Anna Muzitxuk, campiona d’escacs ucraïnesa: «He decidit no veure notícies abans d’un torneig»

¿Es pot concentrar?

No és fàcil quan la gent del teu país està morint. Al juliol, per les olimpíades d’escacs a Madràs (Índia), vaig decidir no escoltar les notícies abans d’un torneig.

Fa nou mesos que viu lluny de Lviv.

Vam marxar al febrer amb una bossa i un ordinador amb l’esperança de tornar-hi aviat. Les primeres setmanes rentàvem la roba i la tornàvem a ficar a la maleta, però els mesos anaven passant i la situació anava a pitjor. Guardar-la a l’armari va ser dur.

¿Què saben de la seva família?

Parlem cada dia per pantalla. Són lluny de Kíiv i del Donbass, però pateixen talls de llum que fan caure internet. Tot i que no ens ho transmeten –els meus avis ens diuen: «Demà tot anirà millor»–, sabem que tenen problemes. Estem preocupades.

Al tauler geopolític, ¿com fer un escac a Putin?

Sé d’escacs, no de política.

Negar-se a jugar amb hijab a l’Aràbia Saudita va ser un acte polític.

No volia estar allà on les dones són tractades com ciutadanes de segona. Hi va haver gent que deia que hi havia d’anar, però la majoria va elogiar la meva decisió. Vaig fer el correcte. Passats els anys, quan la gent sent el meu nom, encara diu: «¡És la que no va voler anar a l’Aràbia Saudita!».

Bobby Fischer, a qui admira, va dir que les dones no estaven fetes per als escacs.

Cal situar aquesta opinió en el context de fa 50 anys. Ell era un campió mundial i podia guanyar a qualsevol jugadora fàcilment. Les diferències s’han reduït moltíssim, tot i que els millors jugadors juguen millor que les millors jugadores.

¿I això per què?

La gent creu que els escacs són una qüestió d’intel·ligència, però són molt més. És important la fortalesa. Els homes tenen més resistència física i poden treballar de manera eficient durant moltes hores. Les dones es cansen més ràpid.

Vostè no. ¿Ells li reconeixen la mestria o es mostren condescendents?

Els homes tenen un esperit de lluita innat. No els agrada gens perdre i, si passa, t’ho fan notar sentint-se superiors. A mi em fa ràbia perdre, sigui contra un home o una dona, però procuro ser amable. El meu temperament és calmat.

¿S’assembla en alguna cosa a la Beth Harmon de ‘Gambito de dama’?

No. La sèrie va servir per popularitzar els escacs femenins. Durant les dues primeres setmanes d’emissió va tenir una audiència enorme i molts pares van apuntar les seves filles a un club. Però explica la vida de l’escaquista com un conte de fades i no em va agradar la imatge que projectava. Els adolescents podien treure la conclusió que si jugues als escacs fas el que vols, t’emborratxes i en pocs anys arribes a campió del món. Això no és real.

¿És molt sacrificat el camí?

Des que m’aixeco, m’entreno en diferents programes d’ordinador. Tenim enginyers que analitzen les posicions. I a la tarda hi afegeixo exercici físic. A València hem descobert el pàdel i m’agrada.

¿Té vida més enllà?

La meva germana i jo viatgem molt i coneixem molta gent interessant. Quan érem petites la nostra vida era molt diferent de la d’altres nens. Els tornejos ens impedien anar a l’escola amb regularitat.

El seu avi li va portar un cavall al bressol; s’entrena des dels 3 anys. ¿Mai ha volgut una altra vida?

El món dels escacs és el meu món. I si hi jugues, t’hi has de dedicar. Però he fet altres coses. A Lviv vaig estudiar a la universitat per ser ‘coach’ esportiva, amb assignatures de medicina. I, per la meva capacitat d’anàlisi, de millora i de creació, crec que podria ser una bona programadora.

Hi ha campiones d’escacs que abandonen prematurament.

Hi ha una edat en què els interessa formar una família.

A vostè ara no l’interessa...

El règim de tornejos ho complica.  

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

¿Com li agradaria passar a la història?

Com una escaquista activa. I com una bona persona.