LeBron James compleix la profecia: és ‘l’Elegit’

A mitjans de febrer del 2002, la revista ‘Sports Illustrated’, la bíblia setmanal de l’esport nord-americà, va publicar un número que ha quedat per a la història. A la portada hi apareixia LeBron James somrient, amb seu uniforme de l’institut, sota el títol de ‘The Chosen One’ (‘l’Elegit’), la nova figura del bàsquet mundial.

 El món intentava descobrir el successor de Michael Jordan, la primera estrella global, el jugador que havia portat l’NBA a tots els racons del planeta. En una època en què les xarxes socials encara no existien, aquella portada va tenir un impacte mundial. «LeBron James és tan bo que ja està considerat l’hereu de His Airness», recollia l’article del periodista Grant Wahl, que va viatjar fins a Akron per retratar el món de LeBron i que va morir mentre cobria el Mundial de Qatar

20 seasons.
1,410 games.
38,388 points.

One #ScoringKing pic.twitter.com/Z8gxCnBET5

— NBA (@NBA) 8 de febrero de 2023

Vint anys després, el temps ha donat a aquella portada la condició de profecia. Amb quatre campionats de l’NBA, quatre premis MVP de les finals i dues medalles d’or olímpiques, entre altres èxits, LeBron James s’ha convertit en una estrella planetària i la seva última conquesta, completada aquesta matinada passada, la de superar el rècord d’anotació de l’NBA, en poder de Kareem Abdul-Jabbar, fixat en 38.387 punts des de la seva retirada la temporada 1988-1989, li atorga ja un lloc indiscutible entre els grans de tots els temps.

Per aconseguir-ho, LeBron necessitava 36 punts i al final va acabar el seu partit amb 38, 7 rebots i 3 assistències. L’únic ‘però’ de la nit va ser que els Lakers van caure contra els Oklahoma City Thunder, però això no va entelar la gesta.

«Tota la vostra ajuda, tota la vostra passió m’ha ajudat a arribar a aquest punt», va afirmar després d’aconseguir-ho i rebre el testimoni de mans del mateix Abdul-Jabbar en un acte simbòlic. «Ni en un milió d’any hauria somiat una cosa millor a aquesta nit màgica».

Bronny and Bryce react to LeBron breaking the all-time NBA scoring record ❤️#ScoringKing pic.twitter.com/JSGvepCxvr

— NBA (@NBA) 8 de febrero de 2023

Del gueto al cim

Si calgués trobar el paradigma del que significa un viatge al cim, cap història encaixaria millor que la de LeBron. Va fugir de la misèria de Boondocks, una de les zones més pobres i conflictives als afores d’Akron. Va superar una infància plena d’incertesa, criat per una mare soltera, la Gloria, que el va tenir amb 16 anys, després que el seu pare, Anthony McClelland, els abandonés a l’assabentar-se de l’embaràs. Va sobreviure a una adolescència complicada, fent voltes per vivendes socials i cases d’amics, fins que el seu destí va canviar quan se’n va anar a viure amb la família del seu primer entrenador, Frank Walker. I va despuntar, a la fi, sobre un camp de bàsquet, en els seus quatre any a l’institut, St. Vincent - St. Mary High School, on es va disparar la seva popularitat als Estats Units, amb l’altaveu d’aquella portada a ‘Sports Illustrated’, fins al punt que alguns dels seus partits es van televisar a escala nacional.

«Per a mi és més que és una estrella del bàsquet; és una de les icones de l’esport, com pot ser Muhammad Ali. Però, a més, algú amb una història personal increïble, que va sortir del gueto, sense res, i va assolir el cim», explica Davide Chinellato, periodista de ‘La Gazzetta dello Sport’, especialista en l’NBA, autor del llibre ‘King. La biografía de LeBron James’ (editorial Córner) acabat de publicar a Espanya, en conversa amb EL PERIÓDICO. «La família és fonamental per a LeBron i sobre aquesta ha girat la seva vida. No és el típic jugador que vol guanyar diners. Sempre ha volgut constuir una cosa més important que ell, deixar un llegat, ajudar la comunitat negra, la seva ciutat, Akron, la seva escola...», apunta.

