Les estrelles de l'esport ja no són apolítiques

Quan Los Angeles Lakers van tornar a guanyar fa unes setmanes el títol de l’NBA  a la bombolla d’Orlando, Donald Trump i els seus acòlits van haver de fer una ganyota de disgust. Més grandesa per a Lebron James, més micròfons captant les seves paraules, més atenció cap als seus missatges. Lebron James ja fa temps que no parla només de bàsquet. El número 1 de l’esport de la cistella s’ha convertit en una veu política constant. No necessàriament per aconsellar el vot pels demòcrates.

James, que a les eleccions del 2016 va donar suport explícitament a Hillary Clinton, fa temps que s’esforça per mobilitzar el vot de la comunitat negra, fomentar el registre per votar i advertir contra la desinformació, i s’ha erigit en l’exemple més obvi de la generació d’estrelles de l’esport disposats a involucrar-se en política i abandonar el tradicional silenci en la matèria que ha predominat als EUA i encara perdura a Europa.

James s’ha organitzat amb altres figures rellevants, de l’esport i de l’entreteniment en general, per organitzar la campanya ‘More than a vote’. Han aportat fons, han contractat milers de persones i alhora han posat en risc la seva imatge comercial amb l’objecte de galvanitzar el vot de la comunitat negra. Ja se sap que l’activisme polític no sol casar bé amb les perspectives ecumèniques de les grans marques.

«Sentim que finalment se’ns escolta», va dir a una entrevista a ‘The New York Times’. Això és precisament el que valoren els estrategs de campanya: allà on no arriben els missatges de Joe Biden o d’aquells congressistes que aspiren a un seient al Capitoli, arriba en canvi el que diuen Lebron, Chris Paul, Cam Jordan, Colin Kaepernick o Megan Rapinoe.

L’altaveu de les xarxes socials

El rol que en altres temps es reclamava a cantautors protesta ha sigut assumit en aquest cicle electoral pels esportistes, que utilitzen sense timidesa les seves xarxes socials per llançar arengues a milions de seguidors. Hi ha estudis universitaris que constaten que la seva veu penetra i en particular en àrees on la participació flaqueja.

Són temps en què la comunitat negra està particularment mobilitzada contra la brutalitat policial arran de les morts de George Floyd i Jacob Blake, entre d’altres. Però una cosa és la ràbia i una altra veure-la transformada en vot. I allà és on han entrat ‘More than a vote’ i iniciatives similars.

Hi ha càlculs polítics evidents al darrere: fa quatre anys la participació de la comunitat negra va descendir per primera vegada en dècades i en part per això Trump va poder anotar-se al seu caseller estats que Barack Obama va guanyar el 2008 i el 2012. Les prospeccions de vot indiquen que Biden pot recuperar estats com Pennsilvània, Carolina del Nord o Virginia si els afroamericans voten al nivell que ho van fer el 2012.

Molts esportistes s’han entregat a la causa, en particular de l’NBA i l’NFL. Chris Paul, per exemple, va registrar per votar tots els seus companys dels Oklahoma Thunder. Els jugadors negres componen entre el 70% i el 75% de les dues lligues. La propietat de les franquícies, en canvi, és un paisatge immaculadament blanc que, a més, dona majoritàriament els seus diners a les campanyes republicanes. Només el 23% dels dòlars donats pels amos de les quatre grans lligues de l’esport nord-americà fomenten el recolzament a candidats demòcrates.

El precedent de Kaepernick

El moviment ‘Black Lives Matter’, en aquest sentit, ha activat molts esportistes fins ara callats, prudents respecte a les seves preferències polítiques, i s’han atrevit a seguir l’estela de Kaepernick, el quarterback que va popularitzar el gest de clavar el genoll durant l’himne i en va pagar un preu car. Segueix sense equip, anys després, malgrat tractar-se d’un mariscal molt bo, una cosa que sembla haver-se oblidat.

Aquest any tots els jugadors de l’NBA van clavar el genoll al parquet en la fase final d’Orlando i es van guanyar el menyspreu de Trump. «L’NBA s’està convertint en una eina política. I és una pena perquè estan perdent tot l’interès i els seus ràtings cauen en picat», va dir.

