Danna Paola, nova princesa del pop llatí: «El meu superpoder és dir no»

Ha clavat una bona puntada de peu a la nena que havia trencat mai un plat.

Una imatge disruptiva, ¿oi?

Sexi, fetitxista, irreverent.

Durant 22 anys he estat ficada en un vestit modelat per la societat, bastant conservadora i supermasclista. Vaig complir obedientment les regles que la indústria em marcava: ser una ‘teenager forever’.

Les estrelles infantils sovint acaben...

... trencades.

Sense nord.

No trobo a faltar una cosa que no conec. Sempre m’ha agradat dedicar-me a l’art. Però soc Càncer –m’agrada molt l’astrologia– i soc molt sensible. He tingut ‘breakdowns’ constants. Tinc atacs d’ansietat molt ‘heavies’ i hi ha moments en què no vull sortir del llit. Així que per mi la salut mental és el primer. Em sentia oprimida pel què diran, però ara m’importa un rave. He sortit de la closca i el meu renaixement ve amb molt poder.

Això transpira el seu ‘XT4S1S’, sens dubte.

Vaig passar un moment ben fort l’any passat, com si caigués un castell de cartes. Em vaig adonar que estava desconnectada de la meva música. Vaig viure un bloqueig creatiu molt gran. Llavors va sortir la meva nominació al Latin Grammy [per l’àlbum ‘K.O.’] i va ser un «no ho llencis tot per la borda». Necessitava trencar les cadenes. La maduresa és incòmoda, de vegades pesa i fa mal, però et dona el poder sobre la teva pròpia vida. 

¿S’agrada ara?

Estic més segura que mai. Ha sigut molt fort donar-li la volta a tot, ara enamoradíssima i vivint una vida molt estable. Però una de les coses que més agraeixo d’aquest any és el creixement personal i musical que he viscut al costat de l’Alex [Hoyer]. Ell és un geni, produeix meravellosament, tots dos som apassionats de la música.

REINONA @rosalia 🇲🇽🇪🇸🤍 pic.twitter.com/Wz2P6jFqBG

— Danna Paola (@dannapaola) 16 de agosto de 2022

Té 12 milions de seguidors més que Rosalía a Instagram. ¿Això què significa? 

¡Jo a la Rosi l’admiro i l’estimo! Les xarxes socials són una arma de doble tall. Et permeten connectar amb la teva gran família de fans, però poden generar una dependència insana. Crec que la quantitat de seguidors no et defineix com a artista ni com a ésser humà.

¿Què la defineix a vostè?

La llibertat d’expressió. Ja no em guio per ser políticament correcta. El meu nou superpoder és dir no. I ho vaig aprendre a Espanya, ¿oi?

Potser és millor no explicar-ho.

Durant el rodatge d’‘Élite’, a Madrid, preguntava a algú si volia anar al cine o a prendre alguna cosa i em responien: «No, no em ve de gust». A Mèxic no es té per costum ser tan directa. Però em vaig permetre ser-ho. No vull fer perdre el temps als altres dient que sí per compromís o per por.

¿I nota el canvi?

Des que vaig prendre la decisió de confiar en el meu instint, tot ha anat cap a un costat bo. Estic en un punt tan lluminós i tan lliure que no permeto que ningú vingui a fotre-ho.

A Mèxic fan molts comentaris sobre el seu pes.

M’estimo el meu país, però em fa molta ràbia que els mitjans mexicans només se centrin en el meu pes. Una part de la societat, masclista i retrògrada, continua assenyalant el cos de les dones. ¿Des de quan a un noi de la indústria se li qüestiona si ha pujat o baixat de pes o si porta extensions? A ell se’l celebra si parla de sexe, drogues o ‘whatever’, però si una dona diu que vol sortir amb dos o tres homes, està malament. Les dones de la indústria ens hauríem d’unir per combatre això.

No és la primera vegada que pateix ‘body shaming’.

Sé el que és estar en una situació física en la qual no pots treballar ni fer res, però ara soc una dona sana, forta i independent. I, ¡cony!, estic fent art i tinc bons consells per a la societat.

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

Doni-me’n algun.

Vull que s’acabi el masclisme. Vull que la societat sigui menys merda i que ens acceptem més. Vull que s’acabin el racisme, l’homofòbia i la transfòbia. I s’han de viure els dies com si fossin l’últim. El món ha de posar seny.