Andreu Missé: "Molts mataronins segueixen patint en silenci el malson de les preferents"

El periodista Andreu Missé (Barcelona, 1947) presenta aquest dijous 10 de novembre a les 19 hores a Mataró el llibre ‘La gran estafa de les preferents’, editat per la revista que ell dirigeix des de fa tres anys, ‘Alternatives Econòmiques’. Missé contextualitza i desgrana els intríngulis d'un dels grans fenòmens socials que ha tingut lloc a Espanya els últims anys de crisi econòmica i financera, amb especial repercussió a la capital del Maresme, on hi va haver 15.000 afectats per l'emissió fraudulenta de participacions preferents. L'acte se celebra al Cafè de Mar -antic espai de les cooperatives locals, ara recuperat- i compta amb el recolzament de la productora de Mataró Clack, resident a aquest espai d'economia social, que el juny de 2015 va estrenar el documental 'Desmuntant Laietana' al '30 minuts' de TV-3.

--Al seu llibre sobre les preferents, vostè dedica un capítol a explicar el cas de Mataró. Per què? Què té d'especial aquest cas?

El cas de Mataró és molt singular, per tres motius. Primerament perquè hi va haver una gran mobilització ciutadana quan la gent se'n va adonar del que estava passant. Una mobilització que tenia una plataforma –Estafabanca- com a gran catalitzador però que va comptar amb el suport de l'alcalde de la ciutat del moment, Joan Mora, i de tots els grups del conjunt del consistori. Això no passa, a d'altres llocs.

En segon lloc, pel paper que van tenir alguns advocats i jutges a l'hora d'intentar resoldre la problemàtica creada i rescabalar així els afectats. Hi ha hagut jutges com Pablo Izquierdo que amb les seves sentències han estat referents. Per què? Doncs perquè va explicar que els clients de Caixa Laietana estaven sent sotmesos a un engany i que els havien posat els diners a un altre lloc diferent del que imaginaven sense que fossin conscients d'això. Izquierdo és el primer que parla amb aquesta claredat d'“engany”. Ara es pot veure molt obvi, però cal pensar que en aquell moment, el 2012, en principi els jutges fallaven a favor dels bancs i caixes; no podien creure que els bancs, que ‘a priori’ eren entitats serioses, estiguessin fent tot això. Al final del procés, en el 95% dels casos els jutges han donat la raó als preferentistes.  

I finalment, després hi ha un altre aspecte molt important del que s'ha parlat molt poc, que és el dany moral, el dany psicològic, que segueix produint-se avui dia, perquè el trauma és molt gran, un autèntic malson. Són els danys ocults de les preferents, els danys ocults de la gran estafa, dels que ningú parla; està com silenciat. Hi ha molta gent patint, encara en aquests moments! A Mataró s'ha fet el primer estudi sobre els danys morals que la qüestió de les preferents ha suscitat, a càrrec de la psiquiatra Ingeborg Porcar, que demostra com això ha afectat i segueix afectant.   

--Efectivament aquesta és una visió del tema que poques vegades ha tingut cabuda; plantejar la qüestió de salut que hi ha en tota aquesta qüestió.

Exacte. Es parla del problema de les preferents com un problema financer, però és que això s'ha convertit també en un problema de salut que ha afectat moltes persones. Encara no han entès què ha passat ni com ha pogut passar. S'ha generat un trauma, s'han obert conflictes familiars; hi ha gent que encara no s'ha recuperat i gent que ja va morir pensant que havia fet alguna cosa malament. Aquest és un aspecte molt important que ha treballat també una entitat que es diu FinSalud i que apareix en un capítol del llibre que titulo ‘Danys morals’. També sobre això hi ha alguna esperança perquè comença a haver-hi alguna sentència sobre danys morals; els jutges sembla que comencen també a interioritzar aquest problema de salut.

--S'ha parlat sempre de 15.000 persones afectades per les preferents, a Mataró. És cert, això?

