Joseba, ‘alirón’

No se sap si cantaven alirón, alirón o Asiron, Asiron. El cas és que mig Pamplona el va aclamar l’altre dia al centre de la ciutat. La vella Pamplona és una de les ciutats amb més sentiments en l’aire. En carn viva. L’altra meitat també va cridar, i brama i sent que li han robat una cosa que els pertany. Els agrada la paraula usurpació. El dimoni els ha entrat a la cuina. El nou alcalde de Pamplona, que ja ho va ser entre el 2015 i el 2020, membre de Bildu, xicotàs, doctor en art i professor d’eusquera en la concertada, ha arribat al càrrec amb els vots del PSOE, el partit que va dir que mai pactaria amb Bildu, que mai propiciaria una butaca per a la formació abertzale.

Bildu ha conquistat la capital sentimental dels que creuen en el conte de l’Euskal Herria independent i de set territoris al nord i al sud del Pirineu. En això ja no hi creuen ni els del PNB, que bastant tenen amb creure en les seves pròpies possibilitats per continuar sent el partit més votat a Euskadi. Però és que els de Bildu, les noves fornades almenys, tampoc van ja d’aquesta enganyifa i sí de propiciar lleis que beneficiïn, com a ells els agrada dir, "la gent". Diversos exemples d’això hem tingut aquests dies. Com la llei que evitarà desnonaments de persones vulnerables. Bildu és un partit de Govern. De Govern espanyol. És un partit d’Estat. Ajuden a la seva governabilitat.

Parlen més de bo elèctric que d’independència. Amb tot, hi ha elements encara repugnants en aquesta coalició -Sortu, que no IU, EA o Aralar- que no condemnen els crims d’ETA si és que no hi van participar directament. Repugnant. La formació fa dos passos endavant i un enrere mentre esperem que algun dia facin un veritable exercici d’autocrítica sobre el mal causat per ETA, el principal agent tòxic que ha tingut la democràcia espanyola.

Va repudiar ETA

Però tornem a Joseba Asiron, no ens passi com als del PP, que qualsevol tema és bo per posar-se a parlar d’ETA fins i tot quan ETA va deixar de matar fa molts anys, fins i tot quan com ara els indepes radicals facin el que sempre els hem demanat: que practiquin la política i deixin les pistoles. Que defensin les seves idees per altres mètodes: això sí va fer Asiron, que va repudiar la banda fa temps i que sap molt de defensar, no en va va fer la seva tesi doctoral d’Història de l’Art sobre les torres de llinatge, defensives de la Navarra medieval. Això sí que és art, que dirien al Sud.

S’ha de tenir art, però sobretot paciència i tenacitat per tancar-se uns anys a estudiar lligalls i sortir de tant en tant al camp no a mirar pardals, núvols, rierols o estornells, si és que hi ha estornells a Navarra, ¿no? Per mirar torres, baluards, castells, construccions, restes arqueològiques. Asiron en sap d’història i no obstant és abertzale, que vol dir patriota. Un patriota que vol que la seva petita pàtria sigui annexionada per una de més gran que al seu torn s’esqueixi d’una altra d’encara més gran. Un embolic de pàtries, sí. No obstant, amb el seu objectiu no s’ha fet un embolic: sempre va voler ser l’alcalde de Pamplona.

Es diria que des de petitó, si és que Asiron ha sigut alguna vegada menut o petit. El nostre protagonista va néixer un 14 d’abril, fet que ja per si mateix et fa republicà o almenys, reticent a la monarquia. Va estudiar a Saragossa, desmentint al tornar allò que el nacionalisme es cura viatjant. Sempre s’ha definit com a euskal-dun navarrès. El 1998, davant l’assassinat per part d’ETA del regidor pamplonès Tomás Caballero, Asiron va subscriure juntament amb 133 personalitats més del món de la cultura un manifest de condemna al terrorisme, això mentre amb el cos calent de Caballero, l’endemà del seu assassinat, d’altres de la seva formació es mantenien impassibles.

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

Reptes ciutadans

Asiron representa una majoria progressista que té més vots que la conservadora. Autor de llibres, entre els quals El palacio señorial gótico en la Navarra rural, molt propi per engrescar-s’hi una tarda i no sortir de casa, ara se les haurà amb assumptes més prosaics i menys medievals: el trànsit, la neteja, els embussos, l’aparcament, la seguretat ciutadana, els pisos turístics, el dispositiu per a San Fermín o la promoció turística de Pamplona en les fires de turisme. Per exemple. Això, el dia a dia dels problemes ciutadans, sí que són reptes, aquí, a Pamplona, a Euskal Herria o a Pequín.