La Generalitat buscarà en fosses brigadistes internacionals desapareguts a Catalunya

El Departament de Justícia de la Generalitat ha presentat aquest divendres el programa Alvah Bessie, que pretén investigar la desaparició de brigadistes internacionals a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola. La iniciativa s’ha presentat aquest divendres al cementiri dels Caputxins de Mataró (Maresme) en un acte que ha comptat amb la presència del fill del brigadista nord-americà que dona nom al programa, Dan Bessie, en un espai que allotja fosses amb desenes de morts d’aquest batalló de voluntaris del bàndol republicà.

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha explicat que el lloc «no ha sigut improvisat», perquè «hi ha inhumats diversos brigadistes que van morir a l’hospital que les Brigades Internacionals van instal·lar aquí, a la ciutat de Mataró, l’any 1938». «Som en un lloc que ens parla des del silenci», ha sentenciat Ciuró, després d’agrair a Dan Bessie que hagi cedit el nom del seu pare per batejar aquest projecte de memòria històrica impulsat per la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat.

Ciuró ha explicat que «es calcula que aproximadament 2.000 brigadistes internacionals van desaparèixer» a Catalunya i que existeix «el deute històric de posar-los nom i cognoms». També ha destacat que aquest programa suposa el començament d’«un treball ingent a l’hora d’identificar les persones desaparegudes» i ha demanat a les famílies que, en el marc del programa d’identificació genètica, ofereixin les seves mostres de l’ADN per poder identificar restes i tornar-los.

«Volem agrair al senyor Bessie que avui ens acompanyi i que ens hagi cedit el nom del seu pare per il·lustrar i donar nom a aquest programa que per a nosaltres està carregat de simbolisme, ja que divulga la memòria democràtica per evitar l’oblit i, amb l’oblit, la indiferència», ha destacat Ciuró.

La «desmemòria» als Estats Units

L’alcalde de Mataró, David Bote, ha posat en relleu la iniciativa, que permet reconèixer les persones que «van ajudar a la República, a conèixer la nostra història, per què va passar i, tot i que ara tenim una altra guerra –amb referència a Ucraïna–, fer que tot sigui diferent». «Perquè els valors de la República, de la democràcia, siguin sempre els que imperin a la nostra ciutat», ha dit Bote després de remarcar que l’ajuntament de la ciutat ha treballat en diverses iniciatives de reparació de la memòria històrica.

En l’acte també hi havia el president del Consell dels Arxius de la Brigada Lincoln, l’holandès Sebastiaan Faber, l’organització del qual es dedica a recopilar i difondre la memòria dels brigadistes procedents dels Estats Units. L’investigador holandès ha lamentat la «desmemòria» que existeix sobre aquest fet als Estats Units i ha assegurat que el programa impulsat per la Generalitat té molt valor quan un Govern reconeix de manera oficial aquests solats voluntaris.

L’acte s’ha desenvolupat al migdia i ha començat amb una visita pel cementiri, on autoritats i el fill del brigadista han pogut conèixer més detalls sobre les fosses comunes del bàndol republicà que acull el cementiri.

Alvah Bessie

El programa Alvah Bessie té vocació internacional, perquè vol documentar el major nombre de brigadistes internacionals que van morir o van desaparèixer a Catalunya durant la Guerra Civil i també recollir els llocs on van desaparèixer o van ser enterrats. Alvah Bessie va ser un brigadista procedent dels Estats Units que va lluitar en la batalla de l’Ebre i, quan va tornar al seu país d’origen, va escriure ‘Men in Battle’, una de les obres testimonials més eloqüents de la Guerra Civil espanyola.

La seva participació com a brigadista i el posterior treball de divulgació del conflicte bèl·lic a Espanya han sigut els que han motivat que, a tall d’homenatge, es bategi aquest programa de memòria històrica amb el seu nom.

Notícies relacionades

Adif adjudica la redacció del projecte de remodelació de l’estació de tren de Mataró

Un incendi afecta un edifici de cinc plantes a Mataró

Les Brigades Internacionals van ser un cos dins de l’Exèrcit republicà durant la Guerra Civil creat per canalitzar l’allistament de voluntaris estrangers que volien lluitar per la República, després del cop d’estat militar de 1936 que va desencadenar el conflicte. La majoria van participar-hi com a soldats, majoritàriament en les forces de xoc –per això hi va haver moltes baixes–, tot i que també hi va haver metges, infermeres i conductors d’ambulàncies.

Més notícies de Mataró en l’edició local d’EL PERIÓDICO