Aquesta és la xifra que tothom utilitza, sí; hi ha un consens entre advocats i associacions de consumidors, encara que si en realitat són 12.000 o 16.000 tampoc seria tan rellevant. El fet és que, per a 125.000 habitants, aquest percentatge és bestial. A més, si redueixes la recerca d'afectats als barris populars de la ciutat com Cerdanyola, La Llàntia o Cirera, el percentatge és encara més important; tothom té un parent o un amic en l'embolic. Per tant, l'afectació és major, en alguns punts de la ciutat.

--En termes numèrics, el cas de Mataró és únic?

Hi ha molt pocs altres casos de grans ciutats on hagi hagut tanta afectació. Jo diria que només a Leganés, a Santiago de Compostel·la, a Santander i a València ciutat hi ha tanta concentració de casos de preferents. Després hi ha molts pobles, sobretot a Galícia, on la concentració és bestial, però de grans ciutats… són aquestes quatre. Per tant, sí, a nivell espanyol el cas de Mataró és especial; a més la majoria de les demandes venien de Caixa Laietana, a d'altres bandes estaven més repartides.

--I de quants judicis parlem?

A Mataró n'hi ha hagut més de mil. I encara no han acabat. Hi ha demandes que es veuran el 2017 o el 2018. Penseu que va arribar a crear-se un jutjat especial per a això, a la ciutat, com a molts altres llocs de la geografia espanyola. Les preferents van col·lapsar la justícia!

--Entre tots aquells amb qui ha parlat sobre el tema, a Mataró, amb quina sensació s'ha quedat?

He parlat amb advocats, treballadors i afectats, encara que he intentat basar-me en les sentències judicials que emanaven dels diferents casos apareguts, perquè així els fets estan acreditats, com en el cas del senyor que patia Alzheimer. La meva sensació és que a Mataró hi ha un abans i un després d'això de Caixa Laietana. Els directius de l'entitat van usar la història social de la Caixa per poder portar a terme aquesta estafa; quan venia algú de la Caixa a oferir-los quelcom, a ells els venien al cap les obres socials, la biblioteca popular… penseu en la gent gran que des de petita tenia una llibreta… tenien confiança absoluta en la Caixa Laietana! Era una manera de desarmar-los.

Les reunions del Consell d'Administració de Laietana cap a Dubai, absolutament innecessàries, allò de vendre's les participacions preferents per part de Dòria quan van començar a anar malament les coses… el que ha passat és molt greu. S'han perdut unes institucions socials molt importants. Evidentment que això passava dins d'una pugna entre bancs i caixes en la que els primers volien perjudicar els altres, però es fa difícil defensar unes institucions que han governat uns irresponsables.

--A més, els mataronins han perdut també una entitat a la que confiaven els seus estalvis; ara han de refiar-se d'una altra que segur que els queda més lluny…

Sí, és que la suma de tot és una experiència catastròfica. A nivell financer, els ciutadans cada vegada tenen menys oportunitats perquè estem anant a una situació de pràctic oligopoli, on hi ha 3 o 4 entitats i ja està. Penseu que hi ha dos bancs, el Santander i el BBVA, els actius dels quals són més grans que el PIB espanyol. Per tant, acaben tenint impunitat i si s'enfonsessin, l'estat hauria d'acabar salvant-los. Tot el que ha passat és una transformació social molt brutal.

--I respecte el paper de la justícia… aquí sí podem ser una mica optimistes, no?

Notícies relacionades

Adif adjudica la redacció del projecte de remodelació de l’estació de tren de Mataró

Un incendi afecta un edifici de cinc plantes a Mataró

Sí, s'ha fet un pas important, que és que la justícia s'ha posat al costat de la gent. És molt important el canvi de consciència dels jutges, que fins ara semblava que “formaven part del sistema”. Ara ens estem acostumat a un nou tipus de jutge que no és el jutge estrella típic sinó gent que fa el que fa per compromís, fins i tot que es fica en política, com el candidat d'En Marea, Luis Villares. Per tant, això és molt important a nivell civil. Però a nivell penal és molt més difícil d'aconseguir que algú vagi a presó; molt difícilment ningú pagarà per això de les preferents. Ho veig difícil. Però aquest altre procés, el penal, no es pot dir que hagi estat una pèrdua de temps, perquè això ha ajudat el primer, a que els preferentistes poguessin recuperar els seus diners.  

Més notícies de Mataró