Bones festes i bona sort

Aquests dies, a més de les celebracions de les festes de Nadal, adquireixen protagonisme els sortejos extraordinaris de la Loteria de Nadal i del Nen gestionats per la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat (SELAE), als quals aquest any se'ls ha unit a Catalunya el sorteig de la Grossa de Cap d'Any, organitzada per l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat.

Més enllà de la tradició associada a aquests sortejos, no s'ha de perdre de vista la seva importància econòmica i la del joc en general. El sorteig de Nadal va recaptar gairebé 2.500 milions d'euros el 2012, xifra que representa el 27% del total de la recaptació dels jocs gestionats per la SELAE. Per una altra part, la despesa en joc, tant de titularitat pública com privada, equival al 2,3% del PIB d'Espanya, i ha arribat gairebé al 3% en els anys de bonança econòmica. A més, cada català gasta una mitjana 424 euros en joc, per sota de la mitjana espanyola, de la d'altres països mediterranis, com Itàlia i Xipre, i de la d'algun país nòrdic, encara que per sobre de la mitjana europea.

Però malgrat les xifres, aquesta és una indústria que no ha escapat als efectes de la crisi econòmica. Entre els anys 2009 i 2012, la despesa en joc es va reduir un 27% a Catalunya i un 22% a Espanya, encara que el comportament no és homogeni entre els diferents tipus de joc. La recaptació dels jocs gestionats per SELAE s'ha reduït en un 6%, encara que en el cas dels Euromilions ha augmentat gairebé un 40%, mentre que en els jocs d'iniciativa privada (casinos, bingos, màquines d'atzar) la caiguda ha estat del 32% en tot aquest  període.

Hi ha factors de diversa índole que poden explicar aquesta evidència tan heterogènia, a part de l'efecte general de la crisi. La tradició pot explicar l'evolució i la importància de la recaptació de la Loteria Nacional, no solament per l'antiguitat del joc, el primer sorteig es va celebrar el 1812, sinó també per la seva popularitat, gairebé el 80% de la població hi ha jugat alguna vegada, i pel fet que és molt freqüent compartir dècims o apostes.

AL MATEIX temps, jocs amb una estructura similar, com La Primitiva o els Euromilions, presenten comportaments oposats. Enfront del creixement de la recaptació dels Euromilions, la Primitiva ha patit una caiguda del 17%. Això s'explica pel fet que en els dos casos el nombre d'apostes jugades depèn en gran mesura de l'import que es dóna en el premi màxim, que és variable i depèn de les apostes jugades, de l'existència d'un pot i del nombre d'encertants. Com a conseqüència, els premis dels Euromilions, atesa la seva dimensió europea, són substancialment més grans  que els de la Primitiva. Com indiquen Charles Clotfelter i Philip Cook al seu llibre sobre les loteries estatals als Estats Units, aquestes venen esperança. De fet, el superpremi de 40 milions d'euros a un dècim que s'ha incorporat en el pròxim sorteig extraordinari del Nen es pot entendre com una mesura derivada d'aquest tipus d'evidència. Però la probabilitat d'obtenir aquest superpremi (1 sobre 40 milions) és una mica més d'un terç de la d'encertar la combinació guanyadora a la Primitiva (1 sobre 14 milions) i una mica menys del triple de la corresponent als Euromilions (1 sobre 116,5 milions d'euros). Realment es compra un somni.

En la majoria d'ocasions, les loteries han sorgit per poder emprendre determinades actuacions públiques (determinats projectes o l'atenció de necessitats d'uns col·lectius determinats), que no es poden cobrir a través dels ingressos impositius. En aquest sentit, els jocs gestionats pel sector públic es poden entendre com un impost (voluntari) en la mesura que només una part de l que es recapta es reparteix en premis, aproximadament un 60%.

Notícies relacionades

Aquest és l’anunci de la Loteria de Nadal 2023 | VÍDEO

¿Fins quan es pot cobrar un dècim de Loteria de Nadal?

GRAN PART DE l'evidència disponible apunta que com a impost té un caràcter regressiu, i per això es fa rellevant, com en el cas de la Grossa de Cap d'Any, el fet que sigui coneguda la destinació dels ingressos provinents de cada joc, en aquest cas íntegrament destinats a finançar actuacions d'atenció a la vellesa, a les persones discapacitades i al funcionament dels centres d'atenció a la infància. Encara que en aquest cas la «sort» ajudi i és d'agrair, en general, se l'ha de buscar, de crear, s'ha de treballar, perquè tots puguem disfrutar del 2014.

Aprofitant el tema de l'article i les dates en què estem, permetin-me la llicència de tancar-lo parafrasejant el títol de la pel·lícula de George Clooney: «Bones festes i bona sort». La sort que es necessita per poder guanyar el primer premi de la Loteria de Nadal, o de la Grossa de Cap d'Any aquests pròxims dies.