Pau Gasol: "Tots a la NBA volen el seu superequip ara"

Cinc minuts de rellotge són molts minuts. Fins i tot encara que la cap de premsa et vagi mirant rellotge en mà. Quan un té l’amabilitat i la professionalitat de Pau Gasol, cinc minuts són suficients per sortir encantat de la cita al Palau Blaugrana, el lloc on milions de culers voldrien veure jugar els seus últims partits al gran dels Gasol. «Perquè jo em retiri al Barça, s’han d’alinear totes les estrelles. No, no hi penso, el meu present i el meu futur són a la NBA».

–¿Què significa per a vostè arribar a Barcelona, tornar a Barcelona, descansar, si pot, a Barcelona?

–És tornar a casa. Estar molt a gust amb la família, els teus. Sensació de comoditat, de plaer. Puc fer moltes altres coses que no faig durant la temporada. Tinc més temps per a mi. I em relaxo, que és, en el fons, per al que vinc, i així tornar més fort allà.

 

–Molt diferent de la seva vida als EUA.

–Totalment diferent, és clar. Allò és, fonamentalment, feina. Barcelona és la meva ciutat, la meva gent. Rebo molt d’afecte. Allà, als EUA, és més popularitat, devoció per ser un jugador d’elit. Com a casa, no hi ha res, perquè la gent de la teva ciutat, del teu país, et sent seu i aquesta relació és diferent.

 

–La NBA encara és un fenomen únic.

–És una bogeria, sí, una autèntica bogeria, perquè està creixent encara més, ja és un fenomen global, cada vegada té més impacte en tots els racons del món, es mouen xifres desorbitants i, bé, això és molt bo per al bàsquet i per als que hi estem posats de ple. 

 

–¿Els preocupa que els Warriors de Stephen Curry siguin tan forts?

–Bé, són els Warriors de tots, no només de Curry. De Klay Thompson, de Draymond Green i, ara, de Kevin Durant. Sens dubte, sí, comença a ser una preocupació a nivell general de la Lliga i el que intenten fer la resta d’equips és reforçar-se per competir amb ells i muntar també superequips.

 

–No és fàcil, encara que tinguis diners, arribar al seu nivell, suposo.

–No és mai fàcil competir contra un equip tan grandiós, no ho és en cap esport col·lectiu. Quan un equip arriba a aquest nivell, els altres han de treballar molt i durant molt temps. A més, els Warriors tenen ara, a part de grandiosos jugadors, una enorme confiança en les seves forces, en el seu joc, i una química tremenda.

–¿I vostè com està?

–Estic bé, molt bé, tinc ganes de seguir jugant a la NBA uns quants anys més, tants com pugui. M’encanta el que faig. Per mi és un privilegi estar jugant en un gran equip i vull fer-ho el màxim de temps possible al més alt nivell. No vull acabar la meva carrera amb males sensacions. Això sí que m’agradaria evitar-ho.

 

–¿Està millor que mai?

–Bé, s’ha de dir que pel meu nou rol a San Antonio jugo menys minuts, no tinc un paper tan de primera línia, i això em permet no acumular tanta càrrega. Acabo menys cansat els entrenaments, els partits, amb menys molèsties, que això també és important, perquè el cos ja no és el d’un noi de 20 anys. Per això, la decisió d’estar als Spurs tenia, entre un dels seus objectius, allargar la meva carrera i no acabar-la abans.

 

Notícies relacionades

Popovich renova amb els Spurs i serà l’entrenador més ben pagat de la història de l’NBA

Wembanyama, número 1 del draft, jugarà per als Spurs

–En pocs dies serà el 25 aniversari dels Jocs de Barcelona. Llavors tenia 12 anys. ¿Què en recorda?

–Va ser una experiència inoblidable. Tant el Marc com jo, gràcies al meu pare, que buscava entrades per tot arreu, vam poder veure diverses competicions. Desgraciadament no vam poder veure el dream team en directe, però saber que hi eren, ja era una sensació d’orgull.