Adrià aprenent de Gasol

Adrià Gasol acaba de complir 19 anys i fa 2,08. Els metges creuen que encara podria estirar-se fins als 2,15, una estatura similar a les dels seus dos germans grans, el Pau i el Marc, les dues estrelles de la NBA.

La combinació resulta tan atractiva, la del cognom Gasol unit a una envergadura de 208 centímetres, que s'ha fet irresistible fins i tot per a una universitat del cartell d'UCLA (Universitat de Califòrnia-Los Angeles), situada entre les més prestigioses dels EUA tant a nivell acadèmic com a nivell esportiu.

Adrià Gasol ha recalat aquest estiu a UCLA per realitzar els seus estudis universitaris i, al mateix temps, provar sort en el món del bàsquet, atret per una vocació tardana.«El Pau ha sigut un factor decisiu per venir aquí»,explica el jove pivot, establert ja a la universitat nord-americana.

A UCLA assumeixen que l'Adrià encara està verd. Que és un jugador per fer. Però ¿per què no provar-ho? A la universitat li ve bé donar-li una de les 15 samarretes de l'equip. Unir el seu nom al de Gasol, i més a Los Angeles, és una aposta sense risc.

Ningú podia intuir, per exemple, cap on s'encaminaria la carrera del Pau quan tenia 18 anys, quan encara no havia debutat a l'ACB, encara que ja era una promesa a Espanya. I menys certeses encara existien al voltant del futur del Marc.

La temporada que UCLA iniciarà el dia 9 novembre contra Indiana State, al New Pauley Pavillion, renovat els últims mesos amb un cost d'uns 136 milions de dòlars, l'Adrià portarà el dorsal 50, amb el qual ja es va fotografiar el dia de la presentació oficial de l'equip, i és la imatge que llueix amb orgull com a avatar al seu compte de Twitter.

Jugador no becat

Des del 12 d'octubre, l'Adrià està en la dinàmica dels Bruins (Ossets), el nom amb què es coneix l'equip d'UCLA, encara que conscient que és molt possible que no jugui ni un minut. Participa en els entrenaments i els desplaçaments com a jugador no becat (els equips concedeixen un nombre limitat de beques als seus esportistes), una figura que als EUA es coneix amb el nom de walk-on, que en el cas de no jugar li permetria mantenir la seva condició de novell (freshman) de cara a la següent temporada.

«No serà fàcil que pugui jugar, perquè compten amb un equip amb jugadors de segon i tercer any, que fa temps que no guanya(UCLA va encadenar tres final fourentre el 2006 i el 2008, però el seu últim títol és del 1995) i necessiten resultats. Hauria de donar-se alguna circumstància que ho faci possible, com que hi hagi lesions o tingui una gran progressió. Però l'important, sobretot, és l'experiència de viure dins d'un dels campus més importants dels EUA», explica el seu pare, Agustí Gasol.

L'aspecte acadèmic ha tingut un pes decisiu en la decisió de recalar a UCLA, on haurà de decidir-se entre els estudis de física o biomedicina (els dos primers anys són d'assigna-tures comunes) que són els que més l'atrauen.«L'Adrià sempre ha tingut molt clar el tema dels estudis, sap el que vol. Té bon cap»,afirma l'Agustí. Però no amaga que el seu fill tampoc desdenya la possibilitat del bàsquet.«Assumeix el seu paper a l'equip però ho afronta com un repte».

Afició tardana

Quan Pau Gasol va debutar a la NBA a finals d'octubre del 2001, ja fa 11 anys, ningú podia imaginar fins on el conduiria aquella aventura. Fins a Memphis, a la riba del riu Mississipí, va arrossegar els seus pares i els seus germans. El Marc tenia llavors 16 anys. El petit, l'Adrià, vuit.

