Juan Carlos Jerez: «L’anomalia no és fer un carril bici, sinó deixar aparcar els cotxes a la vorera»

Juan Carlos Jerez (Nuremberg, 1962), primer tinent d’alcalde i regidor d’Administració, Bon Govern i Mobilitat de l’Ajuntament de Mataró (Maresme), està convençut que l’Anella Ciclista és un projecte de futur per a la ciutat: «Hi ha mesures que s’han de prendre sí o sí». Conscient que, a priori, sigui una mesura impopular, assumeix el risc, en primera persona, que el 2023 –cita per a les eleccions municipals– els mataronins hagin fet un canvi de mentalitat i els desplaçaments principals per la ciutat siguin a peu o amb bicicleta.

-Altres ciutats com Barcelona tenen  una cultura molt consolidada sobre la mobilitat sostenible. ¿La societat de Mataró està preparada per deixar el cotxe aparcat?

El Maresme, per la tipologia i la cultura ciutadana, és una comarca de cotxes; la ciutat extensa, en lloc de la ciutat compacta. A Mataró hi ha una dualitat, ja que existeix una cultura del cotxe bastant consolidada, però dins la ciutat hi ha dues realitats diferents. El Centre i l’Eixample tenen una configuració, tant geogràfica –és més pla– com de possibilitats de transports –l’estació de tren i el nucli dur de la plaça de les Tereses i la plaça de Granollers, per on passen els principals autobusos urbans i interurbans–, que no tenen els barris perifèrics.

-¿També hi ha factor de la feina, oi?

Sí. La persona que treballa als polígons del Vallès Oriental, l’àrea metropolitana de Barcelona o el Maresme no té elecció. Aquesta casuística s’ajunta amb què moltes persones de classe treballadora viuen en aquests barris perifèrics i no tenen una alternativa que no sigui el cotxe. Això fa que Mataró encara sigui una ciutat amb molta implantació de cotxes perquè està feta a mida del transport privat. Revertir aquesta cultura és molt difícil, però el que no era normal és el que hem viscut fins ara, aliens a una mobilitat sostenible. Actualment, en el rànquing d’ús el cotxe privat està en el primer lloc, i hauria de ser al final de la piràmide.

-¿Per a la implantació de l’Anella Ciclista s’han utilitzat dades contrastades de l’ús de la bicicleta entre la població de Mataró?

L’estudi diu el contrari. Si fem carrils bicis pensant en la gent que els fa servir, no tindrem carrils bici. Hi ha estudis que indiquen que bona part de la població té bicicleta a casa, però la utilitza per a l’oci. ¿Per què aquesta gent no la fa servir per anar a l’escola, el supermercat o la feina? Perquè no tenim una xarxa segura, o la que teníem no tenia una continuïtat. Hi ha d’haver una xarxa ciclista eficient i segura, com també la tenen els cotxes. Has de generar l’oferta perquè hi hagi demanda.

-¿S’esperava aquest malestar ciutadà?

És molt similar al que passa quan alguns carrers s’han convertit en zona de vianants. Molta gent es pregunta per què té lloc aquesta pacificació si no hi ha usuaris, quan el problema és que no n’hi ha perquè no tenien aquesta via. Això sí, no m’esperava la intensitat de la crítica.

-Algunes crítiques també han vingut marcades per la possible pèrdua d’aparcament.

L’obsessió general quan fem modificacions a la via pública és l’aparcament. Havíem calculat que després d’implantar l’Anella Ciclista, mantindríem l’aparcament als llocs on fos possible i buscaríem zones alternatives on no es podia mantenir. Amb els nous carrils bici es podien perdre més de 300 estacionaments, però en podíem recuperar uns 250. Però, en el conjunt de la ciutat, quan s’acabi l’Anella Ciclista, hi haurà més aparcaments que els que haurem tret.

-Sembla una paradoxa.

