Policies locals de Mataró, sobre independentistes: «Doneu-me un parell metralletes i s'acaba el problema»

La nit del 15 d’octubre, quan a Mataró (Maresme) ja havien començat les mobilitzacions contra la sentència del procés que cristal·litzarien dos dies després en una manifestació de 2.000 persones, els policies municipals encarregats de vetllar per la seguretat en aquestes concentracions van mantenir una conversa pujada de to en un grup de WhatsApp del qualformen part 115 dels 173 agents en plantilla –gairebé el 70%– a la capital del Maresme.

En aquesta conversa, a què ha tingut accés íntegrament ‘EL PERIÓDICO’, alguns policies municipals de Mataró van transmetre missatges d’odi contra els manifestants independentistes amb qui compartien carrer en les mobilitzacions contra la sentència. Aquest diari publica les captures de pantalla –en què s’oculten identitats completes– d’alguns dels missatges més lesius.

 «Neteja ètnica d’independentistes i rastaflautes ja; on cony és l’Exèrcit espanyol», reclamava l’agent la inicial de cognom del qual –com el coneixen al cos– és la lletra P. a les 23:08 h, que reincidia en la idea genocida posteriorment: «Jo [estic d’acord] amb la neteja d’independentistes i tornar a la normalitat», afirmava les 23:20 h del 15 d’octubre.

«A veure si destrueixen aquestes turbes que no fan més que rebentar la pau i l’ordre social», havia dit a les 21:36 h un altre policia local, la inicial de cognom del qual és la C. «Doneu-me un parell de metralletes i s’acaba el problema. Haha. Una ràfega i corren com conills», afirmava a les 23:16 h de nou l’agent P., un dels més actius de la conversa, en resposta a unes captures de pantalla que havia passat un company seu.

Un grup compost per 115 policies

Els atacs discriminatoris s’emmarquen en una cadena de missatges d’uns 5 agents –3 dels quals són molt actius– dins d’un grup genèric de feina de la policia local de Mataró, compost per 115 policies dels 173 que té la plantilla actualment. Entre ells hi ha almenys 3 caporals –comandaments de responsabilitat–, uns dels quals, l’agent C., és un dels policies més agressius en els seus missatges.

Malgrat que el grup es va crear el 14 d’abril del 2017 amb finalitats professionals, últimament els agents administradors d’aquest han expulsat diversos membres i altres, prop d’una dotzena de policies, han sortit de la plataforma per l’atipament provocat pels improperis que s’hi aboquen. La tensió i els insults han augmentat notablement des del dia 14 d’octubre, data en què es va fer pública la sentència del procés.

D’altra banda,l’Ajuntament de Mataró ha informat de moment de l’obertura d’un expedient informatiu per recollir tota la informació possible i, «si fos el cas, dur a terme les actuacions que s’estimin oportunes». A més, el consistori destaca «l’objectivitat i neutralitat amb què els membres de la policia local de Mataró duen a terme les seves actuacions policials».

«És com a la guerra»

Al llarg del diàleg antiindependentista entre policies el to puja al punt que l’agent P. assegura que «no estem d’acord amb la violència, però si per erradicar-la hi ha víctimes, és com a la guerra: moren innocents». Aquest mateix policia, a més, afirma que ell «posava ja el 155 i l’Exèrcit al cony de carrer a Catalunya».

En un moment de la conversa, a les 23:32 h del 15 d’octubre, un policia al·ludeix a la manifestació que hores abans havia hagut a Mataró.«Avui quatre mocosos han tallat la C-32 i no vegis com s'han emprenyat els conductors». A això, l’agent la inicial de cognom del qual és la Z., contesta: «La culpa és nostra. Tal com entrem a treballar hauríem de fer allò d’abans, anar al bar i arriar-nos unes barreges [una beguda alcohòlica] i que els enfadats donin ja la cara i comencin a posar-se ferms i li trenquin la cara al que ho foti».

Malgrat el to elevat en la gran majoria de missatges policials –«doncs res, s’haurà de detenir el capitost que els aclama: Torra», apunta un; «s’ha de declarar l’Estat de Setge ja», remarca un altre–, una minoria de policies s’oposa a la utilització del grup de WhatsApp amb finalitats vexatòries.

«Seria d’agrair que les opinions i insults i faltes de respecte que alguns esteu donant es donessin en els Whatsapp que ja posseïu i no ofèn els participants. Seria molt correcte que es passés informació i no opinió. Que quedi clar que ningú vol cap alteració de l’ordre, que ningú vol cap agressió a ningú, però hi ha hagut insults, faltes de respecte a altres persones», afirma un agent dissident, a qui secunda un altre en el mateix sentit: «¿No creieu que hi ha companys que ja n’estem una mica farts, d’insults i faltes de respecte?».

Davant de missatges d’aquest tenor, els agents incendiaris al·ludeixen a la llibertat d’expressió; en un cas, fins i tot, un dels policies que demana respecte és respost per l’agent P. amb un«estàs tèrbol pels independentistes» i un «et perdono perquè no tens la ment normal». «Espero que cap pare policia tingui la mala sort d’enfrontar-se a un fill adolescent en una d’aquestes revoltes», diu un altre agent.

Separació del servei com a sanció en vista de discriminacions o actuacions abusives

La Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les Policies Locals de Catalunya, assenyala al seu article 10.1.b) que un dels principis bàsics que han de guiar les accions dels policies locals de Catalunya és actuar «amb absoluta neutralitat política i imparcialitat i, en conseqüència, sense cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social».

Seguint aquest principi, la llei comprèn com a «faltes molt greus» les actuacions que signifiquin «discriminació per raó de raça, sexe, orientació sexual, religió, llengua, opinió, lloc de naixement, veïnat o qualsevol altra condició o circumstància personal o social», així com «qualsevol actuació abusiva, arbitrària o discriminatòria que impliqui violència física, psíquica o moral».

A aquestes faltes, exposades a l’article 48 del text legal, van aparellades sancions –indicades a l’article 52– com la separació del servei o la suspensió de funcions durant més d’un any i menys de sis, amb pèrdua de les retribucions.

El precedent de Madrid

Fa dos anys, a Madrid es va fer públic un cas similar, en què els agents insultaven i amenaçaven l’alcaldessa Manuela Carmela en un grup de WhatsApp. En aquella ocasió, el jutge va arxivar el cas per considerar que, al no existir publicitat dels missatges, no es presentaven els delictes d’odi o d’injúries tipificats en el Codi Penal.

Notícies relacionades

Adif adjudica la redacció del projecte de remodelació de l’estació de tren de Mataró

Un incendi afecta un edifici de cinc plantes a Mataró

D’altra banda, l’Ajuntament de Madrid també va acabar arxivant l’expedient per la via administrativa.

Més notícies de Mataró a l’edició local de ‘EL PERIÓDICO DE CATALUNYA’