L'arbre de l'Ateneu Cooperatiu del Maresme ja ha donat fruits

L'Ateneu Cooperatiu del Maresme, projecte impulsat per la Generalitat de Catalunya i que a Mataró ha sigut acollit per l'Ajuntament de la localitat i emplaçat al Cafè de Mar, té entre els seus reptes impulsar noves cooperatives i generar nous llocs de treball.

Treballa per a la difusió i la sensibilització dels espais cooperatius, però els seus responsables locals parlen de generar noves realitats concretes; noves històries que materialitzin el que un dia va ser simplement un pensament, una idea. Ara que el projecte arriba al seu final, com a mínim el 2017, quatre iniciatives són representatives d'aquesta idea.

'2.913'

Al capdavant de l'embrió del projecte '2.913' es troba Pedro Barbudo, de Tordera. Ara mateix està en tràmits de pactar amb el seu soci els estatuts, l'assemblea i els estudis de mercat, però el seu pla és llançar el projecte el Nadal de 2018.

Quin tipus de cooperativa serà 2.913? "El meu objectiu és agrupar els tècnics esportius de muntanya i escalada perquè puguin formar-se, fer aquestes activitats amb garanties i treballar amb unitat en un sector que és molt competitiu, a més de donar suport als esportistes, no només als tècnics", explica Barbudo. Aquest químic industrial que fa molts anys que està en contacte amb les activitats esportives té al davant el repte de compaginar la seva feina i el món del cooperativisme, on té posades moltes il·lusions.

"La cooperativa és una cosa que sempre m'ha cridat l'atenció, és un tema de passió. Som un sector que no busquem rics o tenir un negoci sense implicar-nos-hi; és un sector que vols treballar, i això és passió", apunta Barbudo, que assegura que una amiga el va introduir en el món del cooperativisme "i vaig pensar: per què he d'estar competint si podem ajudar-nos els uns als altres, d'aquí la meva idea de la cooperativa".

Pel que fa a la seva experiència amb l'Ateneu Cooperatiu del Maresme, Barbudo reconeix que "ha sigut excel·lent, en tot moment m'han ajudat a donar forma al projecte, a determinar si és viable i m'han aconsellat moltíssim. Són persones que entenen molt el concepte de com una persona pot treballar del que vol, del que l'apassiona. M'ho han posat molt fàcil, és un organisme que ajuda moltíssim les cooperatives; si tots en aquest món funcionessin com ells tot aniria molt millor", conclou.

'Elipsi'

Un espai de logopèdia i psicologia dirigit a infants, joves, adults i famílies que treballen en aquests àmbits. "Un espai enèrgic, de caràcter jove, on treballem per al benestar de les nostres pacients i famílies". Així defineix Paula Maestro, la promotora de l'espai juntament amb Cristina Agea, el que fan en aquest centre ubicat al carrer Nou des de fa quatre anys. "Fem l'avaluació, el diagnòstic, l'orientació i la intervenció dels diferents casos segons l'àmbit de tractament. Comptem amb servei de llengua de signes catalana i espanyola, i oferim tallers per a famílies, professionals de l'educació i altres disciplines", explica Maestro.

Són de Castelló de la Plana però resideixen a Mataró, des d'on treballen en un despatx al centre. "El projecte de crear Elipsi com cooperativa sorgeix de la necessitat d'autoemplear-nos i de millorar les nostres condicions laborals".  Per què van escollir fer-ho des d'una cooperativa? "Pensem que les característiques d'aquest format s'adequaven a les nostres expectatives de futur i així podem atendre amb qualitat persones o famílies sigui quina sigui la seva condició econòmica", responen. De fet, són una cooperativa sense ànim de lucre. "No ens mou l'afany de lucrar-nos, el que ens motiva és que tothom tingui accés als serveis de salut, generar un espai que ens permeti créixer a nivell professional i crear més projectes de caràcter social, relacionats amb el nostre àmbit d'actuació com és la salut".

La relació d'aquest col·lectiu amb l'Ateneu Cooperatiu del Maresme va sorgir arran de les formacions en cooperativisme que es van promoure el mes de juliol passat. "Cap de nosaltres tenia experiència en el funcionament intern que regeixen les cooperatives dins d'un marc laboral i legal i fruit de les formacions. Vam veure que el projecte que teníem al cap encaixava amb el concepte de cooperativa, ja que ens permet tenir autonomia sobre les decisions que afecten la nostra feina, així com garantir que els acords siguin presos de manera consensuada", recorda Maestro. 

