Carlos San Juan, impulsor de la campanya ‘Soc gran, no idiota’: «Continuo veient patir la gent gran als bancs»

Lamento la seva pèrdua.

Cregui’m que segueixo endavant perquè veig el patiment de la gent gran i la insensibilitat dels bancs. A la banca encara no li entra al cap que és un servei públic, perquè no tenim més remei que passar-hi per cobrar la pensió.

Un any després, ¿no nota millora?

Ha millorat l’horari d’atenció, tot i que hi continua havent cues a causa de l’acomiadament massiu d’empleats amb l’excusa de la digitalització. Ells em van dir, i no ho oblidaré: «Senyor San Juan, la banca segueix la gent, i si la gent se’n va de l’Espanya buidada, la banca també». És una mesura capitalista injustificable, perquè els que es queden són éssers humans. Però fer-ho a les ciutats ja és el súmmum.

La banca, al seu primer informe de seguiment, s’atribueix avenços.

La gran banca espanyola va obtenir un benefici rècord de 20.850 milions el 2022, que suposa un augment del 28% respecte a l’any anterior. I ha pujat perquè ha eliminat milers de llocs de treball i ha apostat per la digitalització, buscant convertir-nos en treballadors per compte d’altri. Quan els joves em diuen que no trepitgen un banc, els responc: «D’acord, però esteu treballant per a la banca gratis i a sobre no us rebaixen ni una sola comissió».

Seguim amb l’auditoria. 

A part de l’horari, la resta deixa molt a desitjar. No han millorat els caixers i les aplicacions continuen sent dificilíssimes. El gestor del meu banc va mirar d’instal·lar-me’n una i em va dir que el meu sistema operatiu no era «amigable». No entenen que els grans necessitem una bombolla analògica.

¿Qui ha fet els deures?

A CaixaBank han contractat gestors sèniors i l’atenció externa als caixers és impressionant. El Sabadell i el BBVA no són amigables. Mentre tot depengui de la voluntarietat, mentre no surti la llei, tot pot quedar en paper mullat.

Les llibretes d’estalvi almenys no han desaparegut.

Fa un any ens vam trobar caixers sense ranures ni ‘contactless’ –en el meu cas fonamental, perquè em costa teclejar–. Les havien tret emparant-se que «només» el 36% de la gent gran les utilitza, quan aquesta xifra s’explica pels morts per coronavirus. No em canso de repetir que l’únic que demanem és veure si hem cobrat la pensió i si se’ns ha colat alguna despesa inesperada.

Calviño es reunirà amb la patronal bancària. ¿L’ha convidat?

Només sé que li havia demanat humilment que em rebés i la setmana passada els seus filtres em van dir que té l’agenda ocupada. No vull pensar que estigui molesta amb mi.

¿Per què hauria d’estar-ho?

Perquè en alguna ocasió he manifestat que m’ha decebut. Determinades lleis han sortit a una velocitat de vertigen. No puc entendre que no passi amb una llei que és de justícia social, que ha sigut acceptada pels europarlamentaris. El 7 de febrer va finalitzar el període d’esmenes i hauria de presentar-se ràpidament perquè l’ambient està bastant crispat i s’aproximen eleccions. 

Hi ha 9,3 milions de persones majors de 65 anys. Són molts vots.

Podria ser una carta electoral però, tractant-se de la banca, sospito que la llei es relegarà a l’habitació dels mals endreços. És estrany el partit que no estigui agafat per algun préstec. A més, la banca ha rebut una garrotada amb l’impost extraordinari al sector aprovat pel Govern.

El primer informe de seguiment del protocol, al juny, semblava esperançador.

La gran banca espanyola va obtenir un benefici rècord de 20.850 milions el 2022, que suposa un augment del 28% respecte a l’any anterior. I ha pujat perquè ha eliminat milers de llocs de treball i ha apostat per la digitalització, buscant convertir-nos en treballadors per compte d’altri. Quan els joves em diuen que no trepitgen un banc, els responc: «D’acord, però esteu treballant per a la banca gratis i a sobre no us rebaixen ni una sola comissió».

¿Què farà si la llei queda en suspens?

Si es compleixen les meves males sensacions, m’agradaria que algú recollís la torxa i plantegés la urgència d’un pla b perquè ningú es quedi sense accés a les seves pensions: tornar a les caixes d’estalvis, establir una banca pública o recolzar-se en Correus, com està fent França. Jo em vaig sentint amb menys forces.

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

«Quixot», li van dir al Parlament Europeu.

Només vaig ser el catalitzador del descontentament. Vaig demostrar que es pot fer un moviment sense cremar pneumàtics, i sense polititzar ni judicialitzar res. Vaig recordar, i ho continuo fent, que els grans existim i que no es pot governar sense tenir-nos en compte.