El pare Echarri: la història del capellà darrere del gegant de les Santes del barri més petit de Mataró

Hi ha poques celebracions locals a Catalunya que generin més orgull local que les Santes de Mataró, festa major de la capital del Maresme, que va començar l’edició del 2022 aquest 25 de juliol.

La festivitat, marcada per un moviment geganter en la línia de la cultura tradicional catalana, té, malgrat tot, una especificitat: més enllà dels gegants institucionals del municipi –en Robafaves i la seva família: la Geganta, en Maneló i la Toneta–, fa quatre dècades va emergir un moviment a través del qual cada barri s’identifica amb un gegant que opera com a metàfora d’alguna història popular i representativa de la zona. Diumenge passat 24 de juliol, 32 colles van treure a ballar més de 50 gegants davant milers de mataronins.

Entre els més de cent gegants actius avui dia a Mataró, n’hi ha un que aquest 2022 celebra el desè aniversari i que és especialment singular: el del pare Echarri, un històric salesià que va impulsar la base social del barri més petit (uns 4.000 habitants) de la ciutat, la Llàntia. El 2012, quan es va estrenar el gegant, Echarri encara vivia, tot i que ja li havien detectat un càncer, fet que va agilitar el procés perquè veiés el seu gegant amb vida.

Líder veïnal clau al barri

«Echarri va fer al barri un gran treball comunitari. Cal tenir en compte que als 60 ningú volia pujar a la Llàntia: els taxis no hi arribaven perquè tot era fang i sorra i no hi havia enllumenat. Tots vam tenir clar que el nostre gegant havia de ser per a Echarri, recorda Mickey de los Reyes, membre de Geganters de la Llàntia, colla que va impulsar la seva construcció.

De los Reyes fa referència a les dificultats del barri durant la seva construcció als anys seixanta a partir de les onades migratòries des del sud d’Espanya, especialment d’Andalusia i Extremadura. Echarri va impulsar la creació de l’associació de veïns del barri amb anècdotes com la subhasta d’un cotxe per poder pagar les bigues que aguantarien el sostre del local.

Sobre l’aparença del gegant de la Llàntia, De los Reyes explica que «teníem clar que havia de portar un llum en una mà, per recordar el nom del barri», i al mateix Echarri li van preguntar què volia portar en l’altra. «Havíem pensat en un llibre però ell ràpidament va dir que li agradaria que el seu gegant portés una pala, per simbolitzar tot el treball de construcció social que havia portat a terme».

Un «nacionalisme de barri»

¿Què significa que a Mataró cada barri tingui el seu gegant? «Als anys 80 i 90 hi va haver un boom i la moda era tenir-ne un. És un fet identitari: la gent vol ser part d’una colla i sentir-s’hi vinculat: va molt més enllà de la figura», comenta Laura Sánchez, integrant de la Colla Gegantera la Llàntia.

D’una manera semblant s’expressa Pau González, president de la Coordinadora de Colles Geganteres de Mataró: «A Mataró és molt important el món geganter perquè, a més que tots els mataronins sentim un immens orgull quan veiem desfilar la família Robafaves, tenim la sort que a partir dels anys 80 es va estendre per tota la ciutat».

Notícies relacionades

Adif adjudica la redacció del projecte de remodelació de l’estació de tren de Mataró

Un incendi afecta un edifici de cinc plantes a Mataró

¿Quin va ser l’origen d’aquesta curiosa tradició quatre dècades enrere? «No ho sabem, però crec l’admiració per la família Robafaves ha generat una tradició. En cada colla es crea un esperit d’unió molt interessant, perquè és una cosa oberta a tothom. ¿Qui no vol remarcar la personalitat de la seva comunitat? És un petit nacionalisme de barri que no deriva a negar Mataró, al revés: les colles s’identifiquen amb la ciutat», diu Pau González.

Més notícies de Mataró en l’edició local d’EL PERIÓDICO