Els jugadors van arribar a aturar durant un parell de dies la competició després de l’absolució dels responsables policials de la mort de Jacob Blake. Per acceptar la represa, van aconseguir el compromís que els pavellons de les franquícies s’obririen per al vot anticipat. Una resposta als intents de Trump d’obstaculitzar la participació en persona o per correu.

Així que aquests dies s’han vist cues de persones per registrar el seu vot als afores del Madison Square Garden de Nova York o a l’Spectrum Center de Charlotte. ¿I qui és l’amo de l’equip d’aquesta última ciutat? L’il·lustre Michael Jordan, aquell que en els seus dies d’esplendor va dir allò, per justificar la seva actitud apolítica, que «els republicans també compren sabatilles».

El Jordan actual és un altre. Ha firmat xecs per un total de 2,5 milions de dòlars per incentivar el vot. «Entenc que una de les principals maneres de canviar el racisme sistèmic és a les urnes», va dir en un comunicat després de la seva donació. El canvi és tan rellevant que un articulista de ‘Politico’ es va atrevir a titular, a compte del seu millor hereu: «Kobe Bryant, l’última superestrella apolítica». La seva mort primerenca el va privar de sumar-se a l’onada actual d’agitació, teoritzava l’opinant.

Obviar la visita a la Casa Blanca

No només la divisió racial mobilitza els esportistes. Hi ha estrelles que porten més temps posicionant-se contra l’establishment  i el tast moral que emana de la Casa Blanca. Entrenadors com Steve Kerr o Greg Popovich, cracs com Steve Curry o l’esmentada Megan Rapinoe, i equips sencers com els Philadelphia Eagles de la NFL, els Cleveland Cavaliers de l’NBA o altres campions s’han negat sistemàticament a la visita tradicional i de cortesia per a una foto amb el president dels EUA al Rose Garden.

Però aquest tipus de posicionament va més enllà de Trump, que té, per descomptat, els seus defensors entre els esportistes, en particular de les arts marcials o les carreres de Nascar. Però que això impacta més enllà de la carrera per la presidència ho sap bé Kelly Loeffler, senadora republicana per Geòrgia i copropietària de l’Atlanta Dream, de la WNBA, la versió femenina de l’NBA.

En una entrevista radiofònica va disparar contra Black Lives Matter i el seu impacte a la lliga. En el següent partit, les seves jugadores i les de l’oponent d’aquell dia, les Phoenix Mercury, van sortir a la pista amb samarretes negres de recolzament al seu rival demòcrata, líder de l’església baptista on se sentia en el seu moment la veu de Martin Luther King. El partit era televisat a escala nacional i des d’aquell dia Loeffler perd pistonada a les enquestes. «Un esdeveniment crucial de la campanya», va reconèixer Raphael Warnock, l’aspirant demòcrata.

Notícies relacionades

Popovich renova amb els Spurs i serà l’entrenador més ben pagat de la història de l’NBA

Wembanyama, número 1 del draft, jugarà per als Spurs

Enfrontar-se al president dels EUA, defensar causes progressistes o marginals, significar-se contra l’himne, ha tingut al llarg de la història efectes perniciosos per a molts atletes. Abans que Kapernick va existir Abdul Rauf, un formidable base que el 1996 optava per no aixecar-se durant l’himne i els seus serveis van ser rebutjats sistemàticament per tots els propietaris des d’aleshores; va existir Craig Hodges, company dels Chicago Bulls campions de Michael Jordan i recorda recentment en un llibre totes les seves penúries des que va entregar a George H. Bush un compendi d’accions a abordar contra la desigualtat racial. O va existir també Carlos Delgado, jugador dels Mets de beisbol que va protestar per les guerres de l’Afganistan i l’Iraq i va acabar esbroncat i marginat. Són només els casos recents. Més enrere hi va haver Muhammad Ali, John Carlos i Tommie Smith o Kareem Abdul Jabbar, que es van significar i van patir diferents tipus de revessos.

Ara, com més esportistes alcen la veu, molt més perden la por de seguir-los. Lebron James, com s’ha dit des del principi, és del més audaços. «Hi ha moltes estadístiques. ¿Qui no va votar? ¿Quins comtats no ho van fer? Esperem arribar a ells i educar-los i fer-los veure l’important que és aquest moment. No vull barallar-me amb aquest tipus (fent referència a Trump), però volem un país millor, volem un canvi. Sempre ho diem, ara tenim l’oportunitat de fer-ho».