Madrid frena el joc després d'un any del seu creixement descontrolat

La Comunitat de Madrid ha decretat un ‘Alto el joc’ a la regió, suspenent la concessió de llicències per obrir nous salons de joc concessió de llicènciesi cases d’apostes, amb l’objectiu de repensar el futur del sector i treballar en noves regulacions en el termini d’un any. Busca consensuar una nova regulació en qüestions com la publicitat i endurir el règim sancionador per protegir els menors.

L’autonomia ha passat de 365 locals d’apostes el 2014 a 719 el 2019, i tot i que segons el conseller de Justícia, Interior i Víctimes, Enrique López, no hi ha un problema «greu» per a la ciutadania, el Govern regional sí que vol «declarar la guerra a la ludopatia».

Per a això, es plantegen tres línies d’actuació. En primer lloc, la suspensió de les llicències, que serà temporal i que busca paralitzar la proliferació fins que s’aprovi un decret de planificació. Aquest determinarà els criteris que han de regir les noves concessions per establir una planificació «racional i ordenada».

Errors valencians

López ha incidit que no volen «cometre errors» com els que ha detectat el Tribunal Suprem a València. «Ha anul·lat la seva normativa perquè no estava justificada la restricció a la llibertat d’establiment», ha apuntat. Així, aquesta nova directriu estarà basada en el principi de lliure establiment, que recull la Unió Europea, i també en la defensa d’«una imperiosa raó d’interès general com és la protecció de la salut pública».

Entre altres criteris, el Govern regional estudia establir una distància mínima entre locals de joc, evitar una concentració en funció de la densitat d’habitants en determinada àrea, abordar la renovació de les llicències ja concedides i la proximitat de centres educatius. Aquest últim punt ja el recull el decret sobre la matèria aprovat fa només sis mesos per l’anterior Executiu autonòmic.

Segons ha explicat López, han detectat que la reforma duta a terme ha suposat una «disminució de les llicències», per la qual cosa volen continuar progressant en mesures «que facin conciliable la llibertat d’establiment amb la defensa de la salut pública».

El següent pas que farà la Comunitat de Madrid serà aprovar un canvi en la llei del joc, en el que té a veure amb publicitat i l’enduriment del règim sancionador per protegir els grans. Respecte a la publicitat, ha recordat que tenen unes competències limitades perquè aquestes pertanyen majoritàriament al Govern central.

Nou pacte a València

A les Corts del País Valencià, els tres partits del Govern, el PSPV, Unides Podem EU i Compromís, van tancar un pacte per establir una moratòria en l’obertura de nous locals d’apostes fins a l’entrada en vigor de la nova llei del joc que preparen.

La idea és ‘colar-la’ com a esmena conjunta en la llei d’acompanyament dels pressupostos, de manera que entraria en vigor el pròxim 1 de gener i els donaria sis mesos per aprovar el nou text.

D’aquesta manera es redueix el marge de maniobra de les empreses que volguessin avançar-se a una nova llei que, entre altres coses, obligarà a tenir una persona a la porta del local per controlar que no hi accedeixin menors, que augmentarà les sancions per incompliments en aquest apartat fins al tancament de l’espai o que establirà una separació mínima entre aquests locals i centres educatius.

Veto als personatges públics

En aquest punt, ha instat el Govern del PSOE i Podem que després de formar-se la regulin «com més aviat millor», per exemple prohibint la vinculació de personatges públics al joc, la relació causal entre joc i generació de riquesa i la denigració de l’esforç personal. A més, ha recordat a aquestes formacions que, tot i que el van plasmar en el seu preacord de Govern, l’Estat no té competències per prohibir l’entrada de menors a aquesta mena de locals, ja que pertanyen a les autonomies.

Respecte a això, la Comunitat de Madrid es planteja augmentar les sancions perquè passin de ser una falta greu a molt greu, la qual cosa estableix sancions que aniran dels9.000 als 600.000 euros. Així mateix, i més enllà d’aquestes normatives, el Govern impulsarà un centre de prevenció de la ludopatia, dependent de Sanitat, i programes de formació a les aules, a través d’Educació.

Dades sobre el joc

Segons les dades facilitades per la Conselleria de Justícia, fins al passat 30 de setembre, a la Comunitat hi havia 678 punts d’aposta. D’aquests, 171 eren locals específics d’apostes (cases d’apostes), 470 salons d’apostes amb presència d’un ‘corner’ d’apostes, 33 bingos amb ‘corner’ per apostar i 4 casinos amb ‘corner’ d’apostes.

Respecte a altres autonomies, Madrid es trobaria entre el quart i cinquè lloc quant a nombre de locals. A més, ara mateix s’estan tramitant 22 noves autoritzacions d’obertura de locals específics d’aposta, la qual cosa podria suposar l’existència, en el tancament de 2019, de 193 sales.

Calculen també que els salons de joc amb punt o ‘corner’ d’aposta puguin arribar als 488 locals oberts (s’estan tramitant 18 noves autoritzacions d’aquests locals), xifra que fins al 30 de setembre era de 470. 

Districte Centre al capdavant

Notícies relacionades

Dos barris de Madrid sumen més sales de joc que tot Catalunya

La Policia detecta 28 menors en el seu primer control de les sales de joc

A la Comunitat de Madrid hi ha, de mitjana, per cada 10.000 habitants, 1,08 locals d’apostes. Respecte a la ciutat de Madrid, des del Govern autonòmic indiquen que hi ha de mitjana 1.12 locals d’apostes per cada 10.000 habitants, i el districte Centro és el que registra una taxa més elevada, amb 2.49 locals per cada 10.000 madrilenys. El segueixen Usera (2.12), Tetuan (1.67), Chamberí (1.66), Puente de Vallecas (1.61), Carabanchel (1.37) i Arganzuela (1.31).

Quant a l’impacte que deixa el sector, l’any passat va moure uns 4.592 milions d’euros, un 5,6% més que el 2017. Els madrilenys es van deixar gairebé 6 de cada 10 euros jugats (un 58,5% del total) en màquines de joc; el 21,7% de despesa es va produir als dos casinos de la regió; els bingos van representar el 9% de la despesa mentre que el 8,7% va ser per a les apostes. Per la seva part, el joc ‘online’ va arrossegar l’1,7% de la despesa i les apostes hípiques només van representar el 0,09% de la xifra total.