La reforma de Telemadrid: aquestes són les claus de per què el pla d’Ayuso i el PP és tan polèmic

L’Assemblea de Madrid aprova aquest dijous una reforma polèmica de Telemadrid que ha provocat que els partits d’esquerra carreguin amb duresa contra la presidenta de la Comunitat, Isabel Díaz Ayuso. L’abstenció de Vox, confirmada per Jorge Buxadé, garanteix que la iniciativa tirarà endavant. Amb la composició actual del Parlament regional, el PP només necessitaria els seus 65 escons per tirar endavant la proposta de llei, al tenir 7 actes més que tota l’esquerra junta.

Després que la líder de Vox a Madrid, Rocío Monasterio, exigís el tancament de la cadena pública durant el debat d’investidura d’Ayuso, la primera iniciativa legislativa que va registrar el PP en aquesta legislatura va ser la reforma de la llei de Telemadrid del 2015, que es tramitarà pel procediment de lectura única al primer ple de la XII Legislatura de l’Assemblea de Madrid. Aquest mecanisme és una mena de via d’urgència que escurça els terminis de tramitació, elimina el debat en comissió i la possibilitat de presentar-hi esmenes per part dels grups parlamentaris.

El pla d’Ayuso

L’objectiu del PP és que els membres del Consell d’Administració siguin elegits per l’Assemblea d’entre els proposats pels grups parlamentaris. Cinc dels nou que ostenten el càrrec van ser escollits per representants d’associacions de la societat civil, cosa que ara canviarà.

El PP també vol que el mandat del director general sigui de quatre anys renovables, des del seu nomenament, davant els sis anys previstos a la norma del 2015 (per evitar que coincideixi amb períodes electorals). Això comportaria la sortida de José Pablo López de la direcció, que va iniciar el seu mandat el 2017 fins al 2023.

La manera d’elecció del director general no varia, ja que ha de ser aprovat per una majoria de dos terços de l’Assemblea després d’un concurs públic de mèrits. Però si, arribada la data de l’acabament del seu mandat, no s’hagués pogut completar el seu nomenament, el Govern nomenaria un administrador provisional amb les mateixes funcions i competències, i hauria de ser sotmès a ratificació per part de la Cambra regional. Per a això, es requerirà l’obtenció d’una majoria de dos terços en primera votació al ple de l’Assemblea i de majoria absoluta en segona votació, que PP i Vox sumen.

Crítiques de la cadena i l’esquerra

El PP defensa que l’objectiu és que Telemadrid funcioni amb «independència, neutralitat i objectivitat», i que s’eliminin «disfuncionalitats i rigideses serioses en els procediments» que hi ha a la llei vigent del 2015, aprovada sota el mandat de Cristina Cifuentes.

El consell d’administració de Radio Televisión Madrid (RTVM) i la mateixa Direcció General consideren que aquesta modificació de la Llei de Telemadrid que proposa el PP té com a «únic objectiu» substituir el director general i han emplaçat tots els partits de l’Assemblea de Madrid a una reunió i a un grup de treball. En un comunicat emès per la cadena pública, el consell d’administració d’RTVM ha traslladat que ha analitzat «amb deteniment» la Proposició de Llei presentada pel PP i que hi ha pogut constatar que «no es contempla cap mesura per millorar la gestió i dotar de més eficiència els recursos públics que s’hi destinen, ni tampoc per garantir la independència i la neutralitat de la cadena». Segons el seu parer, sembla que té «com a únic objectiu i motivació» substituir la persona que actualment ostenta la direcció general, José Pablo López, i «eliminar les competències» del mateix Consell d’Administració per a transferir-les a un «administrador provisional».

Tant el grup parlamentari del PSOE com Més Madrid han plantejat la possibilitat de presentar recursos d’inconstitucionalitat, mentre que associacions de periodistes, sindicats i partits han elaborat el manifest ‘En defensa de Radio Televisión Madrid y la libertad de información’, en rebuig a la modificació de la llei.

Cadena incòmoda per a Ayuso

Notícies relacionades

Ja es coneix el projecte professional pel qual Toni Cantó ha abandonat l’Oficina del Español d’Ayuso

Feijóo i Ayuso donen el tret de sortida al nou curs polític del PP de Madrid

La cadena pública autonòmica ha recuperat les dades d’audiència de fa una dècada i va tancar l’exercici 2020 amb un superàvit en els seus comptes de 4,61 milions d’euros, però els xocs entre el Govern d’Ayuso i la direcció han sigut freqüents. La falta d’interlocució i els desacords es remunten a l’inici de la legislatura anterior, quan Ayuso va afirmar en una entrevista que era «l’única presidenta autonòmica i del Govern d’Espanya que té una televisió que li és crítica».

La direcció de Telemadrid va arribar fins i tot a denunciar «una campanya de descrèdit» empresa des de «diversos sectors», mentre que des de la Puerta del Sol s’han queixat en reiterades ocasions del tracte rebut pel mitjà públic. L’últim xoc es va produir per la presa de possessió d’Ayuso com a presidenta madrilenya a la Reial Casa de Correus el 19 de juny, quan es va prescindir dels serveis de Telemadrid per a la producció i realització del senyal institucional, igual com va passar amb els actes del Dos de Maig, cosa que va motivar les crítiques del Consell d’Administració de la cadena.