Així narra el seu fill les quatre dramàtiques hores que va viure
La hilarant història de la mare que es va perdre al metro de Madrid
Aquesta gaditana va visitar el seu fill a la capital: van anar a comprar i van ser feliços, però tot es va torçar a l'andana
zentauroepp42581696 amianto180319210609
Tot va començar amb una decisió arriscada, la de sortir de la comoditat de casa seva a Cadis per veure què feia el seu fill en la salvatge vida madrilenya. El que no sabia Rogelia és que el que començava com una bonica història d’amor entre mare i fill, una visita amable per divertir-se uns dies en companyia, acabaria sent un drama per a ell i una divertida història per a la resta de la humanitat.
Una història de terror, amb policia pel mig, una marabunta de persones i una dona que es perd a la Puerta del Sol i acaba a Canillas. Canillas, sí, a un bon tros del centre de Madrid. ¿Com arribem en aquest punt? Ho explica en primera persona, amb gràcia i no menys drama, el tuitaire Willi Depu.
Me aburro y os voy a contar cuando mi madre se perdió en el metro y estuvo 4 horas pérdida. Que esto es verídico y lo he contado mil veces en la intimidad pero nunca x aquí porque vaya vergüenza.
— Willi Depu (@Guille_FerRam) 28 de mayo de 2018
La visita l’agafa per sorpresa: “Ella no es mou d’allà, que per a figa relaxada la seva, però aquella vegada la vaig convèncer”. Sembla que de dilluns a divendres la dona va patir per no poder fer vida més enllà de les quatre parets del seu pis. “Estava blanca perquè jo treballava i només havia tret el monyo per la finestra”, relata. I quan va arribar divendres a casa, es va adonar que havia de fer alguna cosa per la seva mare.
Yo cuando la vi el viernes dije coño ‘winter os coming’. Cuando la vi escuchando en la cocina a la niña Pastori así dije uy como no la del sol se me va. pic.twitter.com/PXPYGPYqOF
— Willi Depu (@Guille_FerRam) 28 de mayo de 2018
“Demà anirem al centre a comprar, que tiraré la casa per la finestra amb tu”. Solucionat. Tots contents. “Se li va il·luminar la cara en actitud de per fi em treu el mariconàs. L’endemà la va portar pel que considera “els millors llocs”: Berska, H&M i C&A. “Un, per una mare ho fa tot”, diu orgullós.
Todo el rato ‘hazme un selfi hazme un selfi’. Por una mañana parecíamos las kardashians. pic.twitter.com/qdZJZDf6he
— Willi Depu (@Guille_FerRam) 28 de mayo de 2018
Tomb dramàtic
Amb totes aquestes compres, aquestes ‘selfies’ i aquesta felicitat, ¿què podia sortir malament? Tot podia sortir malament. De tornada a casa, en territori hostil –el metro de Madrid– el seu fill va advertir-la a l’andana: “Agafa’t a mi que això és com una estampida de nyus”. El nen li havia sortit molt ‘sagerao’.
La gente salía y a la vez entraba y yo to tieso sin parar para alante porque en esas situaciones o comes o te comen y bien agarrada la llevaba hasta que llego a un barrote y me agarro y le agarro su mano al barrote.
— Willi Depu (@Guille_FerRam) 28 de mayo de 2018
Mira que l’hi va dir.
Y justo cuando diviso el moño de mi madre en el andén y grito mamaa y ella grita aquí suena el pipipipipi y se cierran las puertas y a mi madre se le desfiguro la cara. pic.twitter.com/1eNWjrQFqc
— Willi Depu (@Guille_FerRam) 28 de mayo de 2018
Solo me dio tiempo a hacerle gestos con la mano a ver si me entendía. Mira os lo pongo porque esto es lenguaje universal. pic.twitter.com/EmmBejSZUt
— Willi Depu (@Guille_FerRam) 28 de mayo de 2018
Això ja va sortir a Jumanji, però ningú n’aprèn de la ficció. S’ha de viure. La dona, diu el fill, degué pensar que deu parades més enllà es trobarien. No tres ni quatre ni cinc, deu parades. I en aquesta situació, pots cridar-la i dir que baixis a la següent parada i que allà us veure. Però ja sabem com són les mares...