Viure sota l’ombra de Jordan ha sigut la càrrega emocional amb què ha hagut de torejar LeBron durant bona part de la seva carrera. No ha sigut un viatge fàcil fins a trobar el seu propi camí, tot i que l’experiència junt amb Kobe Byrant als equips olímpics de Pequín 2008 i Londres 2012 va resultar en una lliçó de lideratge i compromís que va acabar per assimilar, per projectar una carrera que li permetrà asseure’s a la taula dels millors: Jordan, Kobe, Jabbar, Russell, Magic. «Jordan és el millor, tot i que veient els números de Lebron...», va admetre, no fa gaire, Dirk Nowitzki.

L’impacte de ‘la decisió’

En els seus primers anys va ser titllat d’egoista i acusat de falta de lideratge a Cleveland, malgrat arribar a una final de l’NBA, la primera en la història de l’equip, a la qual va caure davant els Spurs. Va ser condemnat als inferns per escenificar la seva sortida a Miami, en un programa de televisió, ‘The Decision’, que va congregar més de 10 milions d’espectadors a l’ESPN per saber el seu nou destí. Però, després de quatre finals i dos anells junt amb Dwayne Wade i Chris Bosh, va aconseguir el perdó i la redempció al tornar a casa i guanyar el primer campionat amb els Cavaliers, com havia promès. Així que arran de la seva sortida el juliol del 2018, després de dues finals més perdudes, per incorporar-se als Lakers, amb els quals va guanyar el seu quart anell, va trobar més comprensió que rebuig entre la seva legió de seguidors.

L’excel·lència ha marcat la seva carrera per guanyar-se a pols el sobrenom del ‘Rei’. Els termes ‘grandesa’ i ‘longevitat esportiva’ han adquirit un nou valor als seus 38 anys i després de 20 temporades al màxim nivell. Els seus números (30 punts, 8,5 rebots i 7,1 assistències) encara resulten brillants i ningú s’atreviria a discutir-li que encara es troba entre els millors de la Lliga, com demostra que a l’All-Star que es disputarà el 19 de febrer a Salt Lake City jugarà el seu 19è Partit de les Estrelles, un altre rècord de la Lliga.

«En el seu moment, després de ‘The Decision’, potser va ser un dels esportistes més odiats dels EUA. Però ara, que és al tram final de la seva carrera, després d’haver guanyat a Cleveland i d’haver aconseguit el rècord de Kareem, ha canviat completament la manera que els aficionats parlen d’ell. Ara ho fan amb admiració», assegura Davide Chinellato, l’autor de la seva recent biografia.

Jugar amb el seu fill

Notícies relacionades

Lebron després del seu rècord: «Sé que puc jugar dos anys més»

Popovich renova amb els Spurs i serà l’entrenador més ben pagat de la història de l’NBA

Envoltat d’un grup d’especialistes que han cuidat d’ell tota la seva carrera, ningú s’atreveix a posar-li data de caducitat. La seva ambició continua present a cada partit. «Vull guanyar. Perdre no em va bé», va avisar no fa gaire els responsables dels Lakers, posant-los pressió perquè reforcin l’equip i puguin lluitar pel campionat. Però al cap de Lebron hi ha un altre desafiament personal, que ja ha verbalitzat. Vol continuar alguna temporada més per coincidir amb Broony, el més gran dels seus tres fills, que comença a destacar a l’institut.

Congrats to @KingJames of the @Lakers for becoming the NBA’s all-time leading scorer! #ScoringKing pic.twitter.com/kyqvL0PgLR

— NBA (@NBA) 8 de febrero de 2023

«Vull ser a la pista amb en Bronny. O al mateix equip o en un partit contra ell. No em refereixo que fem un per a un en un partit, però m’encantaria fer alguna cosa a l’estil de Ken Griffey Sr. i Junior», assegura amb la idea de repetir un dels moments més emblemàtics de l’esport nord-americà, el partit que va enfrontar el pare, de 40 anys, i el seu fill de 20, a la Lliga de beisbol. Això no passarà, almenys, fins a la temporada 2024-2025, quan Bronny es pugui declarar elegible al ‘draft’ de l’NBA. Però, LeBron, ‘l’Elegit’ se sent amb forces. «Per la manera en què em sento i està reaccionant el meu cos aquesta temporada, sé que puc jugar un parell d’anys més», va pronosticar en la seva nit especial.