Sí, però entenem que el cotxe, en un primer moment, ha de perdre protagonisme pel que fa a la mobilitat perquè les persones que no el necessitin, no l’agafin. Encara hem de donar-li a la gent l’alternativa de poder aparcar el cotxe. Tot i que hi ha trams, com el carrer Biada cap a ronda Prim, on l’actuació és més complexa i estem rebent més crítiques perquè hem tret els cotxes de la vorera. L’anomalia no és que fem un carril bici, sinó que hàgim deixat aparcar els cotxes a la vorera, que hauria de ser dels vianants.

-Llavors entenc que es trauran els estacionaments del carrer Biada amb ronda Prim, perquè la situació que hi ha ara no té gaire sentit.

No té cap sentit que nosaltres actuem al carrer Biada deixant aparcar els cotxes a la vorera. L’objectiu principal no és el carril bici, són les persones. És un tram sense alternativa. Molts dels carrers al voltant d’aquesta zona no tenen zona blava, sent un lloc de pagament. Un dels objectius és no perdre estacionaments, però no podem garantir que això passi a tots els trams específics.

-L’exemple del carrer Biada, el més comentat a les xarxes socials, ¿demostra que no s’ha executat correctament, en temps i forma, l’aplicació d’aquesta Anella Ciclista?

Em sorprèn que l’accent de la crítica i els mems es posin en el carril bici i no sobre els conductors que aparquen a la vorera, amb una senyalització que ho prohibeix i unes pilones que et delimiten l’espai. Com que és una obra que està en execució, nosaltres tenim la capacitat de prohibir l’aparcament. Tot i així, no podem convertir una afectació sobre la mobilitat en una afectació de tipus disciplinari. Això aniria en contra de la idea d’anar conciliant a poc a poc. El que farem ara serà posar més pilones perquè els cotxes no puguin maniobrar. Hi ha uns vehicles que estan infringint l’aparcament en aquesta zona i s’ha de revertir la situació sense forçar massa la màquina.

-¿Com quedarà aquesta rotonda en concret?

L’exterior de la rotonda és el carril bici i llavors sempre tindrà preferència, perquè els cotxes han de cedir el pas a la dreta per tombar. És el més segur, però per fer-ho hem d’eliminar els aparcaments dels xamfrans. Guanyem espai per als vianants, podem fer aparcaments de bicicletes, ampliar les terrasses. El problema el tenim en cruïlles que no són rotondes, com passa amb Alfons X amb Rocafonda. Amb les noves rotondes t’has d’acostumar i canviar el xip.

-L’ambient veïnal en aquesta zona està escalfat. ¿És una qüestió generacional?

Sí, jo des de fa dos anys i mig anava a tot arreu amb cotxe. Si haguéssim fet un referèndum sobre prohibir el consum de tabac a l’espai públic, potser hauria sortit que no. Hi ha mesures que s’han de prendre sí o sí. S’ha d’intentar donar el màxim d’informació i que hi hagi la participació més gran possible. Però no per no fer-ho qualsevol acció sobre la mobilitat sostenible o de lluita contra el canvi climàtic salva vides. Jo, ara, accepto el paper d’enemic del poble, però considero que estic fent el millor per a la generació actual i la futura.

-En el Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible es planteja que el 2024 els desplaçaments amb bici i a peu siguin el 50%, amb cotxe el 35% i amb transport públic el 15%. Si no s’aconsegueixen aquestes xifres, i els socialistes encara són a l’ajuntament, ¿es plantegen fer marxa enrere amb el projecte de l’Anella Ciclista o assumir alguna mena de responsabilitat política?

L’única responsabilitat que es pot assumir, i l’assumeixo en primera persona, és no haver aconseguit arribar a més gent per poder explicar el projecte. El projecte de l’Anella Ciclista ha passat totes les pantalles que havia de passar. ¿Hem de canviar algun sistema per informar o fer participatiu el projecte? Pot ser. Però el projecte s’ha de fer. Una ciutat de més de 50.000 habitants, el rang de ciutats obligades a tenir transport públic urbà, ha de tenir una xarxa ciclista. Però no és només això, venen més coses com que l’1 de gener del 2023 serem una zona de baixes emissions. I haurem d’ampliar l’espai destinat als vianants, facilitar la mobilitat de les bicicletes, augmentar l’eficiència del transport públic i fer-lo més sostenible.

