Mataró davant les municipals: ¿el final de l’hegemonia del socialista David Bote?

Amb un executiu format pel PSC i els comuns que ha navegat, almenys de portes enfora, amb molt poques divergències, el mandat a Mataró ha estat marcat per les conseqüències de la crisi provocada per la pandèmia, que va obligar a portar a terme diverses modificacions pressupostàries.

L’ocupació de vivendes ha sigut una de les preocupacions recurrents –hi ha 40 intents cada mes, de mitjana–, així com els problemes de seguretat: les últimes dades d’Interior mostren un increment d’un 32% dels fets delictius a la ciutat durant la primera meitat del 2022. Els petits furts, per exemple, van augmentar un 50% (de 741 a 1.096).

Una altra ocupació, en aquest cas per part de col·lectius llibertaris i d’esquerres, de l’antiga escola Menéndez i Pelayo, ha sobrevolat la política local en els últims mesos. El conflicte, on el Govern va exhibir nul·la voluntat de diàleg amb els impulsors de La Teixidora, es va resoldre tres setmanes enrere a partir de l’actuació de Mossos i policia local. 

També al flanc de la seguretat, el mandat ha constatat diversos episodis de confrontació entre policia local i Govern municipal, amb un absentisme al cos –admès el 2021 pel mateix Govern– de fins a un 20%, arribant a l’extrem que la nit de l’11 al 12 de desembre del 2020 deixés de prestar-se el servei per falta de personal.

D’altra banda, l’ampliació del carril bici de 8 a 16 quilòmetres ha fet parlar, sobretot en els primers compassos de l’aplicació de la nova mesura, el setembre passat, quan es van generar diversos col·lapses de cotxes a la plaça d’Espanya.

Finalment, cal destacar que fins aquest moment del mandat no hi ha hagut resolució sobre la no-arribada d’El Corte Inglés al solar de Can Fàbregas ni tampoc sobre la mil vegades anunciada ampliació del Mataró Parc. Tot i això, sí que s’ha inaugurat la reconfiguració integral del port de la ciutat; s’ha derivat a la Generalitat el fins ara Institut Municipal de FP Miquel Biada; i s’han anunciat projectes urbanístics com la nova Torre Barceló i reinaugurat l’històric Cafè Nou. A més, segons dades del juny, la taxa d’atur a Mataró se situa ara en l’11,9%, la més baixa des del juliol del 2008.

Tots els actors polítics de Mataró –fins i tot els socialistes– coincideixen que els 13 regidors del PSC el 2019 difícilment es repetiran. La sensació generalitzada és que els socialistes només poden anar a la baixa, amb un alcalde que es presenta a reelecció però que comença a acusar els set anys en el càrrec i amb un equip molt desigual, on regna el voluntarisme i el poder real es concentra a poques mans.       

A partir d’aquí, la qüestió és fins on podrien baixar els socialistes. ¿Ho faran prou com perquè ERC, actualment segona força amb vuit regidors, li disputi la primera posició? Tot i que sembla difícil, a Mataró es dona per fet que, en cas d’entrar en el Ple, Vox ‘pescaria’ vots al graner socialista, com va passar el 2011 amb els 3 regidors que va obtenir PxC.

L’altra qüestió clau és si ERC també va tocar sostre el 2019 o si, com afirmen fonts republicanes, encara hi ha marge perquè la candidatura del nou candidat Pim Camprubí creixi als barris de tradició socialista o comunista. Des d’ERC somien amb un escenari com el del 2011, quan un empat a vuit regidors entre el PSC de Joan Antoni Baron i la CiU de Joan Mora –amb mil vots més per a aquest últim– va permetre que el convergent arrabassés als socialistes una alcaldia que havien mantingut des de 1979.  

Sí que hi ha una qüestió –els pactes postelectorals– que afavoreix el PSC: si guanya les eleccions té possibilitat de pactar de nou amb els comuns –els de Sergi Morales podrien millorar resultats si hi ha ‘efecte Yolanda Díaz’–, però no tindria tampoc problema de fer-ho amb Junts, els quals tampoc farien fàstics al potencial pacte per molt allunyats que estiguin en l’eix nacional català (a diverses poblacions del Maresme, per exemple Premià de Mar, les dues formacions governen juntes). ERC, en canvi, ho té pitjor per als pactes: la relació amb Junts i els comuns és molt freda, i amb els socialistes manifestament dolenta.

Al flanc de la dreta espanyolista, es dona per fet que el PP, mitjançant l’‘efecte Feijóo’, recuperarà la seva presència al consistori quedant-se amb els dos regidors que té ara Ciutadans, marca que es dona per amortitzada localment. No obstant, la confirmada candidatura de la nova formació constitucionalista Valents, que té com a valedor a la ciutat l’exlíder del PP Joan López, podria dificultar aquesta operació. 

Finalment, la CUP, sense presència en el consistori des del 2019, mirarà de recuperar-la amb la candidatura bicèfala de Carlos García i Toni López, tot i que la desmobilització de l’agrupació local és notòria.