Metro al·lega que el seu treballador pot ser que morís per causes diferents de l'amiant

Metro ha demanat aquest dilluns en el judici que s’ha celebrat al Jutjat Social número 10 de Madrid que es desestimi la demanda presentada per un treballador de la companyia, mort el 2018, per entendre que el càncer de pulmó que patia pot tenir uns orígens diferents a l’exposició a l’amiant.

Julián Martín Rebate, mort el 4 d’octubre de l’any 2018, va ser el primer treballador de la companyia a qui l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) li va reconèixer una malaltia professional per exposició a l’amiant en el seu lloc de treball i el primer que va presentar una demanda per reclamar una indemnització de gairebé 400.000 euros al suburbà madrileny.

En el judici, que ha quedat vist per a sentència, l’advocat  del treballador, Fernando Morillo, ha sol·licitat que s’estimi la demanda, per considerar que el reconeixement de la malaltia professional és una prova "més que suficient" per acreditar la relació de causalitat entre el mal que ha patit el treballador i l’exposició a l’amiant.

700 hores exposat

En la sessió, ha comparegut Juan Navarro, del servei de prevenció de Metro de Madrid, que ha reconegut que, en les tasques de manteniment dels trens clàssics, el mort pot ser que tingués  interacció amb materials amb amiant com els "apagaguspires" durant 700 hores entre els anys 2003 i 2017.

Navarro ha assegurat que en la companyia s’han seguit els protocols de vigilància de la salut dels treballadors, establerts per l’INSS, i s’han fet 1.100 reconeixements mèdics, que han permès descartar malalties relacionades amb l’amiant. Abans de les tasques de retirada de l’amiant a la xarxa de Metro, s’han fet mesuraments ambientals que han donat nivells per sota del valor límit, ha explicat.

També han testificat tres treballadors de Metro de Madrid, oficials de manteniment de cicle curt i companys del mort, que han assenyalat que, abans de l’any 2017, van manipular diàriament, i sense protecció peces dels trens que contenien amiant, com els "apagaguspires", que van polir, van bufar i van netejar, una activitat que desprenia pols d’asbest. 

Tots tres han apuntat que, a partir del setembre del 2017, es van començar a etiquetar les peces amb amiant, que ara manipulen els empleats d’una empresa certificada i homologada, que porten granotes, guants i màscares especials.

Fumador i sense protecció

Així mateix, el pèrit Juan Antonio Merino, especialista en medicina legal i forense, ha asseverat que el mort va tenir un càncer de pulmó per una prolongada exposició a l’amiant sense equip de protecció i va ser fumador, tot i que havia deixat el tabac set anys abans de l’aparició de la malaltia.

Ha detallat que al pulmó del pacient apareixen signes d’exposició a l’amiant (plaques pleurals) i que 700 hores d’exposició serien "suficients" perquè contragués la malaltia.

La lletrada de la companyia ha argumentat que la revisió de l’expedient mèdic és fonamental en la tramitació d’aquesta demanda per determinar les causes de la malaltia del treballador que podien ser diferents de l’exposició a l’amiant, com per exemple que era fumador o que tenia un familiar directe que va morir d’un càncer de pulmó.

"La mera presència d’amiant no suposa cap risc", ha recalcat l’advocada, que ha admès que l’any 2002 es va prohibir l’ús d’aquest material, tot i que no es va fixar una obligació de retirada d’aquest mineral, del qual "estem envoltats" en edificis i infraestructures. 

Possibilitats d’èxit

Fora del judici, l’advocat de l’Associació de Víctimes de l’Amiant (Avida) i del despatx Bercovitz-Carvajal, Fernando Morillo, va manifestar que en aquest cas hi ha "moltes possibilitats" de guanyar la demanda davant de Metro, ja que la presència de l’amiant és una cosa "demostrada".

"L’exposició a l’amiant no té cap dubte", va detallar per explicar que la seva demanda es basa en el barem que s’utilitza en els accidents de trànsit i que, en aquest cas, aprecien "negligència molt greu" per part del suburbà madrileny, ja que aquest material potencialment cancerigen estava prohibit des de l’any 2001 i no es va retirar de les unitats de la L6, amb el consegüent risc per a la salut. A part, Morillo ha assegurat que Metro no s’ha posat en contacte amb ells ni ha plantejat cap oferta d’acord.

La seva vídua demana justícia

Notícies relacionades

¿Circular per l’M-30 sense etiqueta? Només en aquests quatre casos

Ja es coneix el projecte professional pel qual Toni Cantó ha abandonat l’Oficina del Español d’Ayuso

La vídua del treballador, Maria Eugenia Martín, espera que amb la celebració d’aquest judici es "faci justícia" amb el seu marit i la seva família mitjançant la condemna a la companyia perquè els indemnitzi. Després d’assistir a una de les sessions de la comissió d’investigació sobre la presència de l’amiant amb Metro, va relatar als mitjans que el seu marit havia patit un "infern" per la seva malaltia.

Confia que els tribunals facin la "justícia que no ha fet Metro" ja que no s’ha produït cap dimissió ni cessament en la companyia després de la mort del seu marit i d’un altre company seu. En total, s’han confirmat quatre casos d’empleats amb malaltia professional reconeguda per exposició a asbest.