El Suprem confirma els quatre anys de presó per a Miguel Ángel Flores pel 'cas Madrid Arena'

El Tribunal Suprem ha confirmat les penes que va imposar l'Audiència de Madrid pel cas Madrid Arena i, a més, ha acceptat un dels recursos de les famílies de les víctimes condemnant a un any i mig de presó el metge Simón Viñals per imprudència professional en una de les morts. Entre les penes confirmades hi ha la condemna a quatre anys de presó que ha recaigut en el principal imputat en la causa, Miguel Ángel Flores, el promotor de la festa en què van morir cinc noies el 2012. 

La Sala Penal ha confirmat la condemna a Flores, president i administrador de l'empresa Diviertt i promotor de la festa de Halloween celebrada al pavelló Madrid Arena la nit del 31 d'octubre a l'1 de novembre del 2012, en què van morir cinc noies d'entre 17 i 20 anys, com a autor responsable de cinc delictes d'homicidi i 14 de lesions per imprudència greu. A més, l'inhabilita per a l'exercici professional de qualsevol activitat en relació amb l'organització i la celebració d'esdeveniments durant el temps de la condemna, ha informat l'Alt Tribunal en una nota de premsa.

També ha confirmat tres anys de presó pels mateixos delictes a Francisco del Amo, responsable de Madrid Espacios y Congresos, SA (Madridec), i a Santiago Rojo, director general de Diviertt; dos anys i sis mesos de presó a Miguel Ángel Morcillo, cap de personal de Diviertt, i a Carlos Manzanares, soci de Kontrol 34 (empresa encarregada de controlar l'accés al recinte), així com el pagament d'una multa de 3.600 euros als coordinadors de Seguretat de Seguriber, Juan José París i Raúl Monterde. En el cas d'aquests dos últims, la condemna és per cinc delictes d'homicidi per imprudència menys greu.

La condemna al metge Simón Viñals

El més nou de la sentència és que la sala anul·la l'absolució del metge Simón Viñals, que era l'encarregat d'atendre i de dirigir el servei mèdic la nit dels fets, i el condemna a un any i mig de presó per un delicte d'imprudència greu amb resultat de mort, en la modalitat d'imprudència professional, en relació amb la víctima Cristina Arce, i inclou la inhabilitació especial per a la professió de metge per un període de quatre anys.

A més, haurà d'indemnitzar els familiars de Cristina Arce de la Fuente amb un total de 340.000 euros. La sentència explica que "a l'actuar negligentment va incrementar el risc que la noia, que va ser traslladada amb vida a la infermeria del recinte, morís a causa de les greus lesions que patia després de l'esclafament sofert al vomitori".

D'aquesta manera, el tribunal no comparteix l'argument de la sentència recorreguda que va basar l'absolució del facultatiu en el fet que "no resultava acreditat que l'assistència sanitària que el doctor Viñals hauria hagut de prestar, i no va prestar, hagués evitat, amb probabilitat pròxima a la certesa, la mort de les noies".

La mort de Cristina Arce

La Sala precisa que Cristina Arce va ingressar al servei mèdic i que aquest "no va portar a terme les maniobres més elementals de reanimació", i afirma que es "va ometre tota diligència deguda". Afegeix que és un element innegable que va incrementar el risc per a la vida de la noia com a conseqüència d'aquest comportament, ja que "va arribar viva al seu servei mèdic, i l'acusat no va fer res per reanimar-la".

Pels magistrats, "el que no és acceptable és justificar la postura del metge acusat, que desatén escandalosament la seva actuació professional, ni més ni menys que en un cas d'urgència vital, no posant els mitjans mínims adequats per intentar salvar la vida de la pacient".

En conclusió, pel Suprem la responsabilitat del metge sorgeix perquè "ha incrementat el risc permès, i ho ha fet a l'haver actuat negligentment, i amb aquest comportament ha contribuït al resultat, conducta que li és retreta a través de la teoria de la imputació objectiva".

La sentència, de la qual ha sigut ponent el magistrat Julián Sánchez Melgar, sí que confirma l'absolució del doctor Carlos Viñals, fill del primer, que també formava part de l'equip mèdic juntament amb cinc persones més.

El vot particular d'uns dels jutges

La sentència compta amb el vot particular d'un dels cinc magistrats que l'han dictat, Alberto Jorge Barreiro, que defensa que s'hauria d'haver mantingut l'absolució del metge Simón Viñals que havia acordat l'Audiència de Madrid.

Entre altres arguments, el vot assenyala que no comparteix l'afirmació que l'acusat "no va fer res per salvar la vida de Cristina", com es diu a la sentència majoritària, "ja que sí que li va fer un massatge cardíac per un temps insuficient, i també li va aplicar un desfibril·lador. Cosa que no exclou, per descomptat, que la seva conducta en conjunt fos manifestament negligent".

Hi ha un segon punt de l'apartat de l'examen dels fets i de la seva significació en què no coincideix amb la majoria, i és que no es destaca degudament que Cristina Arce va entrar a la infermeria del Madrid Arena en estat d'extrema gravetat i crític (expressions que també s'utilitzen en algun paràgraf de la sentència recorreguda), circumstància que considera de gran rellevància a l'operar amb els criteris de l'evitabilitat del resultat i de l'increment del risc (en aquest cas de disminució del risc).

Defensa l'absolució de Viñals

Pel magistrat que discrepa de la condemna de Simón Viñals, "la greu negligència de l'acusat va consistir per tant a no neutralitzar ni disminuir degudament el greu risc de mort que afectava la pacient Cristina Arce quan la van traslladar a la infermeria. Per això, quan a la sentència recorreguda i en alguns paràgrafs de la de cassació es parla d'incrementar indegudament el risc, el més correcte seria dir no disminuir-lo quan hi havia obligació de fer-ho".

Afegeix que "la mort no es pot atribuir a l'acusat quan el risc homicida ha sigut creat pels autors que han organitzat i controlat l'esdeveniment i no pel metge, la infracció del qual és omissiva i no crea el risc, sinó que no el neutralitza degudament; però en un cas -i això és el més rellevant- en què les possibilitats de neutralització són mínimes, cosa que impedeix atribuir-li un delicte d'homicidi imprudent, malgrat la gravetat que pugui tenir el seu comportament negligent i per tant el desvalor de la seva inacció".

Més de dos milions per responsabilitat

Notícies relacionades

¿Circular per l’M-30 sense etiqueta? Només en aquests quatre casos

Ja es coneix el projecte professional pel qual Toni Cantó ha abandonat l’Oficina del Español d’Ayuso

La Sala confirma que els condemnats per l'Audiència Provincial de Madrd, juntament amb el subdirector de Seguretat de Madridec, Rafael Pastor Martín -que va ser absolt perquè les infraccions que va cometre eren constitutives de faltes i estan despenalitzades-, hauran de pagar de manera conjunta i solidàriament indemnitzacions de més de dos milions d'euros a les famílies de les cinc víctimes -entre 300.000 i 480.000 euros- i als lesionats en proporció a les lesions i les seqüeles que van patir.

La sentència corrobora la responsabilitat civil subsidiària de Diviertt, Seguriber, Kontrol 34, l'Ajuntament de Madrid, i Madrid Destino, Cultura y Ocio, que va substituir Madrid Espacios y Congressos, SA (Madridec), així com la responsabilitat directa de les asseguradores Mapfre, Hisco, Zurich i AIG Europe.