Perejaume reivindica el valor de l’oblit en una mostra que intervé sobre espais naturals del Maresme

L’obra de Perejaume no deixa mai indiferent i la seva última creació és un pas més en la recerca dels límits creatius de l’artista. Guardar fora és un cant a l’oblit, un intent de donar a aquest concepte un to positiu. «Recordar és guardar dins i oblidar és guardar fora, però amb la confiança que les coses, fora, també perduren», explica. Una de les peces que millor explica aquest concepte és Muladar, ubicat en un camp agrícola de les Cinc Sènies de Mataró. «El femer és un bon model de com gestionem la memòria perquè hi ha continuïtat de vida», argumenta. L’obra és un femer daurat que de lluny pot semblar un paller per simbolitzar en una mateixa peça els dos gran elements del món agrari.

Aquesta gestió de l’oblit, explica l’autor, confronta justament els femers agraris amb els arxius acadèmics. L’agrari, diu, és un model molt més «hàbil» per al femer «no carrega amb el passat, sinó que el reprèn cada vegada». El femer, afegeix, representa un punt de desaparició de tot i de la posterior represa.

Muladar és una de les cinc intervencions que Perejaume ha fet a diferents municipis del Maresme en una mostra «trencada» al llarg del territori i que li ha permès unir en una mateixa exposició materials molt heterogenis i amb un gran marge per a la creativitat. Per a l’autor ha sigut un «privilegi» poder actuar sobre el «món físic».

Regar el mar

Com al mateix nom de la mostra, Guardar a fora, Perejaume planteja una altra paradoxa a Regar el mar, una instal·lació de ferro mar endins que al setembre va posar una vintena de grans aspersors sobre l’aigua per «aixecar el mar» i «equilibrar» una comarca presidida per la serra. El procés creatiu es pot veure ara sl cine La Calàndria del Masnou.

A la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, Perejaume exposa 24 dibuixos de sols que remeten a «l’obsessió» maresmenca de veure’l sortir al mar. A Sant Pol de Mar, municipi de l’autor, s’ha instal·lat una peça «discreta» però «entranyable» que a través d’un tros de suro a l’escorça d’una palmera pretén unir la Vallalta amb el Maresme més marítim.

L’última obra, a l’extrem sud de la comarca, és Alella, on Perejaume ha fet una doble intervenció. El mar a peu, una translació a la sorra de les «empremtes» que dibuixa la superfície del mar quan està tranquil, i Gran sonall, una peça sonora feta amb sandàlies i cascavells que representa «l’expressió compartida» de qui camina i el so que articula la superfície que trepitja.

Notícies relacionades

Adif adjudica la redacció del projecte de remodelació de l’estació de tren de Mataró

Un incendi afecta un edifici de cinc plantes a Mataró

La mostra es pot recórrer de manera completa des de dissabte passat 5 de juny i fins al 17 de juny, tot i que algunes de les peces es podran veure durant més temps. A l’exposició ha participat l’Espai d’Art i Creació Can Manyé d’Alella, el cine La Calàndria de El Masnou, el Mataró Art Contemporani, la Fundació Palau de Caldes d’Estrac i el Museu de Pintura de Sant Pol de Mar.

Més notícies de Mataró a l’edició local d’EL PERIÓDICO