Eudald Carbonell, codirector d’Atapuerca: «Tinc un 3% de neandertal»

Sembla que la gent del Paleolític s’ha conjurat perquè no es tregui el salacot.

Que no es preocupin. Em jubilaré de les responsabilitats, però no de pensar.

¿Ja no l’il·lusiona voltar pels jaciments?

La il·lusió es manté intacta, la meva lluita en els últims temps ha sigut contra l’obsessió, que no ha tingut mai factors limitants. Em vaig menjar els meus entorns i ho he pagat car. Si tornés a néixer, no m’arriscaria a patir tant.

¿El naixement del seu fill, l’Olopte, fa només 12 anys, li va aclarir la perspectiva?

¡Totalment! Jo actuava com un frare de la consciència científica, i de la politicosocial. La manera de treballar que vaig veure en el meu pare barrejada amb un cert temperament va construir una bombolla de personalitat una mica excèntrica. M’havia assegurat de ser jo, fins que he après a ser jo per als altres. L’individualisme és la cosa més estremidora que ha generat la humanitat.

L’Olopte segurament veurà coses pitjors.

Ja viu en un món que col·lapsa, i la desestructuració s’aguditzarà. Però és un ambient interessant: la incertesa estructural permet construir alternatives.

¿I si no n’hi ha? Vostè firmava l’acta de defunció del capitalisme i aquí segueix.

Una espècie que va en contra de la seva pròpia racionalitat, que no és capaç d’utilitzar les seves capacitats tecnològiques i de cooperació, està condemnada a una resituació d’espècies.

¿Resituació d’espècies?

Establir la Revolució Industrial va representar la pèrdua de 300 milions de persones entre les dues guerres mundials. Ara, en cas que no hi hagi una transferència de cereals d’Ucraïna i Rússia a l’exterior, en podrien morir 800 milions en un any.

Alguna vegada ha dit que l’’Homo sapiens’ és imbècil.

És capaç d’aparcar en una zona que impedeix el pas a qui va en cadira de rodes i importar-li un rave. Si tinguéssim una mica més de neandertal estaríem més evolucionats.  

¿S’ha fet alguna vegada la prova genètica d’avantpassats i etnicitat?

Sí. La meva dona, el meu fill i jo. La meva dona és més ibèrica. Jo tinc un 3% de neandertal.

¿De debò? ¿Li agradaria aixecar-se un dia i estar amb aquest ancestre?

Preferiria aixecar-me d’aquí a 2.000 anys. El passat m’ha fet conscient del futur. He estudiat la humanització com a procés, però m’interessa com a objectiu.

¿Per on van les seves sospites?

En l’àmbit científic, el més important serà la detecció de vida intel·ligent fora del sistema solar. Marcarà el gran salt entre el passat i el futur de la humanitat.

Tan difícil com és entendre’ns aquí a baix. 

És important avortar la globalització ja. Trencar amb aquest procés d’uniformització. 

¿Com?

L’alternativa és la planetització, que és la integració de la diversitat. Fa 40.000 anys hi havia quatre o cinc cronoespècies. Avui hem d’entendre que som una espècie planetària i accelerar les identitats, de manera que el sistema tingui diverses memòries. Amb la socialització de la tecnologia, hi haurà humans genèticament modificats, semicíborgs...

¿Vostè admetria alguna modificació?

¡Totalment! Exigiria una forma de vida immaterial. M’agradaria ser només consciència operativa. El cos, de moment, és el transportador de coneixement. El necessitem. Però soc hilozoosta-panpsiquista, crec que la matèria és una forma de consciència.

¿Per als aferrats al cos què proposa?

La interdependència homínida. Jo parlo de la individualitat col·lectiva, que no és col·lectivitzar els individus, sinó que els individus convergeixin i socialitzin la seva acció i el seu pensament. Hem de cooperar per sobreviure com a espècie.

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

¿I si lidera una iniciativa política?

Dir el que pensava ja m’ha causat prou problemes. Prefereixo compartir-ho en llibres. Aquest setembre publico ‘L’avenir de la humanitat’ (RBA / Ara Llibres), una anàlisi catalítica del meu pensament.