Cifuentes s’enfronta a tres anys de presó en el judici pel cas Màster

L’Audiència Provincial de Madrid comença dilluns el judici contra l’expresidenta de la Comunitat de Madrid Cristina Cifuentes, que s’enfronta a una petició del fiscal de tres anys i tres mesos de presó pel cas Màster. El Ministeri Públic acusa l’exdirigent del PP de ser la inductora de la falsificació de l’acta que acredita que havia acabat i defensat el seu màster, que no va fer.

La Secció 15 de l’audiència madrilenya celebrarà el judici del denominat cas Màster, que va saltar el 2018, els dies 18, 22, 25 i 29 de gener, després de la seva suspensió per la pandèmia el maig de 2020. S’asseuran finalment a la banqueta tres persones, després de comptar amb una vintena d’imputats entre professors i alumnes

La Fiscalia demana tres anys i tres mesos de presó per a Cristina Cifuentes per un presumpte delicte de falsedat documental, així com per a María Teresa Feito, exassessora de la Conselleria d’Educació de la Comunitat de Madrid i funcionària de la Universitat Rei Joan Carles (URJC).

Sol·licita també 21 mesos de presó com a autora de la falsificació de l’acta per a Cecilia Rosado, integrant del tribunal que suposadament va examinar Cifuentes, una pena inferior a la de l’expresidenta perquè va reconèixer els fets i va col·laborar en la investigació.

Dimissió fa dos anys

Cifuentes va anunciar la seva dimissió el 25 d’abril del 2018, just 36 dies després d’esclatar la polèmica per les irregularitats en el seu màster i després de la difusió d’una informació en què se li atribueix un suposat furt en un supermercat el 2011.

Notícies relacionades

¿Circular per l’M-30 sense etiqueta? Només en aquests quatre casos

Ja es coneix el projecte professional pel qual Toni Cantó ha abandonat l’Oficina del Español d’Ayuso

Rosado va ser nomenada directora del Màster en Dret Autonòmic i Local l’octubre de 2011, impartit en el curs 2011-2012 per l’Institut de Dret Públic, associat a l’URJC.

La Fiscalia imputava a Enrique Álvarez Conde, catedràtic de l’URJC i exdirector de l’Institut de Dret Públic, que va morir l’abril de 2019, ser coautor indirecte del delicte i li reclamava per això tres anys i nou mesos de presó.