Terry Virts, astronauta: «Al veure sortir el Sol sobre la Terra, vaig sentir Déu»

Pensava començar preguntant si s’està millor allà a dalt o aquí a baix, però ara...  

La tragèdia forma part de la vida, tant a la Terra com a l’espai. El 2003 vaig veure morir set companys quan el Colúmbia es va desintegrar al reingressar a l’atmosfera. Aquesta vegada, el Jordi va morir per salvar-me. Havíem passat tot el dia junts, parlant del futur, i en un moment donat em va dir: «Terry, has de viure cada segon com si fos un regal».

No deixa de ser paradoxal. Amb la quantitat de vegades que ha corregut riscos.

No puc comptar amb els dits de les mans i els peus les vegades que he estat a punt de morir. Vaig ser pilot d’avions de combat a l’Iraq i he participat en maniobres complexes a l’espai. No sé per què continuo estant viu.

¿Creu en Déu?

Quan em vaig llicenciar de les missions espacials, vaig pensar: «No tinc prou fe per ser un ateu». He estudiat molt sobre el meu cervell i el meu cor; he pogut veure l’Univers, i crec que algú va iniciar tot això.

La ciència mira d’explicar-ho.

Si vostè troba un rellotge en un bosc, ¿pensaria que el vent, la pluja i un llampec el van crear? M’apassionen la feina del CERN (on és el Gran Col·lisionador d'Hadrons) i del telescopi James Webb, però alhora penso: «Déu ha d’existir». I m’agradaria veure la creació des del seu punt de vista.

¿L’espai exterior li ha donat alguna prova?

Definitivament, sí. En un passeig espacial estava unint cables, completament sol, vaig girar el cap, vaig veure la sortida del Sol sobre la Terra i vaig sentir Déu. Es va superposar l’aspecte prosaic d’aquells cables i l’experiència del sublim.

¿Li fa res passar a qüestions més banals?

En absolut.

¿S’hi dorm bé?

És millor dormir sense gravetat. Et fiques al sac i flotes.

¿Es tenen relacions sexuals?

Dedico a aquesta qüestió un capítol del meu llibre ‘How to Astronaut’. Es titula ‘Van ser 200 dies llarguíssims’. Només li dic això.

Cal tenir la ment freda.

Els astronautes seguim el que en psicologia es diu «compartició». Si t’estàs divorciant i has de pilotar, amagues com et sents en una capsa i et concentres en la missió. Va molt bé per a la feina, però no per a la vida.

Ho entenc. ¿Quantes vegades va dir allò de «Houston, tenim un problema»?

El 2015 vaig viure una fuga d’amoníac del radiador, que és mortífera. Enmig de l’annexió de Crimea, Dimitri Rogozin, un ‘home’ de Putin que avui és cap de l’Agència Espacial, ens va trucar per ràdio: «Col·legues nord-americans, us podeu quedar a la part russa tant com necessiteu». L’espai ens ensenyava com havíem d’actuar.

Ara mateix, tres dels sis cosmonautes de l’Estació Espacial Internacional són russos.

Va ser decebedor veure’ls desplegar la bandera de l’autoproclamada República Popular de Lugansk. Estic convençut que feien el que se’ls ordenava, per promoure la guerra.

Si s’ha de jutjar pel seu compte de Twitter, Ucraïna és una de les seves preocupacions més importants.

Els que van a l’espai no tornen a la Terra necessàriament per fer el bé. Tres cosmonautes russos amb els quals vaig treballar van anar a la Duma per recolzar la invasió. I Valentina Tereixkova, la primera cosmonauta dona, va validar la llei que permet a Putin ser dictador vitalici i provocar la recessió al món. Això és 100 vegades pitjor que allò de Crimea. Cap demòcrata no pot tolerar dictadures com la xinesa o la russa.

¿Té vostè ambició política?

És una de les meves actuals passions. Però no soc demòcrata ni republicà, soc de centre. Necessitem una Amèrica del Nord forta per ajudar la resta de les democràcies. I per fer-ho cal posar casa nostra en ordre.

Vista des de fora, ¿l’espècie humana és molt estúpida?

L’astronauta italiana Samantha Christophetti, un dels éssers humans més increïbles que conec, em va dir: «Tots som a la mateixa nau i hem d’actuar com a part de la tripulació, no només com a passatgers.»

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

Pot ser que acabin decidint-ho Elon Musk i Jeff Bezos.

Necessiten llançar desenes de milers de satèl·lits per aconseguir internet des de l’espai i els residus que generaran s’hi quedaran durant segles. Les generacions futures ens culparan d’haver-ho consentit.