Dirk Nowitzki, l'europeu que va canviar l'NBA, anuncia la retirada

"Aquest és el meu últim partit a casa". Malgrat ser un secret de domini públic, la confirmació de l’adeu de Dirk Nowitzki va doldre d’allò més als aficionats dels Dallas Mavericks. Conscients de la llegenda que es va desplegar davant dels seus ulls, l’American Airlines Center va retre homenatge a l’emblema de la seva franquícia, l’home que va portar els texans a dalt de tot de l’elit basquetbolística mundial i que va canviar la manera d’entendre l’NBA.

Dirk no és només el millor jugador europeu de la història, sinó també una de les cares del bàsquet modern. En una època en què els homes grans dominaven el pal, Nowitzki es va destapar com un prodigi versàtil que tant podia anotar a la pintura com, especialment, afusellar el rival des de la línia de tres punts. Així, va patentar el seu icònic 'fade-away', el tir en suspensió a una cama que, amb els seus 2,13 metres, es va convertir en un moviment impossible de frenar per a una defensa que, perduda en la seva agilitat de ballarí, acabava treta de polleguera.

Amb 21 temporades a les esptalles, 'Robin Hood' —com el va anomenar l’etern Andrés Montes— s’acomiada amb un palmarès únic: campió de l’NBA i millor jugador de les finals el 2011, millor jugador de la lliga (MVP) el 2007, 14 vegades All-Star, 12 vegades en els millors quintets i sisè màxim anotador de la història amb 31.510 punts.

L’estrella tapada

Nascut a Würzburg, Alemanya, el 19 de juny de 1978, Nowitzki va arribar a l’NBA el 1998 com un tapat després de jugar en la Segona Divisió alemanya. Llargarut, prim, de cabell ros i origen poc basquetbolístic, pocs van confiar en un noi que va arribar a plantejar-se la tornada al seu país natal. "La meva preocupació era que fos massa bona persona per ser un 'killer'", va confessar Donnie Nelson, llavors assistent de l’entrenador de l’equip.

Tot això va canviar en la temporada següent, quan Mark Cuban va adquirir els Mavericks i Dirk va multiplicar el seu joc. Als seus 40 anys, el prodigiós ala pivot alemany ha posat punt final a la seva fulgurant carrera amb un últim partit davant dels seus per emmarcar. Tot i que el físic de Nowitzki ja no li permet la productivitat dels seus dies daurats, va celebrar el seu adeu amb un partidàs davant d’un dels seus rivals històrics.

L’últim partit

30 punts, vuit rebots i tres assistències per batre per 120 a 109 uns Phoenix Suns que ja queden molt lluny d’aquells mestres del 'run&gun' que, de la mà de Steve Nash, van meravellar el món. Amb aquests 30 punts, a més, Dirk va superar Michael Jordan com a jugador més veterà a assolir aquesta xifra. Humil i allunyat de la fama mediàtica que alimenta l’ego d’altres estrelles de l’NBA, durant anys Dirk es va batre al màxim nivell amb equips mítics de l’espinosa Conferència Oest com ara els San Antonio Spurs de Tim Duncan, Tony Parker i Manu Ginóbili, Los Angeles Lakers de Kobe Bryant i Shaquille O’Neal primer i amb Pau Gasol després, els Houston Rockets de Tracy McGrady i Yao Ming, els Oklahoma City Thunder de Kevin Durant, Russell Westbrook i James Harden i els ja esmentats Suns de Nash i Amare Stoudemire. Tard o d’hora, tots ells van sucumbir en alguna ocasió davant de l’infal·lible repertori de moviments i tirs de mitjana distància de l’alemany.

La conquesta de l’NBA

Superar totes aquestes llegendes no va ser gens fàcil. Després d’un fracassat intent d’arribar al cim amb el 'Big Three' format al costat de Steve Nash i Michael Finley, Dirk va aconseguir portar dos equips més modestos a les finals de l’NBA. El 2006 l’alemany es va consagrar com a supervedet de la lliga en uns ‘play-off’ en què va fer una mitjana de 27 punts i 12 rebots, alçant-se com una resurrecció de Larry Bird.

No obstant, aquests números no van ser suficients i va acabar sent derrotat en la fase final pels Miami Heat d’un joveníssim Dwayne Wade, que també s’acomiada aquesta temporada de les pistes. Després de consagrar-se com a MVP la temporada següent i tornar a fracassar en la posttemporada, Dirk va aprendre dels seus errors.

Els records davant dels Lakers

En un nou 'tour de force' personal i escudat pels veterans Jason Kidd i Jason Terry, el 2011 va destrossar els Lakers, vigents campions, i es va plantar a les finals. De nou, tenia els Heat al davant, però aquesta vegada també el temut triumvirat format per Lebron James, Wade i Chris Bosh.

Notícies relacionades

Popovich renova amb els Spurs i serà l’entrenador més ben pagat de la història de l’NBA

Wembanyama, número 1 del draft, jugarà per als Spurs

Contra tot pronòstic, Nowitzki va remuntar un segon partit apoteòsic i es va sobreposar als 38,5 graus de febre per empatar la sèrie 2 a 2. Abans d’aquest matx, Lebron i Wade es van burlar de la tos de l’alemany, però l’arrogància del 'Rei' es va pagar molt cara. Dirk va guanyar els tres partits següents i va liderar els Mavs cap al seu únic anell.

En un partit de comiat el resultat del qual va ser el menys important, Dirk ha passat el relleu a l’aler eslovè Luka Doncic, clau en la victòria dels Mavs amb 21 punts, 16 rebots i 11 assistències, el seu vuitè triple doble del curs.  Renovats per al futur amb 'Wonderboy' i el letó Kristaps Porzingis, els de Texas juren lleialtat al llegat de Nowitzki i marquen els passos a seguir: un bàsquet amb classe, honest, lleial als seus colors i sense escarafalls. L’estil amb què, fa 21 anys, aquest jove i tímid alemany canviaria per sempre el destí dels Dallas Mavericks. "Gràcies, ha sigut un viatge increïble".