-¿Falta una visió política més a llarg termini?

Sí, és necessari que hi hagi polítics que tinguin una visió de la ciutat que volem arribar a ser. El TecnoCampus que avui coneixem no es construeixo d’un dia per l’altre, darrere hi ha vint anys de feina. La política a curt termini no serveix. L’Anella Ciclista no només s’ha de fer pels compromisos europeus, sinó pel model de ciutat que volem construir en el futur immediat, i a mitjà i llarg termini.

-Hi ha rumors que l’Anella Ciclista, de moment, no anirà més enllà per les crítiques rebudes.

Al projecte encara li queda, falta la part alta de la ciutat perquè els usuaris quedin connectats entre tots els barris i que en un parell de minuts pots estar circulant per la xarxa ciclista. Falta les rondes exteriors i la Nacional II, que està pendent de convertir-se en una via cívica. Aviat licitarem les obres per urbanitzar el tram de carretera de Laia l’Arquera fins a l’estació de Renfe, aprofitant la urbanització per construir pisos. La rotonda del Cargol i la de Sant Simó també es faran. Per tant, això culmina la fase bàsica, però la xarxa encara no s’ha acabat, seguirà endavant.

-Entre els responsables del Partit Socialista a Mataró, ¿s’ha calculat com els pot perjudicar electoralment aquesta mesura que té tots els elements per acabar sent molt impopular?

Fa dues setmanes semblava que s’acabava el món per la implantació del carril bici a la plaça d’Espanya. És veritat que es va generar un caos en les hores punta d’entrada a l’escola, però si hi anaves abans o després no notaves res. Ara s’està normalitzant. El problema principal no és l’Anella Ciclista, sinó l’hora punta de les escoles situades al centre de la ciutat, concertades que reben estudiants de fora de la ciutat. L’Anella Ciclista és un factor més del munt de condicionants. En un parell de setmanes la gent s’hi acostumarà i el conductor s’adaptarà a la nova realitat. Nosaltres creiem que aquesta mena d’afectacions quan toca votar es poden tenir en compte, però seria negatiu que el 2023 no passi el que crec que passarà: la gent veurà que no n’hi havia per tant, que hem guanyat en qualitat de vida, que hem buscat alternatives a la pèrdua d’estacionaments.

-¿Una mica haurem d’aprendre a marxes forçades?

La ciutat està construïda per al cotxe i això ho hem de canviar. A Mataró hi ha voreres per on no passa ni un carro d’anar a comprar, em sembla immoral en una ciutat amb gent gran i persones amb mobilitat reduïda. I el dia que s’ampliïn aquestes voreres, perquè toca fer-ho, s’afectarà la circulació d’una manera o una altra. No podem fer un referèndum, aquests carrers tenen dret a tenir vorera.

-¿Té por que les eleccions municipals del 2023 no es converteixin en un plebiscit sobre els carrils bici?

No. Estic convençut que en poques setmanes la ciutat haurà assimilat que som una població amb una xarxa de carrils bici, i els normalitzarem. No ha passat prou temps perquè l’Anella Ciclista sigui un actiu per al PSC, però tampoc és un element negatiu. L’ideal per mi seria poder fer una campanya el 2023 posant la xarxa ciclista com a exemple de bon govern. Ens falta perspectiva històrica per entendre el que significa transformar la ciutat, però no crec que això perjudiqui molt el PSC perquè ja s’haurà normalitzat.

-¿Es troba recolzat per l’alcalde David Bote, que ha mantingut un silenci sepulcral?

Notícies relacionades

Adif adjudica la redacció del projecte de remodelació de l’estació de tren de Mataró

Un incendi afecta un edifici de cinc plantes a Mataró

(Riu) Jo em sento avalat. El més crític amb mi mateix soc jo, no necessito ningú que m’estigui a sobre amb aquest tema, perquè jo soc el primer que és molt conscient de tot.  

Més notícies de Mataró a l’edició local d’EL PERIÓDICO