NBA

Doncic no és humà: ¿quin és el seu límit?

«Tots estem encara en xoc», va dir l’entrenador dels Dallas Mavericks després de presenciar l’exhibició de l’eslovè contra els Knicks. En una de remuntada apoteòsica, l’exjugador del Madrid va sumar 60 punts, 21 rebots i 10 assistències, unes xifres mai vistes a la lliga.

Doncic no és humà: ¿quin és el seu límit?
4
Es llegeix en minuts
Albert Guasch
Albert Guasch

Periodista

ver +

En els últims 20 anys de l’NBA, els equips que perdien de 9 punts amb menys de 35 segons per jugar tenien un balanç de 0 victòries i 13.884 derrotes, segons dades de la lliga difoses ahir per Efe. Aquest dimarts, Luka Doncic va fer bavejar molta gent al liderar amb un inèdit triple doble de 60 punts, 21 rebots i 10 assistències l’èpica remuntada dels Dallas Mavericks contra els New York Knicks, consolidada en una pròrroga a què es va arribar amb una acció de trapezista de l’eslovè.

Això dels 60 punts i 20 rebots tampoc no es troba en les estadístiques de l’NBA. Però Doncic té poc d’humà. Només té 23 anys i no hi ha ningú del campionat que li pugui fer ombra. És tan i tan bo que li passa com als esportistes sobrenaturals, que els protagonistes ja no saben com lloar-lo.

«Esteu molt callats, suposo que encara esteu en xoc», va dir Jason Kidd, l’entrenador de Dallas, al comparèixer davant de la premsa després del partit. «Tots estem encara en xoc. La història l’escriuen els jugadors, i ell l’ha escrit avui. És un noi especial. Té només 23 anys i sembla que ja ho hagi vist tot. És un competidor nat. Està a un nivell diferent dels altres».

Cap jugador des de la dècada dels 60 havia fet 50 punts, 20 rebots i 10 assistències en un partit de l’NBA. Com si fos una partida de pòquer, Doncic va apujar l’aposta. Veig els teus 50 i els apujo a 60. I de passada, va fer història, per molt gastada que sigui l’expressió. 

Els estudiosos de la competició es remunten a fa més de 50 anys: quan Will Chamberlain va ajuntar 53 punts, 32 rebots i 14 assistències el 1968, o quan Elgin Baylor va firmar 52 punts, 25 rebots i 10 assistències el 1961. Coses de gegants.

Mitjana millorada

Aquesta és la cinquena temporada de l’exjugador del Reial Madrid a l’NBA i cada any aconsegueix l’impossible, que és millorar. Per primera vegada en la seva carrera el seu percentatge de tir està per sobre del 50%, i això que llança més que mai. La seva mitjana de punts també és la més alta des que va arribar a la lliga nord-americana, de 33,6 punts per partit. Amb la seva actuació contra els Knicks, va superar Dirk Nowitzki com a jugador amb l’anotació més alta de la història de Dallas. Estava en 53 punts. 

Almenys l’alemany ja té una estàtua a l’exterior del pavelló dels Mavericks, una cosa que Doncic també tindrà un dia si segueix per aquest camí. L’exjugador Kevin Garnett ho va donar per fet després de l’exhibició: «Hi haurà una altra estàtua a Dallas», va dir.

No va ser l’únic que, via Twitter, es va posar les mans al cap d’admiració. Van abundar les expressions d’admirada perplexitat. «No he vist en la meva vida uns números així», va escriure el llegendari Paul Pierce. «Aquest tio no és normal», va remarcar Kristaps Porzingis, jugador dels Washington Wizzards i excompany de Doncic a Dallas. «Estem contemplant la grandesa en directe. Mai he vist res igual», va remarcar Mark Cuban, propietari de la franquícia texana.

Estil Luka

Moltes de les cistelles de Doncic contra els Knicks van arribar en l’estil clàssic de Luka: fent botar repetidament la pilota, recorrent al ‘pick and roll’ i desembocant la jugada en una safata o un llançament en suspensió. En el repertori de la nit van abundar també els triples i les dianes tombant el cos cap enrere. 

La més inversemblant de totes les cistelles va ser la que va significar anul·lar l’avantatge novaiorquès i accedir a la pròrroga. Un tir lliure fallat expressament i un rebot després de diversos rebutjos que va entrar sobre la botzina. Va ballar d’alegria. «Crec que només vaig tenir sort, teníem dos segons, vaig llançar la pilota i vaig tenir sort. Anàvem perdent per 10 punts, és increïble», va admetre. A la pròrroga va acabar de clavar la daga als Knicks (126-121).

«¿Com et trobes?», li van preguntar després de l’apoteòsic partit. «Estic cansat», va dir fent riure l’entrevistador a peu de pista. «Necessito una cervesa per recuperar-me», va afegir la mar de feliç.

Més recolzament

Notícies relacionades

En aquests moments l’eslovè necessita més ajuda dels seus companys de vestidor i de l’staff tècnic per elevar l’equip. La franquícia va sisena de la Conferència Oest, tan a prop del liderat que ocupa Denver com de quedar fora del ‘play-off’.

La temporada passada els Mavericks van arribar a la final de la Conferència Oest, però Golden State Warriors els va fer descarrilar. I difícilment Doncic podrà repetir una actuació tan sideral. O potser sí. És dels jugadors que ja no se sap on és el seu límit. Per alguna cosa és un dels grans escollits.