En el Marc ja s'havia despertat l'interès pel bàsquet. Però l'Adrià va seguir tota aquella experiència amb distanciament. Per obligació. Era habitual veure'l a les pistes al costat dels seus pares amb algun còmic entre les mans i gest avorrit.«Practica natació i beisbol però a l'Adrià el que li agrada és estudiar»,comentaven els seus pares quan els preguntaven per l'interès del petit per l'esport de la cistella.

Fins als 12 anys, l'Adrià no va començar a jugar, quan era evident que no pararia d'estirar-se i que la seva estatura, amb el temps, podria rivalitzar amb la dels seus germans. Amb 14 anys ja feia 1,94.«No m'interessava gens el bàsquet. Fins que per alguna raó, als 14 anys, em va enganxar», reconeix el jugador.

Els seus inicis van ser a la Lausanne High School (Memphis), per on va passar abans el Marc, la imatge del qual encara decora la sala de trofeus de l'institut.

Després d'acabar la primària, va tornar amb els seus pares a Barcelona. Però una greu lesió de genoll el 2009, un trencament dels lligaments lateral extern i intern, va suposar una important frenada en la seva progressió. El 2010, superat ja el problema, va estar concentrat amb la selecció espanyola sub-18 a Pontevedra. Llavors ja feia 2,06. La temporada passada va jugar a Sant Just, en un equip de Primera Catalana, i va treballar a nivell individual amb el tècnic badaloní Miquel Nolis.

Conscient del seu potencial, la Federació Espanyola de Bàsquet, en concret Juan Orenga, la persona que el va incorporar a la primera concentració, s'encarrega de fer-li un seguiment, igual que ho fa amb tots els jugadors amb opcions d'entrar en la sub-20.«L'Adrià ha començat a jugar tard i la seva lesió, que el va tenir un any parat, el va condicionar molt. Les coses són com són», diu el tècnic de la federació.«Sé que ha estat treballant amb un preparador físic, té molt d'interès i compta amb una cosa que el fa molt especial: el cos, l'envergadura, al marge que és un jugador amb talent i que aprèn ràpid»,assenyala el seleccionador sub-20, que considera que la seva posició de pivot pot beneficiar-lo, perquè els homes alts triguen més temps a madurar.

«Sé que tinc molta feina a fer i també que he de fer-me més atlètic i fort»,assumeix el mateix Adrià, decidit a posar-ho tot de la seva part en aquest incert viatge.

Els consells del Pau

«La seva dedicació ha estat increïble els dos últims anys», explica el Pau per valorar l'experiència que està a punt d'iniciar el seu germà petit. «Abans d'això no estava interessat en el bàsquet. Havia d'anar als meus partits i als del Marc i el cansava. Després, quan va començar a jugar, hi va haver un canvi i ara té una oportunitat. El seu desig de ser jugador de bàsquet existeix. Vol aconseguir-ho i té molt de marge de millora. Veurem si ho aconsegueix o no. Però al mateix temps, la bona notícia de tot això és que també tindrà una bona educació».

Tenir el seu germà al costat serà una ajuda extra, sens dubte, encara que el Pau és conscient que la feina a la pista serà complicada per a l'Adrià. «Haurà de fer molt de tre-

Notícies relacionades

Popovich renova amb els Spurs i serà l’entrenador més ben pagat de la història de l’NBA

Wembanyama, número 1 del draft, jugarà per als Spurs

ball individual perquè no crec que entri gaire en la rotació de l'equip ni vagi a jugar i perquè surt d'una lesió fa dos anys. Ara està millorant en els fonaments del joc. Però encara és aviat per dir res. Està una mica tendre. És difícil dir res, però també és un noi molt llest, que agafa les coses ràpid i fins i tot pot seguir creixent», explica el jugador dels Lakers, que confia que durant la temporada tinguin l'oportunitat de passar algunes tardes junts i treballar alguns conceptes.

«Els consells del Pau són importants per a mi»,desvela l'Adrià,«i el que m'ha dit és que intenti divertir-me amb el que faci, que intenti demostrar del que sóc capaç i aprofitar les meves oportunitats i que em preocupi només del que puc fer, de res més».