Y ahora estaréis pensando pues coño llámala al móvil. Se nota que no sabéis como son las madres gaditanas porque en cuando te ven un bolsillo lleno aunque sea de pelusas ellas dicen dámelo que te lo llevo en el bolso que me lo des que pareces Jesulin. Así que todo lo llevaba ella
— Willi Depu (@Guille_FerRam) 28 de mayo de 2018
Aquí és quan el cap dona voltes i pensa en els pitjors escenaris. Perquè què li pot passar a la teva mare si es perd al metro de Madrid. Doncs com a mínim pot acabar sent víctima de tràfic de blanques.
Pq a ver mi madre es mayor pero se conserva y yo pensaba ya verás como aparece en cualquier andén o me la coje una trata de blancas y me la lleva a un país del este. Q no está bien pensar eso pero uno con los nervios piensa cualquier cosa hay que verse en la situacion por favor.
— Willi Depu (@Guille_FerRam) 28 de mayo de 2018
Així que se’n va anar de Sol cap a Atocha, pensant que podria haver acabat allà, i es va plantar a atenció al client per reclamar la seva atenció: “Si us plau si vostè té mare cridi-la per megafonia. A la seva mare, no a la meva. Que de vegades no em faig entendre”, relata. “Digui’m el nom de la seva mare que jo la crida”, li van dir. Però no podia ser tan fàcil, perquè quan va dir ‘Rogelia’ el van prendre per bromista. I entre els nervis i els crits, va acabar plorant.
Doy aviso perdón. Es que mientras lo cuento me acuerdo y se me viene el sufrimiento. Total que digo si mire mi madre se llama... cuelgo la foto del dni porque más de uno se creerá que esto es un invent y nada más lejos de la realidad. pic.twitter.com/by8FbetLsC
— Willi Depu (@Guille_FerRam) 28 de mayo de 2018
Tres hores després...
El noi ja no pensava en el tràfic de blanques, directament pensava en el pitjor dels casos: haver d’anar a AR. “Em veia explicant a la meva família que m’havien segrestat la mare, que estaven venent el seu fetge o que havia d’anar al programa d’AR a demanar als segrestadors que me la tornessin”. S’imaginava la gent preguntant-se què feien al metro els SWAT.
Després de l’espera, un senyor de seguretat li va donar l’alegria de la tarda: “Hem trobat una senyora baixeta, amb monyo, un xal marró, una bossa del Berska i que només diu ‘ay virgen del Carmen’ entre sanglots”. ¡Aquesta és la seva mare!
Doncs estava a Canillas.
Notícies relacionadesY me dice el de seguridad está en Canillas. Y yo ¿en canillas? ¿Eso donde está? Como que en canillas? Quien la ha llevado allí? Mira os pongo el mapa. Buscar Canillas. Ahora me decís como es posible que llegara allí. Tele transporte. Bilocacion. Magia negra. pic.twitter.com/w7UFknYGtm
— Willi Depu (@Guille_FerRam) 28 de mayo de 2018
Així que va arribar a Canillas, van córrer, es van abraçar, van plorar. La família reunida.
Y dice uno de los policías. SEÑORA ¿este es el niño que se le ha perdido y llevamos cuatro horas buscando?
— Willi Depu (@Guille_FerRam) 28 de mayo de 2018
Hi va haver una mica d’intriga al final. Però tot cal dir-ho, la història té final feliç:
Y ya la cogí del brazo. La monte en un taxi y le dije mira mamá ya voy yo a verte a Cádiz q no me extraña que papá no quiera viajar contigo. Y en verdad nunca más ha venido pq no la dejo. Cuidad a vuestras madres eh que es lo único que tenéis. Aunque esté loca como la mía. Besos
— Willi Depu (@Guille_FerRam) 28 de mayo de 2018
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia