Corrupció a la universitat
El cas Màster arriba al final: el judici quedarà vist per a sentència
La fiscalia manté la petició de tres anys i tres mesos de presó per a Cristina Cifuentes
El judici pel cas Màster quedarà vist per a sentència aquest divendres després de la lectura dels informes de les parts i la possibilitat que les tres processades, entre les quals, l’expresidenta de la Comunitat de Madrid Cristina Cifuentes, diguin l’última paraula, segons informa EFE.
La Secció 15 de l’Audiència Provincial de Madrid celebra aquest divendres la cinquena i última sessió del judici, després de quatre denses jornades en què han declarat –a més de les processades– personal administratiu, professors, alumnes, el rector de la Universitat Rei Joan Carles (URJC) i l’exconseller d’Educació Rafael van Grieken, entre d’altres.
Amb tots els testimonis i les pericials vistes, el tribunal, presidit per Luis Carlos Pellud, tindrà els elements per dictar sentència sobre el cas que va suposar el 2018 el principi del final de la llavors presidenta Cristina Cifuentes, que va acabar dimitint 36 dies després que sortissin a la llum les irregularitats del màster i un vídeo en què presumptament cometia un furt.
La fiscalia va avançar l’últim dia que manté la seva petició de tres anys i tres mesos de presó per a Cifuentes per instar la falsificació de l’acta del seu treball final de màster (TFM), així com per a la professora i assessora de la Comunitat de Madrid María Teresa Feito.
Per a la tercera processada, Cecilia Rosado, també manté la petició de 21 mesos de presó, però sol·licita que s’apliqui l’atenuant de confessió i por insuperable i, subsidiàriament, un atenuant molt qualificat per la seva col·laboració amb la justícia.
L’acusació particular, exercida per l’URJC, també ha mantingut les seves peticions inicials excepte per a Rosado, a la qual demana aplicar el mateix atenuant molt qualificat. També s’han adherit a aquesta petició la defensa de la mateixa Cecilia Rosado, que ha sol·licitat que la seva pena es quedi en nou mesos de presó i dos de multa.
Després dels informes de les parts tindran la possibilitat de fer ús de l’última paraula les tres imputades, previsiblement per incidir en els arguments que han esgrimit davant el tribunal.
Cifuentes va responsabilitzar durant la seva declaració la universitat de la falsificació de l’acta del seu treball de final de màster, del qual va precisar que no va arribar a defensar-lo, sinó que només va donar «unes línies generals» a uns professors «en un acte informal».
Així va canviar la versió oferta durant la instrucció, assegurant que la defensa del TFM no era rellevant, sinó que ella va complir les condicions pactades amb el catedràtic Enrique Álvarez Conde –director de l’Institut de Dret Públic de la URJC– i li van dir que ho havia aprovat tot, però després va saber que li havien donat documents amb firmes falses.
La que sí que ha reconegut que va cometre irregularitats és la professora Cecilia Rosado, que ha relatat a la sala com va aconseguir que dues companyes li deixessin falsificar les seves firmes per estampar-les en una presumpta acta del TFM de Cifuentes, tot i que assegurant que ho va fer per les pressions d’Álvarez Conde i de Feito, i després va denunciar els fets per col·laborar amb la justícia.
Per la seva banda, la professora Teresa Feito va negar aquestes pressions directes i va relatar que va fer trucades i va estar breument en la reunió en què es preparava la roda de premsa de la universitat del 21 de març del 2018 –dia que va saltar l’escàndol– per casualitat i curiositat, creient el testimoni del catedràtic Álvarez Conde que hi havia una acta de TFM i «tot estava bé».
Els pèrits que han declarat al judici han ratificat irregularitats en les firmes de les actes dels alumnes del màster que va cursar Cristina Cifuentes, i han confirmat que la funcionària Amalia Calonge va ser habilitada per modificar notes l’octubre del 2014, quan ja no tenia potestat per fer-ho.
Notícies relacionadesAmalia Calonge va reconèixer en la seva declaració que va modificar les notes de l’expresidenta –la d’una assignatura en què constava com no presentada i la del TFM–, perquè l’hi va demanar el catedràtic Pablo Chico de la Cámara, i tenia potestat per a això, mentre que aquest professor va afirmar que va ser Calonge la que el va advertir d’una possible errada en la seva assignatura i ella va acabar modificant dues qualificacions «de forma arbitrària».
En les sessions prèvies diversos funcionaris, professors i alumnes de l’Institut de Dret Públic van explicar que, tot i que en un primer moment no van sospitar d’irregularitats, després han anat veient que sí que n’hi havia.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- L’‘home’ de dos caps
- Estopa: "Patim una mica la síndrome de l’impostor, però, és clar, és un honor"
- "Deixem de ser despectius amb l’extrema dreta"
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon