La Fiscalia renuncia a demanar terrorisme per als vuit joves de l'agressió d'Altsasu

La Fiscalia del Tribunal Suprem ha impugnat el recurs de cassació interposat pels vuit condemnats per l’agressió a Altsasu a dos guàrdies civils i les seves parelles l’octubre del 2016 i ha sol·licitat que es confirmin les condemnes d’entre 2 i 13 anys de presó a les quals van ser sentenciats els vuit joves acusats.

Tal com ja va avançar Europa Press, el Ministeri Públic renuncia així a reclamar una condemna per agressions terroristes per a Jokin Unamuno, Adur Ramírez, Ohian Arnanz, Julen Goicoechea, Jon Ander Cob, Aratz Urriola, Iñaki Abad i Ainara Urquijo. Tots estan en presó provisional excepte Urquijo, ja que només ha sigut condemnat a dos anys de presó i no té antecedents penals.

Per argumentar la seva petició de confirmació de condemnes, la Fiscalia del Suprem considera que hi ha prou proves de l’agressió patida a Altsasu per un tinent i un sergent de la Guàrdia Civil i les seves respectives parelles, així com del delicte de desordres públics.

Motius ideològics

Tal com ja figura en les dues sentències que va dictar l’Audiència Nacional, el Ministeri Públic destaca en el dictamen remès a la Sala Segona (Penal) del Suprem que les lesions venen agreujades per la discriminació per motius ideològics de les quals van ser víctimes els perjudicats per la seva condició de guàrdies civils.

La Fiscalia de l’Audiència Nacional va intentar fins a dues vegades que els vuit joves fossin condemnats per delictes de terrorisme, al considerar que el que va passar la matinada del 15 d’octubre de 2016 a Altsasu "no va ser una baralla de bar ni una batussa", sinó "una agressió planificada i organitzada contra dos membres de la Guàrdia Civil i les seves parelles amb una finalitat terrorista", la d’"expulsar" els membres de l’Institut Armat "d’un territori que els acusats consideren seu". Per això, demanava condemnes que oscil·laven entre els 12 i els 64 anys de presó.

No obstant, tant la Secció Primera de la Sala Penal de l’Audiència Nacional, la que els va condemnar en primera instància, com la Sala d’Apel·lació, la que va confirmar la sentència de la primera, van resoldre que no havia quedat "plenament acreditada la finalitat terrorista de l’acció i tampoc la vinculació o pertinença a ETA" dels acusats.

Sí que van trobar provat que els vuit joves van actuar "moguts per l’animadversió i menyspreu cap a la Guàrdia Civil i per motius clarament ideològics", cosa que els va valer una forquilla de condemnes d’entre els 2 i 13 anys de presó.

Tramitació preferent

Després de les dues sentències de l’Audiència Nacional, la Fiscalia ha renunciat a sol·licitar una vegada més condemnes per delictes de terrorisme, però sí que s’oposa als recursos que han presentat els vuit joves en els quals demanen la seva absolució i, per tant, reclamen al Suprem que confirmi les penes per a tothom. També sol·licita la tramitació preferent del recurs, ja que els acusats estan en presó preventiva.

Però malgrat que el Ministeri Públic ja no reclami condemnes per delictes terroristes, la Sala Penal del Suprem sí que haurà de valorar aquesta possibilitat, ja que l’acusació popular que exerceix l’associació de víctimes Covite sí que ha recorregut la sentència de l’Audiència Nacional per intentar que es reconegui com a terrorista l’agressió als dos guàrdies civils i les seves parelles.

Notícies relacionades

Els juristes avalen la presó provisional amb el recel de víctimes i acusats

L'Audiència Nacional confirma les penes per als condemnats d'Altsasu i insisteix que no va ser terrorisme

D’altra banda, el fiscal s’oposa a la suposada parcialitat dels magistrats de l’Audiència Nacional que van emetre les sentències condemnatòries, ja que havien estat condecorats per la Guàrdia Civil, concretament els jutges de la Sala d’Apel·lació José Ramón Navarro, Enrique López i Eloy Velasco.

El Ministeri Públic tampoc aprecia parcialitat en el fet que la magistrada Concepción Espejel, presidenta del tribunal que els va condemnar, estigui casada amb un coronel de l’Institut Armat. Segons l’escrit, aquestes circumstàncies no permeten afirmar que haguessin actuat de forma esbiaixada.