'Mir Serveis Socials'

Ramon Marcos és de Girona però des de fa anys viu a Premià de Dalt, on té la seu una de les Aules de Respir que ha impulsat amb la voluntat de dotar de més humanitat i sensibilitat els anomenats centres de dia. "Vaig començar a fer Serveis Assistencials Domiciliaris a l'estranger, i quan vaig tornar a Catalunya no tenia feina. En plena crisi vam inventar aquest concepte de l'Aula de Respir, que intenta superar el concepte de centre de dia perquè té un to més convivencial. No volem que els avis estiguin en un sofà veient la tele i passant les hores".

En aquest projecte es programen activitats terapèutiques, altres més típicament lúdiques, treballs cognitius i de psicomotricitat i també sortides a l'exterior. "Volem que surtin de casa i es trobin amb altres persones. I que vinguin quan vulguin, als matins o a les tardes i els dies de la setmana que els convingui", explica Marcos. L'Aula de Respir de MIR Serveis Socials a Premià de Mar, ubicada en un espai privat, va obrir les portes el 2009. L'èxit va fer que l'Ajuntament de Premià de Dalt demanés copiar el model i rehabilités un antic menjador social per poder funcionar en aquest sentit. I, després de presentar-se al concurs preceptiu, des de fa dos anys i mig MIR explota aquest servei.

Fins ara Ramón i la seva dona -Maria Planes, també de Premià- eren autònoms i en aquests moments segueixen els passos per convertir-se en cooperatives, ajudats per l'Ateneu Cooperatiu del Maresme. "L'assessorament de l'Ateneu ens ha anat molt bé perquè jo anava perdut i els gestors habituals no tenen aquests temes de cooperatives clars". Inicialment es va dirigir a l'Ajuntament de Premià de Dalt, que és qui el va informar de l'existència de l'Ateneu. "Des d'aquell moment, ja des del moment de la primera atenció per telèfon, tot ha anat molt bé i molt de pressa. I això que sovint els ajuntaments els costa actuar amb rapidesa, la qual cosa és d'agrair", explica Ramón, que és el director de l'empresa, mentre que la seva dona, Maria, coordina els dos centres. Una empresa que té ja sis treballadors, que ara passaran a formar part de la cooperativa.

'Lacasaeco'

Aquest és un projecte sorgit el 2004 i del qual, durant el 2017, Anna Fuster i Amalia Larrañaga han pres el relleu "amb la il·lusió de donar continuïtat i consolidar l'oferta de productes saludables, respectuosos amb el medi ambient i de proximitat per a una criança natural i un descans saludable".

L'emplaçament de la botiga, a la cantonada del carrer Sant Francesc d'Assís amb el carrer de la Coma de Mataró, és especial: una de les parets és un tros de l'antiga muralla de Mataró. Això ajuda a contextualitzar-la com un punt de trobada de persones que volen compartir diferents necessitats i inquietuds. "El nostre compromís personal és amb el consum responsable, conscient i sostenible". La decoració de la botiga, amb objectes fets a mà i de màxima qualitat com la fusta, el vímet, el cotó, la llana o l'espart enllacen amb aquesta vocació.

"La nostra aposta per formar una cooperativa ve d'una necessitat personal nostra d'estar comunicades amb altres entitats properes a la nostra filosofia, del treball en xarxa, de sentir-nos acompanyades i de poder compartir els nostres ideals", explica Amalia Larrañaga. Aquesta basca establerta a Mataró des de fa tres anys explica que l'Ateneu Cooperatiu del Maresme els ha assessorat i facilitat informació per poder constituir la cooperativa i que els ofereix un seguiment "en el qual la comunicació és molt fàcil i accessible".

Notícies relacionades

Adif adjudica la redacció del projecte de remodelació de l’estació de tren de Mataró

Un incendi afecta un edifici de cinc plantes a Mataró

"El nou projecte de Lacaseco reuneix el meu compromís per una criança respectuosa i el meu respecte pel medi ambient apostant per productes ecològics i fets a mà amb materials naturals", sintetitza l'Amalia, que comparteix el projecte amb Anna Fuster, mataronina, que li ha donat tot el seu suport per iniciar aquest viatge.  

Més notícies de Mataró a l'edició local d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA