem vist com han tancat empreses durant setmanes per un atac de ‘ramsonware’ (programari maliciós).

Inclosa Telefónica, que el 2017 va rebre l’atac cibernètic WannaCry.

Inclosa. Però hi va haver moltes altres empreses afectades.

¿Vostè té mòbil?

¡Per descomptat!

¿I el deixa a la nevera, com va recomanar Edward Snowden?

[Riu] Jo amb 11 anys en tenia un d’enorme. Era la manera d’anar a entrenar a Villena i que els meus pares sabessin on era. Els pares poden limitar la connectivitat fins a certa hora perquè els nens puguin socialitzar.

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

¿Quines altres precaucions pren la ‘hacker’?

Paro atenció a la configuració del mòbil i als serveis a internet que atenen a la privacitat. També limito el temps que passo en aplicacions com Instagram. Em vaig adonar que arribava a passar dues hores cada dia al dispositiu mòbil.