Rosalía emmudeix 40.000 persones en l'obertura del Mad Cool

Més flamenca, més electrònica, més urbana o més popera, desbocada o en murmuris, en tots els seus registres s’ha emportat Rosalía de carrer l’obertura de la quarta edició de Mad Cool, amb unes 40.000 persones a les quals ha empès fins a aquest festival per portar-los tant a l’èxtasi com al silenci.

Amb ella i amb altres artistes com araBring The Horizon i Lykke Li s’ha celebrat aquest dimecres la Welcome Party de la multitudinària cita madrilenya, una de les més populoses del país, que obria les seves portes enmig de moltes incerteses pels fets de l’any passat.

Davant el caos de la inauguració d’aquesta edició per l’augment exponencial del seu aforament i el trasllat a aquest nou espai, la primera presa de contacte del Mad Cool 2019 s’ha saldat amb relativa normalitat, poques cues als accessos i sense embussos de trànsit a l’haver-se restringit la circulació de vehicles privats als voltants (tret del públic amb entrada VIP).

Des de l’obertura de portes i l’inici de la música pels volts de les 17.30 hores amb The Amazons i The Gulps, centenars de persones han anat omplint les instal·lacions per disfrutar d’actuacions com el lluminós pop amb sintetitzadors dels britànics Metronomy i la lúdica fusió acolorida amb metalls de The Cat Empire, que han comptat com a convidat amb Jairo Zabala, àlies ‘Depedro’.

A l’escenari principal

L’objectiu, no obstant, era clar: Rosalía. Reina del 'hype' actual i diva de 'fashionistes' que no perdien l’oportunitat de registrar-ho tot gràficament, han sigut milers les persones que des de ben d’hora buscaven un lloc davant l’escenari principal per disfrutar dels 60 minuts de directe de la catalana en la seva primera actuació a Madrid el 2019.

Enrere quedava la seva estrena en el festival Cultura Inquieta, fa poc més d’un any, quan encara no s’havia llançat l’exitós 'El mal querer' (2018) i el fenomen només s’intuïa, així com l’esclat que va suposar la seva actuació gratuïta després el novembre a la plaça de Colón.

La seva sola presència a l’escenari, embotida en uns ‘leggings’ curts daurats i una brusa de volants, ha desfermat una bogeria de crits convertida en un cant coral quan s’ha engegat amb els primers versos d’un dels seus temes més celebrats: 'Me da miedo cuando sales / Sonriendo pa' la calle / Porque todos pueden ver / Los hoyuelitos que te salen'.

Com en els seus anteriors concerts, a Madrid ha arribat amb l’assistència de dos palmers, dos coristes, un nombrós cos de ballarines, totes de blanc, que amplificaven amb els seus moviments impetuosos el drama de moltes de les seves composicions, i el toc d’El Guincho adornant amb el seu teclat i caixa de ritmes les bases pregravades.

"¡Madrid, em fa moltíssima, moltíssima, moltíssima il·lusió ser aquí!", ha exclamat en diverses ocasions, dins d’un espectacle en el qual 'El mal querer' ha exercit d’espina dorsal, però en què no ha deixat d’anticipar temes inèdits, ara 'Com ali', 'De madrugá' i 'Lo presiento'.

No s’ha deixat ni una versió 'a capella' de la seva més recent publicació, la rumba en català 'Milionària', que interpretava per primera vegada en directe i en la qual els madrilenys l’han acompanyat amb la lletra, igual que en els primers compassos del flamenc descarnat de 'Catalina', del seu primer àlbum 'Los Angeles', que ha aconseguit emmudir la plana major dels milers de congregats.

Col·laboracions

Fins i tot amb una versió de ‘Te estoy amando locamente’ de Las Grecas s’ha atrevit Rosalía, que tampoc ha deixat escapar cançons fruit de les seves col·laboracions per a altres discos, com la bonica 'Barefoot in tha park', intimista peça que va gravar amb James Blake, o més tard 'Brillo', amb J Balvin.

Cert és que en un format tan multitudinari es dispersa gran part del sabor que Rosalía atresora en espais més reduïts o íntims i que l’espectacle ha perdut elements escenogràfics que la van fer brillar per exemple al seu pas pel Sónar o Cultura Inquieta 2018, però no hi ha cap dubte que hi continua havent molt contingut a celebrar i una estrella de caràcter a reivindicar.

Si ‘Di mi nombre’ i ‘Bagdad’ semblaven haver posat als congregats en ebullició, no ha sigut res en comparació amb el final brodat amb el seu homenatge al reggaeton clàssic, 'Con altura', la seva celebració de la manicura i la personalitat en 'Aute cuture (amb baixada a la pista en un bany de masses) i 'Malamente', la definitiva explosió amb què tot va començar.

Altres artistes

Després de la seva actuació, ha arribat la sueca Lykke Li, amb el seu pop rítmic i hipnòtic, malenconiós i sensual, prenyat de r&b, per desgranar el seu últim disc, el formidable 'So sad, so sexy' (2018), en un espectacle de llums tenebristes i cuir vermell que ha brillat especialment amb el tema titular i altres com ara 'Bad woman' en els quals la norma és la nòrdica contenció amb esporàdiques fuetades.

Notícies relacionades

¿Circular per l’M-30 sense etiqueta? Només en aquests quatre casos

Ja es coneix el projecte professional pel qual Toni Cantó ha abandonat l’Oficina del Español d’Ayuso

'I follow rivers', el seu ja vell èxit internacional, no ha fallat i ha aixecat fins i tot els qui no han sabut superar la síndrome post-Rosalía, a temps per al final rocker de Bring Me The Horizon fins passada la mitjanit.

Mad Cool torna aquest dijous, amb les màquines ja a ple rendiment, per oferir en tres jornades més de 30 hores de música i caps de cartell com The Cure, The Smashing Pumpkins, The National, Bon Iver, Lauryn Hill i Robyn, entre altres.